Monestir de San Antonio el Real de Segòvia

Per un altre costat, els franciscans també tenien diferències entre dues branques, per un costat, els conventuals i per l’altre, els observants, reformats. El 1455, el rei Enric IV de Castella (1454-1474) va donar als observants un palauet que havia bastit a la ciutat de Segòvia, on van aixecar l’església i el convent de San Antonio. Llavors, els franciscans també tenien dues cases a la ciutat, el convent de San Francisco ocupat pels conventuals i aquest de San Antonio.

Les monges van abandonar el monestir el 1808 a causa del perill que representava la guerra del Francès, refugiant-se a San Martín de Valdeiglesias. El monestir actual és el resultat de les nombroses reformes i intervencions, tant estructurals com decoratives, que es van fer en aquest indret a partir del palauet d'Enric IV, que es va convertir en la infermeria del monestir. Les dependències principals de la casa estan situades al voltant del claustre gran, l'església està presidida pel retaule major, barroc (1730), el seu presbiteri està cobert amb un teginat. El refetor està decorat amb pintures murals, del segle XV, segurament de l'època dels frares. La sala capitular, de planta quadrada es va decorar en el segle XVIII, també està coberta amb un teginat. Les galeries del claustre i les altres dependències menors, també conserven un notable mobiliari.