Monestirs
Monestirs de Borgonya
Franc Comtat
Abadia de Cluny
< anterior Inici França

Borgonya-Franc Comtat

Saona i Loira

següent >

castellano
Cercador contacte Facebook

Saona i Loira

El lloc de Cluny era propietat dels comtes de Mâcon des del 825, quan el comte Guerí el va rebre en un operació de permuta. L’any 909 o 910 un dels seus successors, Guillem I d’Aquitània, el Piadós, el va donar en benefici de la fundació d’aquesta abadia. La casa es va posar sota l’advocació dels apòstols Pere i Pau i sota la direcció del l’abat Bernó, fins aquell moment al cap de les abadies de Saint-Pierre de Baume-les-Messieurs i Saint-Pierre de Gigny (Jura), hom considera que també hi van arribar monjos d’aquells establiments. El monestir va disposar des del seu començament d’una infraestructura apropiada, capelles, cases, terres i personal que en tenia cura, el que va facilitar l’assentament dels primers monjos. Es va posar sota la Regla de Sant Benet i des del seu començament fou una abadia independent, sotmesa directament a la Santa Seu. De manera immediata es va procedir a la construcció de l’església monàstica, la primera d’elles, anomenada Cluny I segons la nomenclatura establerta per l’historiador Kenneth John Conant.

Abadia de Cluny
Braç sud del transsepte de l'església de Cluny
Amb les restes del mur de la nau central


Benedictins


Cluniacencs

 

Abadia de Cluny
Portal de l'abadia (segle XII)

Abadia de Cluny
La galilea


La primera època del monestir està marcada pels seus grans abats, que van aconseguir fer-ne un establiment poderós i influent. A Bernó (909-926) el va succeir sant Odó (926-942), durant el seu mandat el papa Joan XI va atorgar un privilegi (l’any 931) segons el qual autoritzava a qualsevol monjo a trencar el seu vot d’estabilitat amb el seu monestir per apropar-se a Cluny. Aquesta disposició i les particularitats afegides a la Regla de Sant Benet, van anar conformant el que esdevindria la congregació de Cluny, en la que aquesta abadia intervenia d’una manera més o menys directa en els afers dels altres monestirs associats, com ara l’elecció d’abat. L’abat Maiol (954-994) fou l’impulsor de la construcció d’una nova església monàstica (Cluny II, bastida entre el 963 i 981) que havia de substituir l’anterior que s’havia fet petita, també durant el seu mandat van arribar les relíquies dels sants Pere i Pau, aconseguint fer-ne un lloc d’atracció pels pelegrins.

Cluny
Guillem I d'Aquitània amb uns monjos de Cluny
Il·lustració de Miscellanea secundum usum ordinis Cluniacensis (S. XII-XIII)
Bibliothèque nationale de France

Abadia de Cluny
Maqueta de l'església de Cluny III


Cluny
L'abadia de Cluny poc abans de la seva destrucció (1780-90?)
Detall d'un dibuix de Jean Baptiste Lallemand
Bibliothèque nationale de France

Abadia de Cluny
Voltes del transsepte sud

Abadia de Cluny
Transsepte sud


A Maiol el va succeir un altre dels grans abats cluniacencs: sant Odiló (994-1049), durant el seu mandat es van renovar les disposicions que feien de Cluny el centre d’una xarxa d’abadies, amb normes particulars que les diferenciaven de la resta de cases benedictines. La seva influència s’estenia arreu i encara es va ampliar més en època de l’abat Hug de Semur (1049-1109), les noves fundacions o antigues abadies que es van incorporar a l’òrbita cluniacenca eren nombroses i s’estenien per l’actual França, Anglaterra, la península Ibèrica (a Catalunya la seva influència fou limitada) i la Itàlica.

Abadia de Cluny
Capella de Saint-Martial, remodelada al segle XIV

Abadia de Cluny
Transsepte


Cluny
Visió de l'abat Gunzo, que va inspirar la construcció de Cluny III
Il·lustració de Miscellanea secundum usum ordinis Cluniacensis (S. XII-XIII)
Bibliothèque nationale de France

Abadia de Cluny
Fornícula del transsepte

Abadia de Cluny
Absis exterior


Hug de Semur va iniciar la construcció d’una tercera església (Cluny III, o maior ecclesia), una llegenda diu que l’abat Gunzo de Saint-Pierre de Baume va tenir una visió en la que els sants Pere, Pau i Esteve li van revelar el pla d’una nova església de grans proporcions, amb l’encàrrec de convèncer a l’abat Hug de les bondats de la seva construcció. Sigui com sigui, el 1088 es va posar la primera pedra del nou edifici de característiques i mesures inèdites per l’època, aixecar la nova església va fer necessària la intervenció de promotors externs a la casa i s’hi van implicar les grans personalitats polítiques de l’època. El 1095 el papa Urbà II va consagrar el seu altar i el papa Innocenci II (1130-1143) la pròpia església, a aquella obra ja gegantina, encara s’hi va afegir un nàrtex, acabat el primer quart del segle XIII. Durant segles fou l’església més àmplia del món cristià, amb 187 m de llargada, cinc naus i dos transseptes.

