Monestirs
Monestirs de Borgonya
Franc Comtat
Cartoixa de Champmol
< anterior Inici França

Borgonya-Franc Comtat

Costa d'Or

següent >

castellano
Cercador contacte Facebook

Costa d'Or

Aquest establiment cartoixà fou fundat a iniciativa del duc de Borgonya, Felip l’Ardit (1342-1404), que va projectar en aquest lloc un panteó dinàstic. La carta de fundació es va redactar el 1385, l’any següent va deixar establert en el seu testament la seva voluntat d’enterrar-se a la cartoixa, la construcció de la qual es va començar en els anys següents; la primera pedra de l’església es va posar el 1383 i l’obra fou portada a terme sota la direcció de l’arquitecte Druet de Dammartin.

Champmol
L'església


Cartoixans
 

Champmol
L'església

Champmol
Portada de l'església
La Mare de Déu, al mainell, entre els donants:
Felip l'Ardit i Margarida de Flandes
Obra de Claus Sluter


Aquella església fou consagrada el 1388 pel bisbe de Troyes, i es va posar sota l’advocació de la Trinitat, les altres construccions annexes es van anar acabant en els anys següents. Al cor monàstic es va construir el sepulcre del fundador, mort el 1404. La tomba fou elaborada per Claus Sluter i altres col·laboradors, aquest escultor va treballar també en altres elements decoratius de la mateixa cartoixa.

Champmol
Portal de l'església
Sant Joan Baptista i Felip l'Ardit

Champmol
Mare de Déu al mainell de la
portada de l'església


A partir del 1420 es va fer també la tomba del successor de Felip: Joan Sense Por (1371-1419) i de la seva esposa Margarida de Baviera, obra de Claus de Werve i Juan de la Huerta, seguint el model de sepulcre del seu pare. El seu successor, Felip III el Bo, i la seva esposa Isabel de Portugal també foren enterrats al cor, però no es va arribar a fer una tomba monumental.

La Revolució va acabar amb la vida monàstica (1790) i amb les importants obres de reforma que s’hi feien. La propietat es va vendre i ara és un centre assistencial on es conserven les escasses restes de la cartoixa gòtica: l’església, amb un bell portal, i el Pou de Moisés. Amb el tancament, els béns mobles es van dispersar, però encara es conserven alguns elements en diverses localitzacions.

Champmol
Interior de l'església

Champmol
Interior de l'església


Champmol
La cartoixa de Champol, el 1574
Detall de: Le vray pourtraict de la ville de Dijon
 Everard Bredin
Bibliothèque nationale de France

Champmol
Vitralls del presbiteri

Champmol
Tancament del cor


El Pou de Moisés

Es tracta de les restes d'un calvari, una obra realitzada per l'escultor Claus Sluter entre els anys 1395 i 1403. Es trobava al claustre de la cartoixa i ara només en resta la seva base, on hi figuren les imatges de Moisés, David, Jeremies, Daniel, Isaïes i Zacaries.

Champmol
El Pou de Moisés
(Imatge: De Simonsara (obra pròpia),
via Wikimedia Commons)

Champmol
La cartoixa de Champmol segons
una gravat de 1686
(Imatge: D'un gravat d'Alexis Piron
(Biblioteca Municipal de Dijon),
via Wikimedia Commons


Champmol
Calvari amb monjo cartoixà (1430-40?)
Pintor borgonyó
Procedent de Champmol
Museu de Beaux-Arts de Dijon

Champmol
Retaule de Sant Jordi amb un cartoixà (segle XV)
Pintor borgonyó desconegut
Procedent de Champmol
Museu de Beaux-Arts de Dijon

Champmol
Martiri de Sant Denis (1415?)
Henri Bellechose
Procedent de Champmol
Museu del Louvre, Paris
Imatge: De domini públic, via Wikimedia Commons


La tomba de Felip l'Ardit

Obra encarregada el 1381 a Jean de Marville i que a partir de 1389 va continuar Claus Sluter. Ho va acabar Claus de Werve, que va fer la majoria de ploraners de la base i el jacent. El 1410 es va poder instal·lar al cor dels cartoixans, un cop policromat per Jean Malouel. L'estàtua jacent es va destruir amb la Revolució i la que ara es troba al museu és una reproducció del segle XIX.

