|
Tot i les diferents versions sobre la fundació d’aquesta
casa que fins i tot reculen a finals del segle X, hom
admet que té el seu origen en la col·laboració entre
Ermengarda d'Anjou, duquessa de Bretanya (1072-1146) i
Raoul de La Fustaie, procedent de l’abadia
de Saint-Jouin-de-Marnes (Deux-Sèvres) i personatge
relacionat amb
Robert d’Arbrissel (c.1045-c.1117). La primera va
facilitar el 1117 el lloc de Nid-de-Merle a Raoul de La
Fustaie que ja s’havia establert en aquest lloc cap el
1112. El monestir resultant tindria influències de
Robert d’Arbrissel i d’una manera similar al que passava
a Fontevraud (Maine i
Loira) disposaria d’una comunitat femenina i una de
masculina que s’encarregaria de l’assistència religiosa
de les monges. Ràpidament va esdevenir un centre
religiós d’importància, amb una trentena de priorats. |
|
|
El 1342 el monestir va resultar molt afectat a causa de
la guerra dels Cent Anys i més endavant encara les monges van haver
d’abandonar-lo. Al segle XVI la casa passava per una època de
decadència i les dependències monàstiques no reunien les condicions
d’habitabilitat desitjables, a més va patir els efectes d’un incendi
el 1556, entre molts altres episodis adversos. La Revolució va
acabar amb la vida monàstica en aquest lloc, les monges es van veure
obligades a abandonar-lo el 1792 i va caure en ruïna. El lloc és de
propietat pública des del 1989. |
Saint-Sulpice-la-Fôret |
