L'església del segle XVIII
Es tractaria d’una cel·la monàstica fundada al segle IX des de Sant Pere d'Albanyà d'on hi passaria a dependre. És esmentada el 844 en un precepte del rei franc Carles el Calb, juntament amb Sant Miquel de la Cirera. Poc després, el 869, va passar a dependre, igual que la casa mare d’Albanyà, de Santa Maria d'Arles.
Possibles restes del monestir
Fotografia de Carles Aguilar
Patrimoni Gencat
Com a establiment monàstic devia desaparèixer al segle X ja que no es troba esmentat com a tal en cap document més. Al segle XIII ja era una església parroquial depenent del bisbat de Girona, tot i que Arles encara hi mantenia alguns drets. Ara és una església conservada en part, amb construccions del segle XVIII. Aquesta construcció sembla que s’hauria aixecat de bell nou en un indret proper a l’emplaçament del monestir primitiu, situat a ponent, on es conserven restes de construccions més antigues.
- BADIA I HOMS, Joan (1985). L’arquitectura medieval de l’Empordà. Vol. II-A. Girona: Diputació de Girona
- BADIA I HOMS, Joan; CASES I LOSCOS, M. Lluïsa (1990). Catalunya romànica. Vol. IX. L’Empordà II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- COSTA BADIA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
- GAVÍN, Josep M. (1983). Inventari d’esglésies. Vol. 13, Alt Empordà. Barcelona: Arxiu Gavín
Des de Figueres, passat Navata i abans de Queixàs cal agafar un trencall a la dreta (antiga carretera) i després un camí a l'esquerra (indicat)