Monestirs
Monestirs de
Castella i Lleó
Canònica Santa María de Párraces
< anterior Inici Espanya Castella i Lleó Segòvia següent >
castellano
cercador contacte facebook

Segòvia

L’origen d’aquesta canònica és força confús, hi ha diverses referències no contrastades i no es troben documents fiables que hi facin referència fins mitjans del segle XII. Es tractava d’una canònica agustiniana depenent de la catedral de Segòvia. Al segle XVI la casa es trobava en decadència i s’havien relaxat els costums dels membres de la comunitat, a causa d’això el 1560 va deixar de dependre del bisbe de Segòvia i es va vincular amb Madrid. El 1567 va esdevenir propietat de San Lorenzo del Escorial, que va mantenir en aquest lloc un col·legi de jerònims fins que el 1575 es va traslladar a l’Escorial. El 1604 la casa fou víctima d’un incendi. Fou propietat de l’Escorial fins que amb la desamortització va passar a mans particulars.

Párraces
Monestir de Párraces

Canonges
agustinians



Jerònims

 

Párraces
Monestir de Párraces
Párraces
Monestir de Párraces

Párraces
Monestir de Párraces
Fotografia de Agustín Arribas Perez, a Flickr
Monestir de Sacramenia
Monestir de Párraces (c. 1931)
Fotografia publicada a La abadía de Párraces

Monestir de Sacramenia
Monestir de Párraces (c. 1923)
Fotografia del Catálogo monumental de la Provincia de Segovia

Bibliografia:
- COLMENARES, Diego de (1847). Historia de la insigne ciudad de Segovia. Segòvia: Imp. Eduardo Baeza
- CONDE DE CEDILLO (1931). La abadía de Párraces. A Boletín de la Sociedad Española de Excursiones. Núm. 39
- VVAA (2007). Enciclopedia del románico en Castilla y León. Segovia. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real

 

Situació:

A ponent de Segòvia


Párraces

Baldiri B. - Juny de 2013