Monestirs
Monestirs de
Normandia
Abadia de Saint-Ouen de Rouen
< anterior Inici França Normandia Sena Marítim següent >
castellano
cercador contacte facebook

Sena Marítim

Aquest indret és un lloc de culte des del segle VI, hom té notícia d’una primera església dedicada a sant Pere que es va aixecar sobre una necròpolis en època del bisbe de Rouen sant Audoè (Ouen, c600-684) i on ell mateix hi seria enterrat a la seva mort. Això va fer canviar l’advocació inicial per la de Saint-Ouen. Tot i que la tradició diu que el monestir fou fundat pel mateix Audoè, segurament és d’època carolíngia, establert sota l’episcopat de Remi (755-771). Després seria destruït a causa de les invasions normandes (842), quan els monjos van haver de fugir emportant-se els béns més preuats, entre els quals les relíquies de sant Audoè. La casa quedaria abandonada o sota mínims durant molts anys i les relíquies dipositades a Saint-Germain-des-Prés i altres indrets fins la seva devolució, el 918.

Saint-Ouen
Façana de l'església de Saint-Ouen, restaurada al segle XIX


Benedictins


Saint-Maur

 

Saint-Ouen
Portada principal de Saint-Ouen, restaurada al segle XIX

Saint-Ouen
Sant Audoè, el fundador, representat al mainell del portal dels Marmousets


L'abadia es va restaurar un cop instaurat el ducat de Normandia i els primers ducs participaren en la construcció d’un gran conjunt monàstic. Al segle X, Ricard I de Normandia va demanar a sant Maiol de Cluny que intervingués en la reforma monàstica d’algunes cases normandes, entre les quals aquesta, que s’haurien d’adaptar als costums cluniacencs, en questa reforma hi va intervenir Guillem de Dijon (o de Volpiano, 962-1031). La Gallia Christiana esmenta Hildebertus (mort el 1006) com el primer abat del monestir restaurat. Saint-Ouen fou víctima del foc en diverses ocasions: 1136, 1211, 1248 i 1318. El darrer fou devastador i des d’aquell moment hom va treballar en aixecar una gran església gòtica, la construcció de la qual s’allargà en el temps i no es va acabar fins el 1549.

Saint-Ouen
Església de Saint-Ouen


L’abadia resultà afectada per les guerres de Religió (1562). Això, i la introducció del règim comendatari la va portar a la decadència. El 1660 hi arribaren els maurins que es van fer càrrec del monestir que van redreçar tant pel que fa a l’observança com per la reconstrucció dels edificis, que no va afectar l’església. La vida comunitària va acabar amb la Revolució (1790). L’església va acollir una industria d’armament, però el 1801 li fou retornat el culte. Durant el segle XIX l’església fou restaurada, amb intervencions desafortunades, però l’edifici encara manté la seva fisonomia.

Saint-Ouen
Façana sud de Saint-Ouen

Saint-Ouen
Portal dels Marmousets, al creuer sud


Saint-Ouen
Portal dels Marmousets (s. XV)

Saint-Ouen
Timpà del portal dels Marmousets

Saint-Ouen
L'abadia de Saint-Ouen en un plànol de Rouen
Nicolas de Fer (1709)
Bibliothèque nationale de France


Saint-Ouen
Portal dels Marmousets
Escena del trasllat de les relíquies de sant Audoè

Saint-Ouen
Portal dels Marmousets
Escena devocional de sant Audoè

Saint-Ouen
Portal dels Marmousets
Escena del trasllat de les relíquies de sant Audoè


Monasticon Gallicanum
Saint-Ouen de Rouen
Gravat núm. 121 del Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France

Monasticon Gallicanum
Saint-Ouen de Rouen, amb la façana inacabada
Gravat del Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France

Monasticon Gallicanum
Saint-Ouen de Rouen
Gravat del Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France


Saint-Ouen
Església de Saint-Ouen

Saint-Ouen
Església de Saint-Ouen

Saint-Ouen
Església de Saint-Ouen


Saint-Ouen
Església de Saint-Ouen

Saint-Ouen
Església de Saint-Ouen

Saint-Ouen
Església de Saint-Ouen


Saint-Ouen
Escut de Saint-Ouen
Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France

Saint-Ouen
Tomba de Nicolau de Normandia
Abat de Saint-Ouen

Saint-Ouen
Vitrall de Saint-Ouen


Bibliografia:
- BUNODIÈRE, H. De La (1895). Notice archéologique et historique sur l'église Saint-Ouen de Rouen. París: E. Dumont
- CONGREGATIONIS S. MAURI (1759). Gallia Christiana. Vol. 11. París: Typographia Regia
- GILBET, A.P.M. (1822). Description historique de l'église de Saint-Ouen, de Rouen. Rouen: J. Frère
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints de l’Ancien et du Nouveau Testament... Vol. 10. París: Bloud et Barral
- MICHEL, Francisque (1840). Chronique des abbés de Saint-Ouen de Rouen. Rouen: Édouard Frère
- POMMERAYE, Jean-François (1662). Histoire de l'abbaye royale de S. Ouen de Rouen. Rouen: Richard Lallemant
- THÉNARD-DUVIVIER, Franck (2008). L'image du saint évêque à travers les cycles sculptés de la cathédrale et de Saint-Ouen de Rouen (XIVe siècle). Annales de Normandie, 58ᵉ année
- VACANDARD, E. (1902). Vie de saint Ouen, évéque de Rouen (641-684). París: Victor Lecoffre

 


Situació:

L'abadia de Saint-Ouen (2) es troba al centre de la ciutat de Rouen

Baldiri B. - Novembre de 2015