Monestirs
Monestirs de
Centre-Val de Loira
Abadia de Fontainejean
Fontaine-Jean, Fons-Johannis
< anterior Inici França Centre-Val de Loira Loiret següent >
castellano
cercador contacte facebook

Loiret

Es tracta d’un monestir cistercenc fundat des de l’abadia de Pontigny gràcies al suport de Milon, senyor de Courtenay, qui es va dirigir a l’abat de l’abadia borgonyona, Hugues de Mâcon, per demanar-li el seu suport i l’aportació d’una primera comunitat per a la nova casa que ell s’encarregaria d’impulsar econòmicament. El 1124 una comunitat de dotze monjos sota l’autoritat d’Esteve, el primer abat, va arribar des de Pontigny. Milon de Courtenay també va col·laborar econòmicament en l’establiment d’altres monestirs dins el territori del Gâtinais, on es trobava la seva senyoria. La primera capella aixecada en aquest lloc es va dedicar a la Magdalena. A la mort del fundador (1127) fou enterrat al monestir. L’any 1147, l’abat Esteve va obtenir del papa Eugeni III una butlla atorgant protecció a la nova abadia i el 1163 una nova butlla d’Alexandre III ho ratificava.

Fontainejean
L'església de l'abadia de Fontainejean


Cistercencs
 

Fontainejean
L'església de l'abadia de Fontainejean

Fontainejean
L'església de l'abadia de Fontainejean


A partir del 1140 es va bastir l’església abacial que havia de rellevar la primera capella, el 1173 l’arquebisbe de Sens s’encarregava de la seva consagració. Cap el 1185 fou elegit un nou abat, Guillem, però el 1187 aquest fou nomenat abat del monestir de Chaalis (Oise) i el 1199 arquebisbe de Bourges, càrrec que va mantenir fins el 1209, data de la seva mort. És un dels personatges més importants que van passar per aquesta casa, venerat per l’Església com a sant. L’abadia va gaudir d’una llarga època de prosperitat econòmica, situació que es va ressentir, però, d’un cert relaxament dels costums al segle XIII. Tot plegat va acabar afectat per la guerra dels Cent Anys, a mitjan del segle XIV les propietats de Fontainejean i la pròpia abadia van patir les seves conseqüències. Aquesta situació es va repetir durant la primera meitat del segle XV.

Fontainejean
Església del monestir, segons un gravat de Ange-René Ravault de 1820
Médiathèque d'Orléans - Aurelia - ICO P 96


El 1549 l’abadia va quedar sotmesa al règim de comenda i poc després es va tornar a veure afectada per la guerra, ara amb les de Religió, que van deixar aquesta casa en ruïnes i abandonada per la comunitat que es va refugiar en un altre indret. Després d’un llarg període d’abandó, cap el 1595 va començar la seva recuperació i malgrat les dificultats es va arribar a completar, tot i que poc després, el 1790, la casa fou suprimida arran de la Revolució. Després de la venda dels béns mobles del monestir, es van vendre també els immobles, l’església va resultar saquejada i poc a poc va caure en ruïna, després va començar l’enderroc per aprofitar els materials de construcció. Actualment encara es conserven algunes restes d’aquest edifici.

Fontainejean
L'església de l'abadia de Fontainejean

Fontainejean
Ruïnes de l'abadia de Fontainejean


Fontainejean
Escut de l'abadia de Fontainejean
Segons l'Armorial général de France (s. XVIII)
Bibliothèque nationale de France

Fontainejean
Ruïnes de l'església de Fontainejean (1888)
Fotografia publicada a Histoire de l'abbaye de Fontaine-Jean

 

Bibliografia:
- CONGREGATIONIS S. MAURI (1770). Gallia Christiana. Vol. 12. París: Typographia Regia
- FISQUET. Honoré (1864-73). La France Pontificale (Gallia Christiana). Métropole de Sens. Sens et Auxerre. París: E. Repos
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vol. I. París: Bloud et Barral
- JAROSSAY, Eugène (1891-93). Histoire de l'abbaye de Fontaine-Jean de l'ordre de Cîteaux (1124-1790). Annales dela Société Historique & Archéologique du Gatinais. Vols. IX-XI. Fontainebleau

 


Situació:

Les restes del monestir es troben a llevant de Saint-Maurice-sur-Aveyron, on pertany. Entre Orleans i Auxerre. És de propietat privada

Baldiri B. - Octubre de 2016