L’església de Saint-Julien està dedicada al màrtir sant Julià de Briude, mort decapitat en aquestes terres durant la persecució de Dioclecià decretada l’any 303. Segons la seva hagiografia el cap del sant fou descobert el 475 a Viena del Delfinat però el cos va restar a Briude, on poc a poc el sepulcre del sant va esdevenir lloc de culte i atraure els pelegrins fins aixecar un santuari en aquest lloc, construcció que es va renovar diverses vegades en el decurs del temps. A començament del segle IX, el comte Berenguer va fundar una canònica en aquella església, fet que fou confirmat el 825 pel rei franc Lluís el Pietós, en aquella època es va restaurar l’antiga basílica que havia quedat malmesa a causa d’una incursió sarraïna.

La casa va rebre protecció de la monarquia i va esdevenir un centre pròsper i poderós, fins i tot Guillem I d’Aquitània, el fundador de l’abadia de Cluny, fou abat de Briude entre els anys 893 i 917 i va impulsar la construcció d’una nova església. La comunitat canonical estava integrada per membres rellevants de la noblesa i per tant era molt influent. Depenia directament de la Santa Seu. La col·legiata fou dissolta amb la Revolució. L’església actual s’hauria aixecat durant els segle XI i XII.