Monestirs
Monestirs d'Alvèrnia
Roine-Alps
Abadia de Saint-Menoux
< anterior Inici França

Alvèrnia-Roine-Alps

Alier següent >
castellano
contacte

Alier

La tradició diu que sant Menulf (Menoux, o Menulphe)Sant Menulf (Menoux, o Menulphe)

Bisbe de Cornualla (Quimper). Segle VII. Enterrat i venerat a l'abadia de Saint-Menulf (Alier)


Sant Menulf
Església de Saint-Menoux
, el patró d’aquesta casa, va viure durant el segle VII, era originari d’Irlanda i esdevingué bisbe de Quimper (Finisterre, Bretanya). De retorn d’una peregrinació a Roma va passar per aquest lloc, en aquell moment conegut com Mailly-sur-Rose, on es va quedar per practicar l’eremitisme reunint alguns seguidors al seu voltant. Un cop mort, Menulf fou enterrat en el cementiri de l’església de Saint Germain i aviat la seva tomba va esdevenir lloc de devoció i hom li atribueix alguns miracles. Hom diu també que els seguidors de Menulf establiren en aquest lloc una comunitat monàstica, anterior a la femenina que es fundaria després.

Saint-Menoux
L'església de l'abadia de Saint-Menoux

Benedictines


 

Saint-Menoux
Eglise Saint-Menoux. Bourbonnais (segle XIX)
Adrien Dauzats (1804-1868)
Bibliothèque nationale de France

Saint-Menoux
L'església de Saint-Menoux

Al voltant de l’any 1000 s’edificaria una església per acollir les relíquies del personatge, la translació de les despulles es va efectuar amb la presència del bisbe de Bourges, Dagbert (987-1013), en un acte on s’esmenta per primer cop la presència de l’abadessa Adalgasia, pel que el monestir de benedictines ja tenia activitat en aquell moment. Al segle XVI va passar per una època decadència a causa de les guerres de Religió i el pas dels hugonots. A les acaballes del segle XVIII la casa no passava pels seus millors moments tot i que mantenia la seva activitat i la comunitat estava formada per dotze monges, a més de l’abadessa.
 

Saint-Menoux
Capçalera
Saint-Menoux
Sepulcre de sant Menulf
Targeta postal. Col·lecció particular

El 1791, com a conseqüència de la Revolució, les religioses del monestir es veieren obligades a abandonar-lo i es dispersaren. L’abadia fou saquejada dels seus béns mobles de valor i confiscada. El 1795 l’església de Saint-Menoux, de l’extingida abadia, va recuperar el culte, primer de manera restringida i ja oficialment des del 1802, amb funcions de parròquia. Es conserva la gran església abacial, un edifici de tres naus amb deambulatori que s’obre a les naus laterals. És un edifici del segle XII, amb un atri als peus de la nau, la part més antiga, potser vestigi d’una primera construcció. Al bell mig del presbiteri encara es conserva bona part de la tomba de sant Menulf, coneguda pel seu “débredinoire”, una obertura que permetia als fidels accedir a les relíquies del sant.

Saint-Menoux
Presbiteri
Saint-Menoux
Nau central

Saint-Menoux
Interior de l'església
Saint-Menoux
Deambulatori
Saint-Menoux
Deambulatori

Saint-Menoux
Sepulcre de sant Menulf

Saint-Menoux
Deambulatori, amb el sepulcre
Eglise Saint-Menoux. Abside. Vue intérieure
(segle XIX)
Adrien Dauzats (1804-1868)
Bibliothèque nationale de France

Saint-Menoux
Fragment del sepulcre romànic (segle XII)

Saint-Menoux
Mur del presbiteri
Saint-Menoux
Cúpula al creuer, base del campanar
Saint-Menoux
Capitell del deambulatori

Saint-Menoux
Capitells del deambulatori
Saint-Menoux
Capitell del deambulatori
Saint-Menoux
Capitell

Saint-Menoux
Cor i reixa de la clausura
Saint-Menoux
Interior de l'atri

Saint-Menoux
Saint-Menoux
Fotografia de: Histoire de Saint-Menoux (1907)
Bibliothèque nationale de France


Saint-Menoux
Planta esquemàtica de Saint-Menoux

Bibliografia:
- DUPONT, Jean. Nivernais, Boubonnais roman. La Pierre-qui-Vire: Zodiaque, 1976
- MORET, J. J. Histoire de Saint-Menoux. Moulins: Crépin-Leblond, 1907
 

Situació:

Saint-Menoux (7) es troba a ponent de Moulins

Baldiri B. - Octubre de 2015