Monestirs
Monestirs de la
Bretanya
Abadia de Saint-Sauveur de Plélan. Saint-Maxent
< anterior Inici França Bretanya Ille i Vilaine següent >
castellano
cercador contacte facebook

Ille i Vilaine

Aquest monestir es va establir prop de Plélan com a conseqüència de l’abandonament forçós del monestir de Saint-Sauveur de Redon arran de les invasions normandes. Cap el 868 el rei Salomó I de Bretanya va donar als monjos fugitius la seva fortalesa de Plélan perquè s’hi refugiessin, donant origen al monestir de Sant-Sauveur de Plélan. També fins aquí van arribar els monjos refugiats de l’abadia de Saint-Maixent (Deux-Sèvres) aportant amb ells les relíquies de sant Maxenci, el seu fundador. L’any 868 va morir en aquest lloc sant Conwoïon, el fundador de Redon, el seu successor es va encarregar d’aixecar de nou l’abadia de Redon i del retorn de la comunitat al lloc d’origen, en endavant la casa de Plélan (dedicada a Saint-Maxent a causa de les relíquies d’aquest sant que va conservar fins la seva devolució a l’abadia d’origen el 919) seria un priorat de Redon i la vila que es formaria al seu costat seria coneguda com Maxent, desvinculada ja de Plélan. No hi ha restes de l'església medieval, es va refer al segle XVI, enderrocada el 1892 i refeta durant el segles XIX i XX.

Maxent
Saint-Maxent
Església enderrocada el 1892
Fotografia de Wikimedia


Benedictins

 

Maxent
Saint-Maxent
Església actual (s. XIX-XX)
Fotografia de Wikimedia


Bibliografia:
- JAUSIONS, Dom P. (1864). Histoire abrégée de la ville et de l'abbaye de Redon. Redon: Thorel
- ORESVE, F.L.E. (1858). Histoire de Montfort et des environs. Montfort-sur-Meu: Aupetit

 


Situació:

A ponent de Rennes


Saint-Maxent

Baldiri B. - Agost de 2014