Monestirs
Monestirs de Borgonya
Franc Comtat
Abadia de Notre-Dame de Cîteaux
< anterior Inici França

Borgonya-Franc Comtat

Costa d'Or

següent >

castellano
Cercador contacte Facebook

Costa d'Or

Robert de Molesme havia fundat el 1075 en una nova abadia al sud de Troyes (Notre-Dame de Molesme, Costa d’Or) amb la voluntat de seguir la Regla Benedictina reformada pel que fa a l’estricte seguiment de l’observança. L’arribada de béns, rendes i de membres de la comunitat procedents de famílies acomodades va fer que pràcticament no es diferenciés de les altres cases benedictines, i va provocar que Robert s’hi distanciés, incrementant el contacte amb comunitats de base eremítica y finalment ell mateix, acompanyat d’una vintena de monjos, va deixar el 1098 Molesme per establir-se prop de Dijon, fundant el novum monasterium (l’abadia de Cîteaux) on finalment quallaria aquella iniciativa.

Cîteaux
L'abadia de Cîteaux


Cistercencs

Cîteaux
L'abadia de Cîteaux
Detall de Cistercium Ords. Caput c1700
Bibliothèque nationale de France

Cîteaux
L'abadia de Cîteaux


L’assentament es va materialitzar al lloc de La Forgeotte, una mica apartat del monestir definitiu al que es traslladarien poc després, el 1100 o 1101. El 1099 hom va optar per aconsellar el retorn de Robert a Molesme, cosa que es va fer realitat de manera immediata i en aquest retorn fou acompanyat per una dotzena de monjos. L’abadia va passar a estar governada per Alberic, el seu segon abat després de Robert. El 1100 Alberic va aconseguir una butlla del papa Pasqual II que posava el monestir sota la protecció de la Santa Seu, tot i que no li reconeixia el benefici d’exempció. El 1106 el bisbe Gautier de Chalon va consagrar la nova església, un petit edifici del que encara es conserven algunes restes. Els primers abats foren els responsables de superar les dificultats inicials i de l’estabilització i creixement del nou orde del Cister, sobretot Esteve Harding (el tercer abat, entre el 1109 i 1133) autor de la Carta Caritatis, considerada la norma fonamental dels cistercencs juntament amb l’Exordium Parvum.

Cîteaux
Abadia de Cîteaux
Imatge de Robert de Molesme, el fundador


El 1112, o poc abans, arribava al monestir Bernat de Claravall amb una trentena de companys i familiars (segurament vinguts de manera esglaonada), un dels personatges cabdals de l’orde. L’arribada de nous membres a la casa és un dels factors que demostren que l’experiència monàstica havia reeixit. Molt aviat va començar la seva expansió fulgurant. El 1113 va fundar-se la primera casa “filla” de Cîteaux: La Ferté (Saona i Loira), l’any següent li va seguir Pontigny (Yonne) i el 1115 les abadies de Morimond (Alt Marne) i Claravall (Aube), aquesta darrera fundació encapçalada per sant Bernat. El monestir de Cîteaux i aquestes darreres quatre abadies mantingueren un estatut especial en el si de l’orde del Cister i totes les fundacions posteriors segueixen una de les cinc línees de filiació que hi deriven. Cîteaux és el centre del Cister, lloc de reunió dels Capítols Generals de l’orde i del Definitorium un organisme més reduït pel que fa al nombre de membres que l’integraven.

Cîteaux
Abadia de Cîteaux
Restes de l'església fundada el 1106

Cîteaux
Abadia de Cîteaux
Biblioteca del segle XV


Cîteaux va patir també els efectes de les inestabilitats i guerres que van tocar el territori on es troba, a més d’altres incidents: un incendi el 1297, saquejos el 1350 i 1360 en el marc de la guerra dels Cent Anys, a més de patir les conseqüències de l’administració sota el règim de comenda. Les guerres de Religió hi van arribar en diverses ocasions durant el segle XVI. Amb la Revolució, el 1790 és decretada la supressió dels ordes monàstics i poc després la comunitat abandona el seu monestir. El lloc va passar a mans particulars i va començar la pèrdua o dispersió dels béns, tant mobles com edificis mentre l’antic monestir era ocupat amb finalitats diverses. El 1898 Cîteaux fou adquirit pels trapencs que s’esforçaren en la seva recuperació, actualment ben assentada.
 

