Monestirs
Monestirs del Gran Est
Abadia de Hohenbourg
Mont Sainte-Odile / Superior Monasterium
< anterior Inici França Gran Est Baix Rin següent >
castellano
cercador contacte facebook

Baix Rin

A causa de no disposar de documentació de l’època, la narració de la vida de santa Otília, la fundadora d’aquesta casa, serveix per explicar els seus inicis. Segons aquell relat (del voltant de l’any 900) Otília era de família noble, el seu pare era Adalric, duc d’Alsàcia (c645-c689) i la seva mare Bereswinda (c630-700) emparentada amb sant Leodegari d’Autun. La fundació del monestir s’hauria fet cap el 680 a Hohenboug, seu d’un castell ducal, i fou promoguda per Adalric que va nomenar Otília primera abadessa. El monestir va quedar sota la protecció i dependència de la casa ducal d’Alsàcia. Cap el 700 l’abadessa va fundar un establiment depenent d’aquest, situat molt a prop i que havia de facilitar l’arribada i hostatjar els pelegrins que anaven a Hohenbourg que es troba dalt la muntanya, en un lloc d’accés més difícil, aquella abadia es coneixeria com el monestir de Baix (Niedermunster).

Hohenbourg
Monestir de Hohenbourg
Entrada al recinte


Canongesses


Premonstratencs
 


Hohenbourg
El monestir de Hohenbourg dalt la muntanya
Gravat (1800)
Bibliothèque nationale et universitaire de Strasbourg

Otília
Bateig de santa Otília
Gravat de Bavaria Pia (1704)


Hom desconeix el sistema de vida que mantenien les monges de la comunitat, presumiblement en els seus inicis estarien influenciades pels costums portats pels monjos irlandesos, també s’ha esmentat que posteriorment hi arribaria la Regla de Sant Benet però no hi ha cap element que ho pugui confirmar, el que és segur que durant la segona meitat del segle IX s’havia transformat en una canònica. Després de l’extinció del ducat d’Alsàcia la casa va quedar sota la protecció dels emperadors carolingis i va resultar afavorida per diferents monarques. El 1016 Enric II del Sacre Imperi va independitzar el monestir de Niedermunster d’aquest atorgant-li el dret de lliure elecció d’abadessa. El 1045 l’església fou consagrada per Bruno d'Eguisheim, bisbe de Toul qui tornaria un altre cop a Hohenbourg el 1050 però ja en qualitat de papa (Lleó IX) també va posar la canònica sota protecció de la Santa Seu.

Hohenbourg
Monestir de Hohenbourg


Sota el regnat de Frederic I Barba-roja (1152-1190) es va donar un nou impuls a la casa amb una renovació material i espiritual. Dins d’aquest context, el 1176 el càrrec d’abadessa va passar a ser ocupat per Herrada de Landsberg que va acabar la reconstrucció iniciada per la seva antecessora. També va fer venir uns canonges premonstratencs del monestir l’Étival (Vosgues) pel servei litúrgic que es van establir a la capella de Saint-Gorgon en forma de priorat (1181). Herrada també va participar en la fundació de la canònica de Truttenhausen (Baix Rin). A més, va passar a ser coneguda per la redacció de l’Hortus deliciarum un compendi de tipus enciclopèdic il·lustrat amb miniatures que es va conservar fins el 1870 i que ara és conegut per còpies.

Durant el segle XIII la casa va patir diverses destruccions a causa d’incendis, el que obligà a continues reconstruccions dels edificis afectats. A partir del segle XIV el relaxament dels costums i altres episodis de destrucció per causes diverses van fer que la canònica es trobés en plena decadència. També hi va arribar la guerra dels Camperols i l’onada de supressió de canòniques a causa de l’esperit reformador. El 1546 un incendi va cremar en monestir, les monges es van dispersar i mai més hi van tornar, el 1548 el bisbat s’en va fer càrrec.

Lleó IX
El papa Lleó IX
Gravat (1500)
Bibliothèque nationale et universitaire de Strasbourg


Un cop abandonat, va quedar a càrrec dels premonstratencs que hi van mantenir un canonge vivint entre les ruïnes (1607-1613) i més endavant els fou concedit el lloc on des d’Étival van aixecar un nou monestir que també va patir els infortunis de l’època i va ser cremat el 1622 pels protestants i una altra vegada el 1632 quedant abandonat fins una nova reconstrucció el 1654. El 1696 es va consagrar la nova església. El priorat es va encarregar de vetllar pel lloc, la tomba de santa Otília i atendre els pelegrins fins la Revolució, el 1791 fou clausurat. Encara avui és un centre de pelegrinatge força actiu.

