|
El 1148,
sota Alfons VII, es va decidir el trasllat de la
comunitat benedictina al nord de la ciutat (a Carbajal
de la Legua, Sariegos) on van passar a ocupar
l’establiment d’una comunitat de canonges agustinians
(canònica de Carbajal)
que es trobaven en aquell lloc des del 1144. Es va fer
una permuta entre les dues comunitats, mentre les monges
es desplaçaven a Carbajal, els canonges passaven a
ocupar l’establiment de San Pelayo y San Juan, llavors
conegut com San Isidoro de León
a ran de la translació de les relíquies d’aquest sant a
la ciutat de Lleó.
Van
estar-se a Carvajal fins que el 1600 van retornar a la
ciutat, a un nou establiment, on encara es troben. |
Santa María de
Carbajal |