Abadia de Cluny
Exterior de la capella de Saint-Martial

Abadia de Cluny
Transsepte de l'església


Abadia de Cluny
Capitell del segle XI (Cluny II)

Abadia de Cluny
Llinda amb flors

Abadia de Cluny
Capitell amb el Sacrifici d'Abraham. Segle XII (Cluny III)


El darrer gran abat d’aquella època gloriosa de Cluny fou Pere el Venerable (1122-1157), la congregació havia reunit un nombre important de monestirs i priorats que hi depenien, prop d’un miler. La correcta gestió d’aquell conjunt era molt complexa, això afegit a les dificultats de caire extern i l’expansió cistercenca (entre altres ordes) va conduir poc a poc a un estat de decadència general. D’altra banda les necessitats organitzatives van portar a un control més estricte de les diferents cases, de manera que hom pot parlar des del segle XIII d'un orde de Cluny. A les dificultats organitzatives, l’aparició dels ordes mendicants, als intents de les diòcesis i del poder secular d’influir en l’administració de la xarxa cluniacenca es van afegir els problemes interns pel que fa al seguiment de la Regla.

Abadia de Cluny
Restes de la sala capitular (segle XIII)

Abadia de Cluny
Paviment de la sala capitular (segle XIII)


Abadia de Cluny
Base de l'altar major de Cluny II

Cluny
Consagració de l'església pel papa Urbà II
Il·lustració de Miscellanea secundum usum ordinis Cluniacensis (S. XII-XIII)
Bibliothèque nationale de France

Cluny
L'abat Pere el Venerable amb uns monjos
Il·lustració de Miscellanea secundum usum ordinis Cluniacensis (S. XII-XIII)
Bibliothèque nationale de France


La guerra dels Cent Anys va afectar també un elevat nombre d’establiments cluniacencs, el 1516 es va instaurar el règim comendatari que permetia designar abats aliens a la casa i que sovint es desentenien de la gestió interna amb el conseqüent relaxament dels costums i minva en els ingressos. Les guerres de Religió també van afectar directament Cluny, per altra banda hi van haver intents de reforma de manera paral·lela a les que s’havien impulsat en el si d’altres ordes monàstics. Aquelles reformes tardanes van ajudar a la reconstrucció física de les dependències monàstiques que en general es trobaven el mal estat. En aquest estat la casa va arribar fins la Revolució, amb la supressió i sortida de la comunitat de monjos el 1791, els béns mobles es van anar perdent. La gran església medieval va anar enderrocant convertint-se en una pedrera. Poc a poc es va anar perdent en la seva major part, tret dels vestigis que encara avui es conserven, una part del transsepte amb la seva torre campanar.

Cluny
L'abat Gunzo explica la seva visió a l'abat sant Hug de Semur
Il·lustració de Miscellanea secundum usum ordinis Cluniacensis (S. XII-XIII)
Bibliothèque nationale de France

Cluny
Monjo de Cluny
Il·lustració d'Histoire des ordres monastiques religieux et militaires  (1714-19)
Bibliothèque nationale de France


Capitells de Cluny III
Al sud del conjunt monàstic es troba l'edifici conegut com Farinier on s'exposen, entre altres peces, vuit capitells (A-H) procedents del presbiteri de l'església de Cluny III.