Cîteaux
Cîteaux i les seves primeres fundacions, cap de les cinc línees de filiació:
Cîteaux, La Ferté, Pontigny, Morimond i Claravall

Cîteaux
L'abadia de Cîteaux
Veuë de labbaye de Citeaux (1689)
Bibliothèque nationale de France

Cîteaux
Abadia de Cîteaux
Galeria de la biblioteca

Cîteaux
Abadia de Cîteaux
Galeria de la biblioteca


Les antigues construccions de l'abadia de Cîteaux:
A l'esquerra, vista de l'abadia segons el Cistercium Ords. Caput (c1700), relacionada amb les restes actuals segons una vista aèria de Google Maps
S'hi destaca la primitiva església consagrada el 1106 (1),
l'edifici de la biblioteca del segle XV (2),
Els fonaments de l'infermeria del segle XIII (3)
i el definitorium, del segle XVII (4)

Cîteaux


Cîteaux
L'abadia de Cîteaux
Cloistre de l'Abbaie de Citeaux 1613
Bibliothèque nationale de France

Cîteaux
Abadia de Cîteaux
Planta superior de la biblioteca

Cîteaux
Abadia de Cîteaux
Finestral de la biblioteca


Cîteaux
Abadia de Cîteaux
Clau de volta de la biblioteca

Cîteaux
Abadia de Cîteaux
El definitorium des de la biblioteca

Cîteaux
Abadia de Cîteaux
El definitorium


Cîteaux
Abadia de Cîteaux
El definitorium

Cîteaux
Abadia de Cîteaux
El lloc de la desapareguda infermeria

Cîteaux
Abadia de Cîteaux
El monestir actual a l'edifici Lenoir, del segle XVIII
Fotografia de G CHP, a Wikimedia


Cîteaux
Abadia de Cîteaux
L'església actual

Cîteaux
Maqueta de l'abadia de Cîteaux
abans de la seva destrucció

Cîteaux / Louvre
Tomba de Philippe Pot (1480-83)
Procedent de Cîteaux, ara al Museu del Louvre, Par
ís


Cîteaux
Planta de l'antiga església de Cîteaux
Atribuïda a Jahn, 1699
Publicada a La reconstruction du monastère de Cîteaux...

Cîteaux
Crossa dita de Robert de Molesme (s. XI-XII)
Procedent de Cîteaux, ara al Museu de Beaux-Arts de Dijon


Cîteaux també es va destacar pel seu escriptori, lloc d’on van sortir molts manuscrits que van enriquir tant la pròpia casa com les noves fundacions que des d’aquí s’impulsaven. Amb la Revolució, la biblioteca del monestir es va poder conservar en bona part i ara es guarda a la Bibliothèque municipale de Dijon una àmplia sèrie de manuscrits medievals.
 

Bíblia dita d’Esteve Harding (c1109-1111)
MSS 12/15

Es tracta d’una Bíblia compilada per ordre de l’abat Esteve Harding, dividida en quatre volums.
 

