Monestirs
Monestirs de Borgonya
Franc Comtat
Abadia de Saint-Bénigne de Dijon / Catedral
S. Benignuns Divionensis / Cathédrale Saint-Bénigne de Dijon
< anterior Inici França

Borgonya-Franc Comtat

Costa d'Or

següent >

castellano
Cercador contacte

Costa d'Or

L’origen de la gran abadia de Saint-Bénigne de Dijon rau en un antic oratori bastit a redós de la tomba de sant Benigne d’Esmirna (o de Dijon), personatge que la tradició fa originari de l’Àsia Menor i que es va traslladar a Occident, evangelitzant la Borgonya. Després del seu pas per Autun (Saona i Loira) i Langres (Alt Marne) va arribar a Dijon on va morir martiritzat l’any 178, en època de l’emperador Marc Aureli. Hom creu que existia una capella primitiva, dignificada en el segle III, que va caure en l’abandó a causa de les inestabilitats polítiques. Segons explica Gregori de Tours, fou el bisbe Gregori de Langres (506-539) qui es va encarregar de la restauració del lloc després d'una revelació, disposant el sepulcre del sant per a la seva veneració en una cripta sobre la que es bastiria una gran basílica dedicada a sant Benigne, consagrada el 511, on també hi hauria posat una comunitat de religiosos, potser procedent de l’abadia de Saint-Jean-de-Réome (Costa d'Or).

Saint-Bénigne de Dijon
Saint-Bénigne de Dijon


Benedictins



Saint-Maur

 

Saint-Bénigne de Dijon
Saint-Bénigne de Dijon
Portada amb la Lapidació de sant Esteve
Procedent de la canònica de Saint-Étienne de Dijon

Saint-Bénigne de Dijon
Saint-Bénigne de Dijon
La nau central


Aquell primer monestir va patir períodes de decadència, una nova església fou consagrada el 882 i finalment també va caure en ruïna, no fou fins el 1001 que es va restaurar i estabilitzar gràcies a la intervenció del bisbe de Langres (Dijon no va esdevenir seu episcopal fins el 1731) tasca que va encomanar a Guillem de Dijon (o de Volpiano, 962-1031) personatge proper a sant Maiol de Cluny, que va intervenir en la reforma de molts monestirs de l’època, entre els quals aquest de Dijon. Guillem, que havia estat nomenat abat de Saint-Bénigne el 990, va restaurar l’observança monàstica introduint els costums cluniacencs, alhora que promogué la recuperació dels béns de l’abadia i la construcció d’un gran edifici circular de tres nivells en el lloc de l’antiga capella transformada en cripta on es va disposar el sepulcre del sant patró, rescatant-lo de l’anonimat ja que la seva tomba no estava identificada fins aquell moment. Aquella rotonda estava adossada a una gran església.

Saint-Bénigne de Dijon
Saint-Bénigne de Dijon
Interior de l'església


L’església de l’any mil, la de Guillem de Volpiano, fou consagrada el 1016. La cripta de la rotonda, on es trobava el sepulcre, tenia un annex en forma de T que s’estenia sota la nau de l’església i el creuer, un espai de grans dimensions. L’església superior mantenia l’estructura de la rotonda però l’església era de tres naus i disposava de creuer. La ciutat de Dijon i l’església de Saint-Bénigne van patir un incendi el 1137 motiu pel qual es va haver de restaurar seguidament, l’església fou consagrada novament per Eugeni III, el 1147. L’any 1271 es va enfonsar la torre central que rematava l’edifici malmetent altres parts del mateix i obligant a la seva reconstrucció, tractant-se d’una obra romànica ja envellida, hom va optar per bastir una nova església gòtica. El 1280 es posava la primera pedra i el 1287 ja es va beneir la capçalera però el gruix de l’obra va continuar durant la pràctica totalitat del segle XIV, i fou consagrada el 1393.