Santa Otília
Escenes de la vida de santa Otília
Tapisseria de Santa Otília (1470-80)
Naixement, bateig, viatge a Hohenbourg, mort del seu germà i fundació del monestir
Procedent de l'abadia de Saint-Étienne d’Estrasburg
Museu de l'Œuvre Notre-Dame, Estrasburg

Hohenbourg
Monestir de Hohenbourg


Hohenbourg
Monestir de Hohenbourg
Sepulcre de santa Otília

Lleó IX
Sepulcre d'Adalric i Bereswinda, ducs d'Alsàcia
Il·lustració de L'Alsace illustrée ou recherches sur l'Alsace (1851)

Lleó IX
Relleu de sant Leodegari, ara desfigurat
Il·lustració de L'Alsace illustrée ou recherches sur l'Alsace (1851)


Hohenbourg
Relleu de sant Leodegari (s XII)
Adalric lliurat el llibre de la donació a la seva filla santa Otília
Monestir de Hohenbourg

Hohenbourg
Relleu de sant Leodegari (s XII)
Sant Leodegari
Monestir de Hohenbourg

Hohenbourg
Relleu de sant Leodegari (s XII)
La Mare de Déu amb les abadesses Relinda i Herrade
Monestir de Hohenbourg


Herrade de Lansberg, abadessa de Hohenbourg entre els anys 1167 i 1195 va elaborar l'Hortus deliciarum un manuscrit de caire enciclopèdic on s'aplegaven coneixements i matèries molt diverses, l'obra l'hauria començat la seva predecessora en el càrrec, Relinde. Malauradament un incendi causat per un bombardeig, el 1870 va cremar l'obra i ara s'ha perdut. S'havien fet estudis i calcs de les miniatures que el composaven que poden donar una idea de la qualitat de l'obra. Christian M. Engelhardt va elaborar algunes d'aquestes còpies.
 

Lleó IX
Hortus deliciarum (s XII)
Les Arts Liberals
Calc d'Engelhardt (1818)

Lleó IX
Hortus deliciarum (s XII)
L'escala de les Virtuts
Calc d'Engelhardt (1818)

Lleó IX
Hortus deliciarum (s XII)
Escena d'un setge
Calc d'Engelhardt (1818)

Lleó IX
Hortus deliciarum (s XII)
Fundació del monestir de Hohenbourg
Calc d'Engelhardt (1818)

Lleó IX
Hortus deliciarum (s XII)
La comunitat del monestir de Hohenbourg
Calc d'Engelhardt (1818)

Lleó IX
Hortus deliciarum (s XII)
El rei David
Calc d'Engelhardt (1818)
 


Hohenbourg
Vista del monestir de Hohenbourg
François Baumann (1857)
Bibliothèque nationale et universitaire de Strasbourg

Hohenbourg
Monestir de Hohenbourg

 


Bibliografia:
- ARDURA, Bernard (1993). Abbayes, prieurés et monastères de l’ordre de Prémomtré. Nancy: Presses Universitaires de Nancy
- BORNERT, René (2009). Abbaye de Hohenbourg (Mont Sainte-Odile). Les Monastères d’Alsace. T. I. Estrasburg: Éd. du Signe
- BUSSIERRE, Marie-Théodore de (1853). Histoire de sainte Odile, patronne de l'Alsace. Plancy: Société de Saint-Victor
- FISCHER, Marie-Thérèse (2002). L’abbaye de Hohenbourg (7e-16e siècle). Le Mont Sainte-Odile, haut lieu de l'Alsace. Estrasburg: Musées de Strasbourg


- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints de l’Ancien et du Nouveau Testament... Vol. 14. París: Bloud et Barral
- HERRALD de Landsperg (Ed. 1818). Hortus deliciarum. Ed. de Ch. M. Engelhardt. Stuttgart: Cotta
- LE MINOIR, Jean-Marie (2015). Le Mont Saine-Odile. Bernardswiller: I.D. Édition
- RADER, Matthäus (1704). Bavaria Pia. Augsburg
- SCHOEPFLIN, J. D. (1851). L'Alsace illustrée ou recherches sur l'Alsace. Vol. 3. Mulhouse: F. Perrin


Situació:

L'abadia es troba a Ottrott, a ponent d'Obernai

Baldiri B. - Setembre de 2017