Monestirs
Monestirs de
Castella i Lleó
Monestir de San Zoilo de Carrión de los Condes
< anterior Inici Espanya Castella i Lleó Palència següent >
castellano
cercador contacte facebook

Palència

San Zoilo de Còrdova fou un màrtir, la tradició diu que va morir en una persecució contra els cristians l’any 304. Molt després (l’any 613) i de manera miraculosa es va localitzar la seva tomba i el seu cos fou objecte de veneració.

Una de les famílies més poderoses en el territori de Carrión de los Condes (en aquella època en plena repoblació i conegut com Santa María) a finals del segle X foren el comtes del llinatge Banu Gómez que tenien el seu origen més al nord, a la Montaña Palentina. Possiblement ja en aquella època els Banu Gómez ja posseïen un cenobi familiar en aquest lloc, però la primera notícia que hom disposa del monestir és del 1047, tot que les fonts documentals són incertes. Era conegut en aquell moment com San Juan de la Puente.

San Zoilo de Carrión
Façana barroca de l'església

Cluniacencs


Benedictins

 

San Zoilo de Carrión
El monestir de San Zoilo
San Zoilo de Carrión
Església

Aquesta advocació encara era vigent el 1051, però durant una incursió militar a Còrdova en la que hi va participar un membre de la família comtal, aquest va retornar amb el cos del màrtir san Zoilo. Les relíquies foren dipositades al monestir de San Juan, el que va motivar el canvi d’advocació.

San Zoilo de Carrión
Retaule major

El 1057 va morir el comte i el monestir va quedar sota la protecció de la seva vídua, que davant de la seva situació i de la decadència en la que possiblement es trobava l’establiment va entrar en contacte amb els cluniacencs perquè es fessin càrrec del monestir. El 1076 es va arribar a un acord amb Cluny i el 1080 els primers monjos van arribar a San Zoilo.

San Zoilo de Carrión
El cor
San Zoilo de Carrión
L'orgue

En el decurs del segle XII el monestir va rebre els favors de la noblesa, el que va fer que esdevingués propietari d’un patrimoni molt important. El 1118 el proper monestir de San Martín de Frómista va passar de dependre d’aquest, amb la categoria de priorat, tenia més d’una dotzena de monestirs sota el seu domini. Al segle XIV es detecta una època de decadència, amb molts problemes de tipus econòmic, alhora que es registraven també incidències greus pel que fa a la disciplina monàstica.

San Zoilo de Carrión
Mur romànic al lateral de l'església
San Zoilo de Carrión
Sepulcres

Al segle XV es va independitzar de Cluny i va passar a dependre directament de Roma. Va tenir abats comendataris, deslligats de la comunitat i poc dedicats a tenir cura de l’establiment monàstic, i això no va ajudar la seva recuperació. El 1532 aquesta situació es va redreçar; el monestir es va independitzar i va poder elegir abats propis. Des del 1531 només tenia lligam amb San Benito de Valladolid. La situació econòmica va millorar, el que va permetre la construcció d’un nou claustre. Aquesta construcció possiblement substituí el d’època romànica, que hom pensa que ja havia patit algunes modificacions. L’obra del nou claustre es va desenvolupar entre els anys 1537 i 1621.

San Zoilo de Carrión
Sepulcre del segle XIII
San Zoilo de Carrión
Sepulcre del segle XIII

Entre els anys 1823 i 1826 els monjos de San Zoilo es van veure obligats a abandonar el monestir, que fou saquejat. El 1836 l’establiment fou clausurat definitivament i només s’hi va quedar un monjo, amb el càrrec de rector. Més tard es va ordenar la seva venda, però aquesta es va poder aturar i els edificis es van destinar a escola, sota la direcció dels jesuïtes. Aquesta situació es va mantenir, amb variants de tota mena, fins el 1959, quan va passar a mans del bisbat. El 1990 la major part dels edificis foren venuts i actualment es troba adaptat com hotel. Durant les obres de restauració de l’edifici (1993) es va descobrir la portada romànica de l’església.

San Zoilo de Carrión
Portal romànic
San Zoilo de Carrión
Capitells del portal

D’època romànica pràcticament només es conserva la portada de l’església, que es podria situar entre els segles XI i XII. L’església és barroca d’una única nau, amb la seva façana de la mateixa època (segle XVII). Al seu interior es conserva un sèrie de sepulcres, els més antics i senzills d’època comtal (segle XII) i els és recents del segle XIII. El retaule procedeix d’una altra església. El claustre és un bell exemplar de finals del segle XVI.

San Zoilo de Carrión
Capitell del portal
San Zoilo de Carrión
Capitell del portal

San Zoilo de Carrión
Capitells del portal
San Zoilo de Carrión
Capitell del portal
San Zoilo de Carrión
Capitell del portal

San Zoilo de Carrión
Sagristia
San Zoilo de Carrión
Sagristia
San Zoilo de Carrión
Sagristia. Retrat de l'abat Fulgencio Campo

San Zoilo de Carrión
Claustre
San Zoilo de Carrión
Claustre
San Zoilo de Carrión
Claustre

San Zoilo de Carrión
Volta del claustre decorada
San Zoilo de Carrión
Volta del claustre decorada
San Zoilo de Carrión
Claustre

San Zoilo de Carrión
Mènsula del claustre
San Zoilo de Carrión
Mènsula del claustre
San Zoilo de Carrión
Mènsula del claustre
San Zoilo de Carrión
Mènsula del claustre

San Zoilo de Carrión
Portal decorat
San Zoilo de Carrión
Crist a la columna, d'Antonio Morante
San Zoilo de Carrión
Sepulcre al claustre

San Zoilo de Carrión
Claustre
San Zoilo de Carrión
Claustre superior
San Zoilo de Carrión
Claustre superior

San Zoilo de Carrión
Claustre superior
San Zoilo de Carrión
Campanar
San Zoilo de Carrión
Segon pati

Bibliografia:
-
ANDRÉS ORDAX, Salvador, i altres. Monasterios de Castilla y León. Lleó: Edilesa, 2003

 

Situació:

A ponent del centre de la ciutat de Carrión

 
Baldiri B. - Març de 2011