Monasticon Gallicanum
Saint-Bénigne de Dijon
Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France


A partir del 1525 l’abadia va adoptar el règim de comenda, ja al segle XVII hi va haver un intent de secularització amb la finalitat de convertir l’abadia en seu episcopal. El 1641 la casa va adoptar la reforma de la congregació de Saint-Maur, els maurins es van encarregar de la restauració de les dependències monàstiques. El monestir fou suprimit i els monjos expulsats el 1791, el que va portar també el seu espoli material tant pel que fa als edificis com el mobiliari. El mateix any l’església va prendre funcions parroquials de manera temporal, fins la seva supressió i posterior recuperació (1795) després encara va esdevenir catedral en detriment de l’església de Saint-Étienne, de manera oficial des del 1801. Actualment manté aquesta funció. Durant el segle XIX es va excavar i restaurar el nivell inferior de la rotonda, que havia estat enderrocada, ara és la cripta on es conserven encara les restes de la tomba de sant Benigne.

Saint-Bénigne de Dijon
Saint-Bénigne de Dijon
Imatge de sant Benigne
Coure daurat (s. XV)
Museu Arqueològic de Dijon

Saint-Bénigne de Dijon
Saint-Bénigne de Dijon
Sant Benigne
Segurament procedeix del mainell
del portal de l'església
Museu Arqueològic de Dijon

Saint-Bénigne de Dijon
Saint-Bénigne de Dijon
Vitrall

Saint Bénigne
Saint-Bénigne de Dijon
Planta de l'església romànica
Segons A. S. Wethey
(Imatge de Wikimedia Commons)


Saint Bénigne
Saint-Bénigne de Dijon
Reconstrucció de l'església del segle XI
Il·lustració publicada a
Histoire de l'Église Saint-Bénigne de Dijon (1900)
Saint Bénigne
Saint-Bénigne de Dijon
Secció de l'església del segle XI
Il·lustració publicada a
Histoire de l'Église Saint-Bénigne de Dijon (1900)
Saint Bénigne
Saint-Bénigne de Dijon
Reconstrucció de la tomba de sant Benigne en els segles XII i XIII
Il·lustració publicada a
Histoire de l'Église Saint-Bénigne de Dijon (1900)

Saint Bénigne
Saint-Bénigne de Dijon
Reconstrucció de la planta intermèdia de la rotonda, ara desapareguda
Dibuix publicat a
Étude historique et critique sur la mission, les actes...
Saint-Bénigne de Dijon
Saint-Bénigne de Dijon
Cripta de Saint-Bénigne. Rotonda
Saint-Bénigne de Dijon
Saint-Bénigne de Dijon
Cripta de Saint-Bénigne. Rotonda

Saint-Bénigne de Dijon
Saint-Bénigne de Dijon
Cripta de Saint-Bénigne. Rotonda
Saint-Bénigne de Dijon
Saint-Bénigne de Dijon
Cripta de Saint-Bénigne. Rotonda
Saint-Bénigne de Dijon
Saint-Bénigne de Dijon
Cripta de Saint-Bénigne. Rotonda

Saint-Bénigne de Dijon
Saint-Bénigne de Dijon
Cripta de Saint-Bénigne. Rotonda
Saint Bénigne
Saint-Bénigne de Dijon
Capitell de la cripta de Saint-Bénigne
Saint-Bénigne de Dijon
Saint-Bénigne de Dijon
Capitell de la cripta de Saint-Bénigne

Saint-Bénigne de Dijon
Saint-Bénigne de Dijon
Capitell de la cripta de Saint-Bénigne
Saint-Bénigne de Dijon
Saint-Bénigne de Dijon
Capitell de la cripta de Saint-Bénigne
Saint-Bénigne de Dijon
Saint-Bénigne de Dijon
Cripta de Saint-Bénigne. Rotonda

Saint-Bénigne de Dijon
Saint-Bénigne de Dijon (s XIX)
Vista ideal de la rotonda abans de l'enderroc
Bibliothèque nationale de France
Saint Bénigne
Saint-Bénigne de Dijon
La rotonda en restauració
Justin Taylor (1863)
Voyages pittoresques et romantiques dans l'ancienne France
Bibliothèque nationale de France

