Cal cercar l’origen d’aquesta casa premonstratenca en el desaparegut monestir de San Miguel de Gros (Zamora) on el 1162 es va fundar un priorat doble, amb una comunitat masculina i una altra femenina. Aquest estat de coses es va mantenir fins que el 1304 les canongesses es van traslladar a Toro, primer a Pobladura, fora la ciutat, i el 1316 al seu interior en un palau que el bisbe de Coria havia cedit a María de Molina (1260-1321), muller Sanç IV de Castella, mentre estava en construcció la casa del convent de Sant Ildefonso. Després d’uns plets relatius a la propietat de la casa, les premonstratenques s’hi van instal·lar de manera definitiva.

La comunitat finalment reunida a Toro depenia de San Miguel de Gros i des del 1507 del monestir de Retuerta (Valladolid), per acabar subjecta a l’autoritat episcopal (1573). Va esdevenir un establiment d’importància d’aquest orde i el 1511 van fundar el monestir de la Asunción de Villoria de Órbigo (Lleó) en el lloc que va deixar la comunitat masculina que fins aquell moment hi residia. La part més antiga del conjunt monàstic és la torre que segurament pertanyia al palau cedit a les canongesses, obra del segle XIII. Quan van arribar les premonstratenques es va aixecar l’església, obra que es va allargar fins el segle XVI. La casa va patir un incendi el 1834 i altres desperfectes el 1965. Encara manté l’activitat, juntament amb Villoria són les úniques cases premostratenques en actiu a la Península.