Champmol
Tomba de Felip l'Ardit
Musée de Beaux-Arts de Dijon

Champmol
Tomba de Felip l'Ardit
Musée de Beaux-Arts de Dijon

Champmol
Tomba de Felip l'Ardit
Musée de Beaux-Arts de Dijon

Champmol
Tomba de Felip l'Ardit
Musée de Beaux-Arts de Dijon

Champmol
Tomba de Felip l'Ardit
Musée de Beaux-Arts de Dijon


Retaule de la Crucifixió

Encarregat per Felip l'Ardit a Jacques de Baerze que va fer la part escultòrica. El 1392 la peça va passar a mans de Melchior Broederlam que hi va afegir els daurats i les pintures exteriors: a l'esquerra l'Anunciació i la Visitació i a la dreta la Presentació al Temple i la Fugida a Egipte. L'obra es va acabar definitivament el 1399.

Champmol
Retaule de la Crucifixió
Musée de Beaux-Arts de Dijon

Champmol
Retaule de la Crucifixió. Anunciació i Visitació
Musée de Beaux-Arts de Dijon
Imatge: De domini públic, via Wikimedia Commons

Champmol
Retaule de la Crucifixió. Crucifixió
Musée de Beaux-Arts de Dijon

Champmol
Retaule de la Crucifixió. Presentació i Fugida a Egipte
Musée de Beaux-Arts de Dijon
Imatge: De domini públic, via Wikimedia Commons


La tomba de Joan Sense Por i Margarida de Baviera

Joan Sense Por havia mort el 1419, però la tomba no l'encarrega Felip el Bo fins el 1435. Claus de Werve havia de tenir cura de la seva realització però va morir el 1439 sense començar-la. La feina es va encarregar a Juan de la Huerta que va deixar l'obra inacabada. Ho va continuar a partir del 1461 Antoine de Moiturier i el 1470 seria instal·lada al cor dels monjos, al costat de la del seu pare. Segueix el mateix estil que aquella.

Champmol
Tomba de Joan Sense Por i Margarida de Baviera
Musée de Beaux-Arts de Dijon

Champmol
Tomba de Joan Sense Por i Margarida de Baviera
Musée de Beaux-Arts de Dijon

Champmol
Tomba de Joan Sense Por i Margarida de Naviera
Musée de Beaux-Arts de Dijon

Champmol
Tomba de Joan Sense Por i Margarida de Naviera
Musée de Beaux-Arts de Dijon

Champmol
Tomba de Joan Sense Por i Margarida de Naviera
Musée de Beaux-Arts de Dijon


Retaule de sants i màrtirs

Encarregat per Felip l'Ardit a Jacques de Baerze que va fer la part escultòrica. El procés d'execució fou el mateix que el del retaule de la Crucifixió.

Champmol
Retaule de sants i màrtirs
Musée de Beaux-Arts de Dijon

Champmol
Retaule de sants i màrtirs. Temptacions de sant Antoni
Musée de Beaux-Arts de Dijon

Champmol
Retaule de sants i màrtirs. Santes Caterina d'Alexandria i Bàrbara
Musée de Beaux-Arts de Dijon


Champmol
Missa de sant Gregori (segle XV)
Procedent de Champmol
Museu del Louvre de París

Champmol
Les chartreux près Dijon (segle XIX)
Bibliothèque nationale de France


Bibliografia:
- MONGET, Cyprien (1898). La Chartreuse de Dijon d'après les documents des archives de Bourgogne. Montreuil-sur-Mer: Notre-Dame des Prés
-
QUARRÉ, Pierre Quarré (1966). Dictionnaire des églises de France. II Centre et sud-est. Robert Laffont
- STARCKY, Emmanuel i altres (1992). Le Musée des Beaux-arts de Dijon. Prís: Musées et Monuments de France
 

Situació:

A ponent del centre urbà de Dijon


Cartoixa de Champmol

Baldiri B. - Gener de 2014