Monestir de Santa María del Espino

Nuestra Señora del Espino

(Santa Gadea del Cid, Burgos)

Santa María del Espino
Santa María del Espino

El monestir benedictí de Santa María del Espino té el seu precedent en una ermita dedicada a la Mare de Déu, aixecada després d’una aparició miraculosa protagonitzada pel pastor Pedro García de Arbé, l’any 1399. Encara s’esmenta un precedent d’aquesta capella, segons Argaiz, en aquest lloc hi havia un monestir benedictí d’època preislàmica que va quedar destruït pels sarraïns l’any 714.

Santa María del Espino
Santa María del Espino

Més enllà d’aquesta tradició, l’ermita de l’Espino estava a càrrec de clergues seculars, el 1406 aquests van acordar la fundació d’un monestir benedictí i amb aquest objectiu, es van acostar a l’abadia de San Millán de la Cogolla que es va comprometre a dotar-lo. L’any 1408, una butlla del papa Benet XIII ho ratificava i encomanava al monestir de Santa María d'Obarenes impulsar el projecte, el 1410 San Millán es va desentendre del seu compromís i fou Obarenes qui va donar l’hàbit als clergues de l’ermita, nomenant el primer prior de la nova casa benedictina, el priorat va quedar, però, vinculat amb San Millán, que intervenia en els seus afers.

El 1538, la Congregació de Valladolid va donar el títol d'abadia a l'Espino, mantenint encara certs lligams amb San Millán. Fou un monestir modest, amb una comunitat reduïda que va mantenir la seva activitat fins a la supressió, el 1835, abans havia patit exclaustracions temporals i ocupacions de les dependències monàstiques. El lloc va passar a mans particulars , fins que el 1879 hi van arribar els Missioners Redemptoristes que encara l'ocupen.

Santa María del Espino
Santa María del Espino
Santa María del Espino
Santa María del Espino
Fotografia de Zarateman, a Wikimedia
Santa María del Espino
Santa María del Espino
Fotografia de Zarateman, a Wikimedia

Bibliografia:
  • ARGAIZ, Gregorio de (1675). La soledad laureada por San Benito y sus hijos en las Iglesias de España. Vol. 6. Provincia de Asturias y Cantabria. Madrid: Zafra
  • ARGAIZ, Gregorio de (1677). La Perla de Cataluña. Historia de Nuetra Señora de Monserrate. Madrid: García de la Iglesia
  • AUBERT, R. (1963). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 15. París: Letouzey et Ané
  • GOY, Andrés (1940). El Espino y su comarca. Madrid. P. Socorro
  • RUIZ DE LOIZAGA, Saturnino (1994). Documentos Vaticanos referentes a Miranda de Ebro y sus alrededores. Estudios Mirandeses, núm. 14
  • ZARAGOZA, Ernesto (1993). Abadologio del monasterio de Nuestra Señora del Espino (1410-1835). Boletín de la Institución Fernán González, núm. 206
  • ZARAGOZA, Ernesto (2016). Relación del monasterio del Espino con el de San Millán de la Cogolla (siglo XVII). Boletín de la Institución Fernán González, núm. 253

Situació:
Vista aèria

A ponent de Miranda de Ebro i al nord-est de Santa Gadea del Cid, on pertany