|
De manera
paral·lela a altres ordes i institucions religioses, els
cluniacencs també van establir un col·legi a la ciutat
de París, prop de la Sorbona. La iniciativa va sorgir a
l’època de l’abat Yves de Vergy (1257-1270). Hom va
aixecar una residència amb les seves dependències
monàstiques, obra que ja estava acabada el 1280. A
partir del 1330 els cluniacencs van adquirir uns
terrenys propers prop de les ruïnes de les termes
romanes (el Palau de les Termes), on es va aixecar una residència o palau abacial
conegut com l’Hôtel de Cluny, el gruix de l’obra es va
fer a finals del segle XV. El col·legi es trobava en
decadència al segle XVII i la congregació de Saint-Maur
es va fer càrrec del lloc fins la Revolució. A
començament del segle XIX va servir d’estudi del pintor
Jacques-Louis David, però poc a poc fou enderrocat fins
que va desaparèixer totalment. Pel que fa a l’Hôtel de
Cluny, va servir de residència de personalitats
diverses, entre les quals Alexandre Du Sommerard
(1779-1833) estudiós de l’art medieval i renaixentista.
La seva col·lecció fou adquirida per l’Estat (1843)
esdevenint l’actual Museu de Cluny. |
|
