Cel·la de Sant Martí de Vallmala

Sant Martí de Fontanet / Sant Martí de Mallmala / Vallemala / Fontanedo

(Llançà, Alt Empordà)

Sant Martí de Vallmala
Sant Martí de Vallmala

L’origen d’aquesta una cel·la monàstica caldria situar-lo a partir de l’any 854, data en que aquest lloc fou lliurat al monestir de Sant Esteve de Banyoles. Un diploma de Lluís el Tartamut de l’any 877 i una butlla papal de 1017 encara l’esmenten com a propietat de Banyoles.

Sant Martí de Vallmala
Sant Martí de Vallmala

El 1019 es va consagrar de nou l'església, en aquell moment hi consta l'existència d’una comunitat de monjos, en endavant només s'esmenta com a parròquia. El 1432 era en ruïna, potser ja no es va refer mai més. L’església encara té elements preromànics, anteriors a la consagració del 1019.

Sant Martí de Vallmala
Sant Martí de Vallmala
Sant Martí de Vallmala
Sant Martí de Vallmala
Sant Martí de Vallmala
Sant Martí de Vallmala
Sant Martí de Vallmala
Sant Martí de Vallmala

Bibliografia:
  • COSTA BADIA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
  • BADIA I HOMS, Joan (1975). Aportacions a l'estudi del pre-romànic empordanès. II. Revista de Girona. Núm. 72
  • BADIA I HOMS, Joan (1985). L’arquitectura medieval de l’Empordà. Vol. II-A. Girona: Diputació de Girona
  • BADIA I HOMS, Joan; CASES I LOSCOS, M. Lluïsa (1990). Catalunya romànica. Vol. IX. L’Empordà II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • GAVÍN, Josep M. (1983). Inventari d’esglésies. Vol. 13, Alt Empordà. Barcelona: Arxiu Gavín
  • LLORENS I RAMS, Josep M. (1993). Corona de llum de Sant Martí de Vallmala. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. Vol. 26

Situació:
Vista aèria

Les ruïnes de l'església són isolades a la muntanya, al nord-est de Vilamaniscle. S'hi va per una pista