Saint-Bénigne de Dijon
Saint-Bénigne de Dijon
La trona

Saint-Bénigne de Dijon
Saint-Bénigne de Dijon
Orant de Jean-Baptiste Legoux (+ 1631)
Procedent del convent dels Cordeliers de Dijon

Saint-Bénigne de Dijon
Saint-Bénigne de Dijon
Orant de Marguerite Brulard, muller de J.-B. Legoux
Procedent del convent dels Cordeliers de Dijon


Saint-Bénigne de Dijon
Saint-Bénigne de Dijon
Sepulcre de Jean de Berbisey (+ 1697)

Saint-Bénigne de Dijon
Saint-Bénigne de Dijon
Sepulcre de Claude Fremyot (+ 1670)

Saint-Bénigne de Dijon
Saint-Bénigne de Dijon
Sepulcre del bisbe F. V. Rivet (+ 1884)


Saint-Bénigne de Dijon
Saint-Bénigne de Dijon
Dormitori del monestir, ara museu

Saint-Bénigne de Dijon
Saint-Bénigne de Dijon
Antic dormitori

Saint-Bénigne de Dijon
Saint-Bénigne de Dijon
El dormitori, ara museu


Saint-Bénigne de Dijon
Saint-Bénigne de Dijon
Sant Sopar, timpà de l'antic refetor
Museu Arqueològic de Dijon

Saint-Bénigne de Dijon
Saint-Bénigne de Dijon
Crist en Majestat, timpà que possiblement procedeix
de la porta entre l'església i el claustre
Museu Arqueològic de Dijon

Saint-Bénigne de Dijon
Saint-Bénigne de Dijon
Relleu procedent del monestir
Museu Arqueològic de Dijon


Saint-Bénigne de Dijon
Saint-Bénigne de Dijon
Capitell procedent de Saint-Bénigne
Museu Arqueològic de Dijon

Saint-Bénigne de Dijon
Saint-Bénigne de Dijon
L'antic dormitori

Saint-Bénigne de Dijon
Saint-Bénigne de Dijon
Antiga dependència sota el dormitori


Saint Bénigne
Tapís del Setge de Dijon de 1513
Procedent de l'església de Notre-Dame
Ara al Museu de Belles Arts de Dijon
Saint Bénigne
Saint-Bénigne. Detall del Tapís del Setge de Dijon de 1513
Procedent de l'església de Notre-Dame
Ara al Museu de Belles Arts de Dijon

Bibliografia
- BOUGARD, Louis-Émile (1859). Étude historique et critique sur la mission, les actes et le culte de saint Bénigne. Autun: M. Dejussieu
- CHEVALLIER, Gustave (1875). Le vénérable Guillaume, abbé de Saint-Bénigne, réformateur de l'ordre bénédictin au XIe siècle. París: V. Palmé
- CHOMTON, Abbé L. (1900). Histoire de l’église Saint-Bénigne de Dijon. Dijon: Jobard
- CLÉON, Pierre (2012). Saint Bénigne apôtre de la Bourgogne. Dijon: Faton
- CONGREGATIONIS S. MAURI (1728). Gallia Christiana. Vol. 4. París: Typographia Regia
- GREGORI DE TOURS (1857-1864). Les livres des miracles et autres opuscules de Georges-Florent Grégoire, évêque de Tours. París: J. Renouard
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints de l’Ancien et du Nouveau Testament... Vol. 13. París: Bloud et Barral
- JANNET-VALLAT, Monique; i altres (1995). Regards croisés. L’ancienne Abbaye Saint Bénigne. Musée archéologique de Dijon
- MARINO MALONE, Carolyn (1980). Les fouilles de Saint-Bénigne de Dijon (1976-1978) et le problème de l'église de l'an mil. Bulletin Monumental, tome 138, n°3
- PAROISE SAINT-BÉNIGNE (2006). Cathédrale Saint-Bénigne, Dijon. Dijon: Paroisse Saint-Bénigne
- ROUX-PERINO, Julie (2008). Cluny. Vic-en-Bigorre: MSM
 

Situació:

Al costat de ponent del centre històric de Dijon

Baldiri B. - Gener de 2011 / Actualitzat juliol de 2020