 
 
Moralia in Job, de Gregori el Gran (1111)
Bibliothèque municipale de Dijon
MSS170 Fol.32R   MSS170 Fol.59R

Cîteaux
Il·lustració de la Bíblia dita d’Esteve Harding
Llibre dels Salms. Inicial “B” amb personatges fantàstics entre decoració vegetal
Bibliothèque municipale de Dijon MSS14 Fol.14R

Cîteaux
Il·lustració de la Bíblia dita d’Esteve Harding
Inicial “A” amb la Creació d’Adam
Bibliothèque municipale de Dijon MSS14 Fol.76R


Moralia in Job, de Gregori el Gran (1111)
MSS 168/170

Comentaris sobre el Llibre de Job, de l’Antic Testament. Obra del monjo i després papa, Gregori I el Gran (c540-604)
 

   

Cîteaux
Il·lustració de Moralia in Job, de Gregori el Gran
Gregori el Gran lliurant el llibre a Leandre de Sevilla
Bibliothèque municipale de Dijon MSS168 Fol.5R

Cîteaux
Il·lustració de Moralia in Job, de Gregori el Gran
Inicial “M” amb dos monjos
Bibliothèque municipale de Dijon MSS170 Fol.20R

Cîteaux
Il·lustració de Moralia in Job, de Gregori el Gran
Inicial “E” amb una escena de verema
Bibliothèque municipale de Dijon MSS170 Fol.32R

Cîteaux
Il·lustració de Moralia in Job, de Gregori el Gran
Inicial “Q” amb el treball de dos monjos
Bibliothèque municipale de Dijon MSS170 Fol.59R

Cîteaux
Il·lustració de Moralia in Job, de Gregori el Gran
Inicial “Q” amb un monjo segant
Bibliothèque municipale de Dijon MSS170 Fol.75V


Moralia in Job, de Gregori el Gran (1111-20)
MSS 173

Comentaris sobre el Llibre de Job, obra de l’escriptori de Cîteaux
 

 

Cîteaux   Cîteaux

Il·lustració de Moralia in Job, de Gregori el Gran
Un monjo i un altre personatge tallant un arbre
Bibliothèque municipale de Dijon MSS173 Fol.41R

 

Cîteaux
Il·lustració de Moralia in Job, de Gregori el Gran
Inicial “Q” amb un home lluitant amb un drac
Bibliothèque municipale de Dijon MSS173 Fol.29R

Cîteaux
Il·lustració de Moralia in Job, de Gregori el Gran
Un monjo nimbat
Bibliothèque municipale de Dijon MSS173 Fol.80R

Cîteaux
Il·lustració de Moralia in Job, de Gregori el Gran
Inicial “S”
Bibliothèque municipale de Dijon MSS173 Fol.148R

Cîteaux
Il·lustració de Moralia in Job, de Gregori el Gran
Home amb dos dracs
Bibliothèque municipale de Dijon MSS173 Fol.156R

Cîteaux
Il·lustració de Moralia in Job, de Gregori el Gran
Inicial “Q” amb un cavaller
Bibliothèque municipale de Dijon MSS173 Fol.174R


Bibliografia:
- AUBERGER, Jean-Baptiste; VEYSSIÈRE, Laurent (2015). Les origines et la fondation de Clairvaux. A Clairvaux, l’aventure cistercienne. París: Somogy
- CASEY, Michael (2000). Císter. Orígenes, ideales, historia. Santa María la Real de Las Huelgas
- CHAUVIN, Benoît (2007). La reconstruction du monastère de Cîteaux (vers 1160 - vers 1240). A Bulletin Monumental, tome 165, n°2
- CHRIST, Yvan (1966). Dictionnaire des ésglises de France. Vol. II. Centre et sud-est. Robert Laffont
- COMUNITAT DE CÎTEAUX (2014). Abbaye Notre-Dame de Cîteaux. Haut lieu de spiritualité vivante. Saint-Nicolas-lès-Cîteaux: Abbaye Notre-Dame de Cîteaux
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints de l’Ancien et du Nouveau Testament... Vol. 5. París: Bloud et Barral
- MASOLIVER, Alexandre (1980): Història del monaquisme cristià. Barcelona: Pb. Abadia de Montserrat
- RICHÉ, Pierre (Reed. 2014). Saint Bernard à Clairvaux. A Historire de Clairvaux. Bar-sur-Aube: Némont
Enllaç
- Abbaye de Cîteaux

Situació:

Al sud de Dijon


Abadia de Cîteaux

Baldiri B. - Octubre de 2015