Tradicionalment s’ha afirmat que aquest convent fou fundat pel mateix sant Francesc al seu pas per aquest lloc en peregrinació a Compostel·la. Altres versions posen el seu origen en una fundació (1213) d'Urraca López de Haro, esposa de Ferran II de Lleó, efectuada en l’antic hospital de pelegrins, que possiblement seguiria la regla de Sant Benet. De fet, el convent franciscà es troba esmentat per primer cop el 1234. El 1285 es va traslladar a l’indret actual gràcies al patrocini de María de la Cerda, el lloc abandonat fou ocupat més endavant pel monestir de l’Anunciada. Va mantenir la seva activitat fins el 1835, poc després el convent va patir un incendi ocasionat pels focs artificials de les festes patronals. Només va quedar l'església, amb la pedra de la resta es va aixecar en nou ajuntament.

Del convent primitiu en resta ben poca cosa, la major part correspon a les obres de millora efectuades durant el segle XV gràcies al patrocini dels comtes de Lemos i els marquesos de Villafranca. Ara només es conserva l’església, amb la seva portada romànica que sembla d’època anterior al trasllat de la comunitat (1285), el que fa pensar que possiblement ja existia una església anterior en aquest indret.