Abadia de Cluny
Capitell corinti (A)

Abadia de Cluny
Capitell corinti (A)

Abadia de Cluny
Exposició dels capitells del presbiteri de Cluny III

Abadia de Cluny
Capitell de les estacions (B)

Abadia de Cluny
Capitell dels vents (C)

Abadia de Cluny
Capitell dels vents (C)

Abadia de Cluny
Capitell de les virtuts (D)

Abadia de Cluny
Capitell de les virtuts (D)

Abadia de Cluny
Capitell de les arts (E)

Abadia de Cluny
Capitell de les arts (E)

Abadia de Cluny
Capitell dels rius del Paradís (F)

Abadia de Cluny
Capitell dels rius del Paradís (F)

Abadia de Cluny
Capitell dels rius del Paradís (F)

Abadia de Cluny
Capitell dels joglars (G)

Abadia de Cluny
Capitell dels joglars (G)

 

Abadia de Cluny
Capitell dels joglars (H)

 

Cluny
Interior de la galilea abans del seu enderroc
Autor desconegut, segle XIX
Bibliothèque nationale de France

Cluny
Portal de l'església
Adrien Dauzats, segle XIX
Bibliothèque nationale de France

Cluny
Interior de l'església de Cluny abans del seu enderroc
Autor desconegut, segle XIX
Bibliothèque nationale de France


Abadia de Cluny
Capitell de Cluny III

Abadia de Cluny
Altar del segle XI, potser el consagrat pel papa Urbà II

Abadia de Cluny
Altar del segle XI, potser el consagrat pel papa Urbà II


Capella de Jean de Bourbon
A partir del 1460 l'abat Jean de Bourbon (1456-1485) va afegir la capella que porta el seu nom al braç sud del primer transsepte. Als seus mur hi ha unes mènsules amb representacions de profetes.

Abadia de Cluny

Abadia de Cluny

Abadia de Cluny

Abadia de Cluny

Abadia de Cluny

Abadia de Cluny

Abadia de Cluny

Abadia de Cluny
Entrada a la capella de Jean de Bourbon

Abadia de Cluny


Farinier
Dependència situada al sud del recinte, a la part baixa hi ha un celler i a la planta superior la sala coneguda com farinier.

Abadia de Cluny
Planta inferior, celler

Abadia de Cluny
Planta superior

Abadia de Cluny
El Farinier


El monestir del segle XVIII

Abadia de Cluny

Abadia de Cluny

Abadia de Cluny

Abadia de Cluny

Abadia de Cluny

Abadia de Cluny

Abadia de Cluny

Abadia de Cluny

Abadia de Cluny


Façana del papa Gelasi
Construcció dels segles XIII i XIV que porta el nom del papa Gelasi II, mort a Cluny el 1119.

Abadia de Cluny
Façana del papa Gelasi II

Abadia de Cluny
Porta del segle XVII
Ara muntada en el claustre petit

Abadia de Cluny
Façana del papa Gelasi II


Cluny
Abadia de Cluny
Detall d'un dibuix de J.-Baptiste Lallemand, segle XVIII
Bibliothèque nationale de France

Cluny
Monjo de Cluny
Il·lustració d'Histoire des ordres monastiques religieux et militaires (1714-19)
Bibliothèque nationale de France

Cluny
Abadia de Cluny
Dibuix d'Étienne Martellange, 1617
Bibliothèque nationale de France


Abadia de Cluny
Torre

Abadia de Cluny
El campanar darrera la muralla

Abadia de Cluny
Torre de la muralla


Abadia de Cluny
Palau Abacial

Abadia de Cluny
Palau Abacial del segle XV


Bibliografia
- BIAY, Sébastien (2011). Les chapiteaux de la troisième église abbatiale de Cluny (fin XIe-début XIIe siècle). Étude iconographique. Université de Poitiers
- COUSIN, Patrice (1956). Précis d’histoire monastique. Bloud & Gay
- HÉLYOT, Pierre; BULLOT, Maximilien (1714-1719). Histoire des ordres monastiques religieux et militaires et des congrégations séculières de l'un et de l'autre sexe qui ont esté établies jusqu'à présent. Vol. 5. París: J.-B. Coignard
- PIGNOT, J.-Henri (1868). Histoire de l'ordre de Cluny depuis la fondation de l'abbaye jusqu'à la mort de Pierre-le-Vénérable (909-1157). Autun / París
- ROLLIER-HANSELMANN, Juliette; i altres (2011). L’abbaye de Cluny III. Étude de la façade gothique. Bulletin du centre d’études médiévales d’Auxerre. BUCEMA (en línia)
- ROUX-PERINO, Julie (2008). Cluny. Vic-en-Bigorre: MSM
- SARTIAUX, Frédéric (2010). L’abbaye de Cluny. París: Éditions du Patrimoine
- VINGTAIN, Dominique (2003). L’abbaye de Cluny. Centre de l’Occident médiéval. París: Éditions du Patrimoine
Enllaç:
- Abbaye de Cluny

Situació:

Al nord-oest  de Mâcon


Abadia de Cluny

Baldiri B. - Maig de 2015