Monestirs
Monestirs de
Castella i Lleó
Priorat de San Martín de Frómista
< anterior Inici Espanya Castella i Lleó Palència següent >
castellano
cercador contacte facebook

Palència

El lloc de Frómista i el seu territori fou repoblat després de la invasió sarraïna a finals del segle IX, però la primera notícia que hom té del monestir de San Martín es troba en una donació testamentària efectuada per Múnia, comtessa de Ribagorça i reina, vídua de Sanç III el Gran de Navarra. D’aquell testament, atorgat l’any 1066, hom dedueix que el monestir havia estat fundat anteriorment pel la mateixa Múnia, que tenia tres monjos, i que probablement la mateixa atorgant s’hi havia retirat. Al voltant d’aquella fundació monàstica s’hi va establir una població, que seria un dels dos barris en que es dividiria Frómista.

San Martín de Frómista
San Martín de Frómista

Cluniacencs

 

San Martín de Frómista
San Martín de Frómista
San Martín de Frómista
San Martín de Frómista

Hom no té cap notícia més del monestir fins el 1118, data en que la reina Urraca I de Lleó i Castella, a qui pertanyia el monestir, el va donar a San Zoilo de Carrión juntament amb les seves possessions i rendes. El monestir de Frómista va esdevenir un priorat depenent de San Zoilo, el que va comportar desavinences per raons econòmiques entre els dos centres monàstics. Al segle XIII el bisbe de Palència també va reclamar uns pretesos drets sobre Frómista, cosa que no va obtenir, restant el priorat de San Martín sotmès directament a l’autoritat de l’abat de San Zoilo. Al segle XV, l’important senyoriu de San Martín fou venut y va passar a mans particulars, restant únicament l’església i les seves dependències sota el control de la comunitat.

San Martín de Frómista
San Martín de Frómista

El 1436 es va fundar a Frómista el monestir benedictí de Nuestra Señora de la Misericordia, actualment desaparegut, que va fer certa ombra a San Martín. Però un miracle atribuït a unes sagrades formes custodiades a l’església, va fer que la devoció popular s’incrementés considerablement i mantingués en certa manera l’estabilitat del priorat, fins i tot l’església va passar ser coneguda com Santa María del Milagro.

San Martín de Frómista
San Martín de Frómista
San Martín de Frómista
San Martín de Frómista

De l’antic monestir únicament queda la seva coneguda església, no hi ha restes de les altres dependències monàstiques. Cal tenir en compte que el 1879, i degut al mal estat en que es trobava l’edifici, es va tancar al culte. Va romandre tancada molts anys (d’aquesta època és el gravat de Francesc Xavier Parcerisa) fins que va començar la restauració (1895), que es va perllongar fins el 1904. Aquella restauració ha estat molt discutida degut a la falta de respecte a la història del monument, renovant-se en bona part, tot i que en línies generals es va respectar la fisonomia de l’edifici. Tot fa pensar que el que hom considera un dels millors exemples de l’arquitectura romànica espanyola sigui el resultat d’una restauració efectuada amb criteris que actualment no serien admesos.

San Martín de Frómista
San Martín de Frómista
Gravat de Francesc Xavier Parcerisa a
Recuerdos y bellezas de España. Valladolid, Palencia y Zamora
De Google llibres
San Martín de Frómista
Capitell amb entrellaçats

L’església és un edifici de planta basilical, amb tres naus, creuer i tres absis. Cal esmentar la decoració escultòrica, una part de la qual (alguns modillons i capitells) són producte de la restauració, altres es van retirar de l’edifici i alguns es van malmetre.

San Martín de Frómista
Capitell vegetal amb pinyes
San Martín de Frómista
Escena d'un casament ?

San Martín de Frómista
Aus
San Martín de Frómista
Escena de lluita
San Martín de Frómista
Caps humans i elements vegetals

San Martín de Frómista
San Martín de Frómista
San Martín de Frómista
Decoració vegetal

Bibliografia:
- QUADRADO, José M; PARCERISA, Francisco J. Recuerdos y bellezas de España. Valladolid, Palencia y Zamora. Madrid: 1861
- REVUELTA GONZÁLEZ, Manuel. La villa de Frómista en dos momentos de su historia. Palència: Publicaciones de la Institución Tello Téllez de Meneses. Núm. 56, 1987
- RIVERA BLANCO, Javier. Frómista 1066-1904. San Martín. Centenario de una restauración. Valladolid: Fundación del Patrimonio Histórico de Castilla y León, 2004

 

Situació:

L'església de San Martín de Frómista està situada al centre d'aquesta població

 
Baldiri B. - Març de 2011