Aquest
monestir i després col·legiata és un dels pitjor
documentats de la regió en relació a la importància que
hauria de tenir i les restes arquitectòniques que encara
mostra. Com algunes altres, aquesta casa s’hauria fundat
a l’època de la repoblació d’aquest territori de la mà
de la monarquia asturiana cap els segles VIII-IX-X. No
es fins el 1092 que hom troba esmentat un abat d’aquesta
casa en una permuta de béns. Alguna notícia més es troba
en els anys següents, però molt poques. No és fins el
segle XV que torna a aparèixer el nom d’un abat. De
totes maneres hom pensa que la seva història seria
paral·lela a altres col·legiates properes, com ara
Elines i Cervatos: un antic monestir o canònica que en
un moment determinat es convertiria en col·legiata. La
causa d’aquest desconeixement històric rau en la pèrdua
a causa de successius incendis (des del 1560 al 1807) de
tota la seva documentació i l’escassetat de documents
que podrien guardar-se en altres arxius d’institucions
que hi haurien pogut tenir relació. Es conserva una
església de planta complexa a causa de les seves
modificacions, a partir d’una nau única primitiva dels
segles XI-XII es van afegir altres construccions
adossades i es va perdre un dels tres absis que va
arribar a tenir. |
|