Monestirs de
Catalunya

Caputxins

Convent dels Caputxins de Valls (Santuari de la Mare de Déu del Lledó)
< anterior Inici Catalunya Alt Camp Valls següent >
castellano - français
cercador contacte facebook

Alt Camp

El 1578 els caputxins van manifestar la seva voluntat d’establir-se a les terres de Tarragona i els fou cedida l’església de la Magdalena de Valls, que no els va agradar a causa de la seva proximitat a la vila. Finalment, el 1579 van establir el seu convent a l’ermita de Sant Jeroni, un lloc amb moltes mancances, més aviat un ermitori.

El Lledó de Valls
El santuari del Lledó a Valls, antiga casa dels caputxins


El Lledó de Valls
El santuari del Lledó

Caputxins de Valls
Mare de Déu del Lledó


A Valls existia des de mitjan del segle XIV el santuari del Lledó, una tradició esmenta que es va trobar miraculosament una imatge de la Mare de Déu al bosc d’en Castelló, en un lledoner. Aquella imatge fou portada a l’església parroquial, però miraculosament va tornar al bosc. Entre el 1376 i 1434 aquest santuari va esdevenir un priorat de canonges del Sant Sepulcre depenent de Santa Anna de Barcelona.

El Lledó de Valls
Mare de Déu del Lledó
Fotografia de la Família Cuyàs (s.d.)
Institut Cartogràfic de Catalunya

Caputxins de Valls
El convent de Valls en el mapa titulat
Provincia Cataloniae cum confinijs
(1649)
Institut Cartogràfic de Catalunya


A causa de les deficiències de l’establiment caputxí a Sant Jeroni, el bisbe de Tarragona els va proposar d’anar al santuari del Lledó, cosa que fou acceptada i formalitzada el 1586 amb Santa Anna de Barcelona, reservant-se aquests darrers certs drets sobre el lloc. Durant el segle XVII els caputxins van fer importants obres de millora a la casa, i en el segle següent es van veure obligats a endegar encara més obres de reparació a causa de l’imminent perill de ruïna que presentava.

Caputxins de Valls
Claustre del convent
Fotografia de Gaietà Barraquer (1891)
Publicada a Las casas de religiosos...

El Lledó de Valls
La "Creu dels Caputxins"
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany (1913)
Biblioteca de Catalunya


Ja al segle XIX, la casa es va veure afectada per la Guerra del Francès i el 1809 els frares hagueren d’abandonar-la, tot i això, els desperfectes ocasionats foren menors. Durant el Trienni Liberal van abandonar una altra vegada el convent (1821-1823) i el 1835 foren exclaustrats definitivament. El lloc esdevingué Casa de Caritat i es va bastir un nou edifici al costat de l'església entre el 1880-90. Des del 1973 té el caràcter de parròquia.

El Lledó de Valls
El Lledó de Valls

El Lledó de Valls
El Lledó de Valls


El Lledó de Valls
El Lledó de Valls

El Lledó de Valls
El Lledó de Valls

El Lledó de Valls
El Lledó de Valls


Bibliografia:
- PUIGJANER Y GUAL, Francisco (1881). Historia de la Villa de Valls desde su fundación hasta nuestros días. Valls: Imp. Francisco Pellisser
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
- BASILI DE RUBÍ (1977). Un segle de vida caputxina a Catalunya. 1564-1664. Barcelona: Caputxins de Sarrià
- FABRA, M. Ester; PARIS, Jordi (1990). Sant Llorenç del Bosch (les ermites de Sant Llorenç i Sant Jeroni, la muntanya de la vila i el bosch de Valls. Quaderns de Vilaniu, NÚM. 17
- TUSET VALLET, Jordi (2001). Història del santuari de la Mare de Déu del Lledó. Valls: Institut d´estudis Vallencs
 

Situació:

El santuari és al final del passeig dels Caputxins, al nord de la ciutat


Caputxins de Valls

Baldiri B. - Desembre de 2011