Monestirs
Monestirs de les
Illes Balears
Convent i col·legi de Miramar. La Trinitat
< anterior Inici Espanya

Illes Balears

Valldemossa

següent  >
castellano
cercador contacte facebook

Illes Balears
Mallorca: Part Forana

La instauració d’un convent i col·legi en aquest lloc de Miramar es va portar a terme a instàncies de Ramon Llull i amb la voluntat de formar religiosos missioners destinats a la conversió d’adeptes a l’Islam el que incloïa l’ensenyament de l’àrab. Després d’un temps en el qual el fundador va anar perfilant el projecte, l’any 1276, una trobada a Montpeller entre Llull i Jaume II de Mallorca va permetre portar a terme la iniciativa, el rei va finançar econòmicament aquella empresa i va aconseguir el lloc per establir el col·legi, que ja era conegut per Ramon Llull. El mateix any el papa Joan XXI ho va aprovar. El lloc que es va posar a disposició dels franciscans pertanyia als cistercencs de La Real de Palma, on abans de l’arribada dels framenors s’hi havia aixecat una capella dedicada a la Trinitat a més de les construccions necessàries per la comunitat. La iniciativa fou de curta durada, Ramon Llull tenia altres afers, cap el 1278 s’hi va allunyar i al voltant de 1299 els franciscans van deixar el col·legi.

Miramar
L'actual capella de la Trinitat, Miramar

Franciscans


Ermitans


Jerònims


Dominics

Miramar
El casal que ocupa el lloc de l'antic convent
Miramar
La costa nord de l'illa des de Miramar

El 1300, ja sense la comunitat franciscana, la finca de Miramar fou retornada als cistercencs de Santa Maria de la Real que no en van tenir cura de manera directa. Hi ha notícies, però, d’una ocupació puntual (entre 1330 i 1340) efectuada per altres franciscans que, segons Garcías Palou tenien cura de l’ensenyament de nens i el cultiu de la finca. A les acaballes del segle XIV, Miramar fou ocupat per ermitans i tal com havia passat en altres indrets de la Península com ara a Lupiana (Guadalajara) o a Xàbia (Marina Alta) on uns primitius nuclis eremítics van convertir-se en establiments de l’orde de Sant Jeroni, a Miramar es va engegar una iniciativa similar, en aquest cas fou Martí l'Humà qui va confirmar l’any 1400 el nou assentament dels jerònims depenent de Sant Jeroni de Cotalba (la Safor, València). Aquest monestir també fou de curta durada, cap el 1443 els jerònims van deixar el lloc per causes mal conegudes, possiblement el seu aïllament que, a banda de la perillositat, dificultava la seva relació amb la organització jerònima que ja havia perdut el seu esperit eremític inicial.

Miramar
El casal que ocupa el lloc de l'antic convent

Tot seguit a l’abandó de Miramar pels jerònims, hi van arribar els dominics (el que es contradiu amb la situació d’aïllament i perillositat argumentades anteriorment) que van recuperar l’esperit inicial lul·lià i reprendre la condició de col·legi. A causa dels episodis de pesta que van afectar Palma, el 1475 els frares de Miramar es van desplaçar a la ciutat i abandonar una altra vegada el convent. Però l’esperit lul·lista va seguir a Miramar gràcies a l’arribada de personatges que van continuar l’ensenyament de la filosofia de Llull, en aquest context es va instal·lar la primera impremta de l’illa de Mallorca on el 1485 hi va sortir el primer incunable imprès a l’illa i dos anys després la Devota Contemplació, en mallorquí. A finals del segle XVI el lloc havia quedat pràcticament abandonat, va passar per mans diverses fins que el 1872 la va comprar l’Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria apassionat per la història i cultura de les Balears, autor, entre altres de la monumental Die Balearen in Wort und Bild geschildert (Les Balears descrites en paraules i imatges), qui va restaurar Miramar segons el gust de l’època reedificant la capella de la Trinitat i amb l'aportació de l'antic claustre del monestir de Santa Margalida de Palma.

Miramar
Miramar
El claustre de Santa Margalida

Miramar
La costa nord de l'illa des de Miramar
Miramar
Miramar
El claustre de Santa Margalida
Miramar
Miramar
El claustre de Santa Margalida

Miramar
Balma sota Miramar
Miramar
Devota contemplació, de Francesc Prats
Imprès per Nicolau Calafat a Miramar el 1487
De Google Llibres
Miramar
L’Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria
Dibuix
Bibliothèque nationale de France

Miramar
Miramar
Il·lustració de Die Balearen (1897)
The British Library
 

Bibliografia:
- BAUZÁ MARTORELL, Felio José (2016). La experiencia eremítica den Mallorca. Palma: José J. de Olañeta Ed.
- GARCÍAS PALOU, Sebastián (1977). El Miramar de Ramon Lllull. Palma: Diputació de Balears
- GUASP, Bartolomé (1961). Jerónimos en Miramar de Mallorca. Palma: SS. Corazones
- GUASP, Bartolomé (1976). De cuando los frailes jerónimos poseyeron Miramar. Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana
- MUNAR, Gaspar (1979). Visió històrica de Miramar. Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana. Vol. 35
 

Situació:

Miramar es troba al terme de Valldemossa, a la serra de Tramuntana

Baldiri B. - Maig de 2017