|
Segons la
tradició aquesta abadia hauria estat fundada per
Carlemany, el qual li va fer donació de la relíquia del
braç de sant Simeó. Aquell primer establiment fou
arrasat a causa d’una invasió dels normands, mitjan segle
IX. El lloc fou restaurat a començament del segle XII
per Gerard de Salas com un ermitori, al voltant del qual
es va aplegar una comunitat de dones que, sota la
iniciativa de Maximira va fundar el monestir benedictí
(1115?) i en fou la seva primera abadessa (hom esmenta
el seu caràcter de monestir mixt en aquella època). A
finals del segle XIV i començament del XV la casa fou
assaltada a causa de les guerres que afectaven aquestes
terres. Gràcies a la protecció del papa Eugeni IV i de
Carles VII de França l’abadia va renéixer però va quedar
malmesa una altra vegada, en els anys 1570 i 1580 per
les guerres de Religió. Després mantindria la seva
activitat fins la Revolució, quan la comunitat es
dissolgué definitivament. La majoria de construccions
s’han perdut, actualment es conserva l’església
monàstica romànica, el palau prioral del segle XVII i
alguna dependència menor. |
|
