Priorat de Sant Miquel Ses Closes

Sant Miquel Sescloses / Sancti Michaelis de Crosis

(Peralada, Alt Empordà)

Sant Miquel Ses Closes
El mas Xirivilla, possible situació del priorat

Sant Miquel Ses Closes fou un priorat de monges benedictines que va tenir una curta existència, el primer document que esmenta aquesta casa és un testament de l’any 1285 quan el priorat ja estava en funcionament, segurament des de feia poc temps.

La primera priora coneguda és Esclarmonda, documentada el 1291 i que segurament seria la primera de la casa. Molt possiblement es tracta d’una fundació efectuada des del monestir de Sant Pere de Rodes, casa amb qui mantingué sempre una forta relació, estaria servit per un monjo d’aquell monestir i també el procurador de la comunitat seria monjo de Sant Pere de Rodes. Malgrat que la localització del priorat sempre ha estat difícil, alguns documents permeten suposar que aquest estava situat al mas Xirivilla, també conegut com Sabateres, Sabater i fins èpoques recents com mas de Sant Miquel o de la "Cambreria de Sant Pere de Rodes”, força significatiu. Està situat molt a prop de la cel·la de Sant Joan Ses Closes.

Es tractava d’una casa de certa importància en comparació amb altres monestirs femenins de la comarca i de la mateixa època. La documentació permet conèixer el nom de les priores i aspectes del seu funcionament intern. A mitjan del segle XIV es trobava en decadència i a la seva darrera època es troben diferents litigis amb el bisbat, que va encomanar a clergues de les rodalies que intervinguessin en afers de la comunitat. La darrera priora de la casa fou Garsenda de Canadal que el 1357 va tenir un greu enfrontament amb el bisbe, la naturalesa del qual hom desconeix.

La cosa és que fins i tot va ordenar que en cas de no atendre el requeriment de comparèixer davant l’autoritat eclesiàstica, la priora fos detinguda i empresonada. En aquest cas no va tenir cap efecte la intervenció de l’abat de Sant Pere de Rodes a favor de la priora. El 1371 la mateixa Garsenda va protagonitzar un altre enfrontament, aquest a causa d’un altar portàtil i la possibilitat de celebracions religioses no autoritzades expressament. El 1374 es va extingir el monestir de Sant Miquel, venent els seus béns i integrant la comunitat amb la de Santa Maria de Penardell. El lloc va seguir com a possessió de Sant Pere de Rodes.


Bibliografia:
  • MARQUÈS, Josep M. (1996). Set cenobis femenins de l’Empordà. Estudis del Baix Empordà. Vol. 15. Sant Feliu de Guíxols: Publicacions de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà
  • MASMARTÍ I RECASENS, Sònia (2012). Sant Miquel Sescloses, el monestir oblidat. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. Vol. 43
  • MONTSALVATJE Y FOSSAS, Francisco (1904). Los monasterios de la diócesis gerundense. Noticias históricas. Vol. XIV. Olot: Juan Bonet
  • ZARAGOZA PASCUAL, Ernest (1995). Els monestirs de benedictines de l'Empordà. Estudis del Baix Empordà. Núm. 14
  • ZARAGOZA PASCUAL, Ernest (1997). Catàleg dels monestirs catalans. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat

  • Enllaç ↗ : Claustra

Situació:
Vista aèria

Molt possiblement estava situat al mas Xirivilla, al terme de Vilanova de la Muga, ara integrat a Peralada. Al nord de Castelló d'Empúries