Monestirs
Monestirs
d'Aragó
Monestir de Sant Victorià d'Assan
Monasterio de San Victorián de Asán
< anterior Inici Espanya Aragó Osca següent >
castellano
cercador contacte facebook

Osca

Sant Victorià

Una llegenda ens fa saber que sant Victorià va viure en aquestes contrades entre els segles V i VI. El seu origen seria italià, però va traslladar-se a França i finalment es va retirar com eremita a una cova propera al monestir. La seva fama era important i els monjos de l’abadia de Sant Martí d’Assan, que és com es coneixia antigament aquest lloc, li van demanar que ingressés al cenobi, així ho va fer i aquí va morir, des de llavors l’abadia seria coneguda com Sant Victorià d’Assan.

Sant Victorià d'Assan
Sant Victorià d'Assan


Benedictins

 

Sant Victorià d'Assan
El campanar

Sant Victorià d'Assan
Sant Victorià


Inicis

Possiblement tingués els seus inicis força reculats, un monestir primitiu hauria estat destruït pels àrabs i refet posteriorment. Les primeres notícies documentades són de la meitat del segle XI. Durant el segle XI, li foren annexats els monestirs de Santa Maria i Sant Pere de Taverna (en una vall subsidiària de l’Éssera), Urmella (el 1044) i Ovarra, amb els seus béns. Aquest patrimoni va fer del lloc un important centre de poder, que va créixer quan Sanç III d’Aragó li va donar la vila de Graus. Aquesta abadia estaba vinculada a Cluny.

Sant Victorià d'Assan
Portada de l'església


Esplendor

En aquesta època el monestir aconsegueix el seu apogeu, fet que li comporta moltes disputes amb la seu episcopal. Alfons el Cast també va beneficiar el monestir, confirmant la donació de Graus (1174) i sotmetent en un capítol mantingut al mateix monestir (1184) els senyors feudals de les rodalies del cenobi. La protecció reial va continuar sota Pere el Catòlic i Jaume I (fill i nét d’Alfons el Cast).

Decadència

A mida que els centres de poder van desplaçar-se a les grans ciutats, el monestir de Sant Victorià va anar perdent influència alhora que la població de les valls que dominava decreixia i amb això les rendes que el beneficiaven. Al segle XV va passar a tenir abats comendataris i en els anys següents va anar perdent les propietats.

En el segle XVII i XVIII es va refer bona part del monestir i les seves dependències. Fou exclaustrat el 1835 i va caure en ruïna. Des del 2008 l’església és de propietat pública i està en procés de consolidació i restauració.

Sant Victorià d'Assan
Portada de l'església


 

Sant Victorià d'Assan
El monestir

 

Bibliografia
- Jo
rdi Boix i Pociello. Catalunya romànica XVI la Ribagorça. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1996
 

Situació

El monestir de Sant Victorià és enlairat al nordest d'Aïnsa, per la carretera de Campo i el trencall de los Molinos


Sant Victorià d'Assan

Baldiri B. - Juny de 2011