|
Al voltant
de l’any 1074 es va establir en aquest lloc un primer
assentament monàstic, es tractava d’una petita cel·la
amb tres monjos d’origen itinerant que es va dedicar a
santa Valpurga (Walburge), quan aquella comunitat
s’hauria extingit hi va arribar una de nova sota la
direcció de l’abat Bertold, procedent de Sankt Blasien (Baden-Württemberg).
Aquesta nova fundació s’hauria portat a terme cap el
1117 amb la participació del duc Fréderic de
Hohenstaufen i el comte Pierre de Lutzelbourg (que més
endavant també fundaria el
monestir de Saint-Jean (Baix Rin). La casa es va
sotmetre directament a la Santa Seu, situació que va
confirmar el papa Pasqual II l’any 1117. Malgrat aquesta
situació de dependència de Sant Pere de Roma, l’abadia
de Sankt Blasien va tenir influencia sobre Walbourg
durant anys. |
|
|
Fou una
casa modesta però va tenir una època de molta vitalitat durant el
segle XV, quan es va refer l’antiga església romànica, durant la
segona meitat d’aquell segle. Les inestabilitats que van afectar el
territori la van portar a una nova situació de decadència (segle
XVI) que acabarien amb la seva secularització, el 1545 va morir el
darrer monjo que encara hi restava i el 1550 el papa Juli III va
confirmar la seva supressió com a monestir. L’església que encara es
conserva és, bàsicament, la que va aixecar l’abat Burchard de
Mullenheim (1430-1479), amb elements anteriors i modificacions
posteriors. Cal destacar els vitralls de l’absis de l’època de la
construcció de l’església, el segle XV. |
Abadia de Walbourg
Pintura mural amb un apòstl |
