Monestirs
Monestirs de
l'Illa de França
Abadia de Saint-Victor. París
< anterior Inici França Illa de França París següent >
castellano
cercador contacte facebook

París

El 1108, el canonge de Notre-Dame de París, Guillaume de Champeaux (c1070-1121) va retirar-se a l’antiga capella de Saint-Victor amb uns seguidors fundant d’aquesta manera una canònica agustiniana. Hom considera que aquella capella, dedicada a sant Víctor de Marsella, ja havia estat la seu d’una comunitat monàstica, en forma de priorat depenent de Sant Víctor de Marsella i que quan hi va arribar Guillaume de Champeaux es trobava en plena decadència. El 1113 Guillaume fou nomenat bisbe de Châlons-en-Champagne (Marne) i el seu deixeble Gilduin fou nomenat el seu successor al davant de la casa, ja amb el títol d’abat i amb la protecció de Lluís VI el Gras que la va dotar econòmicament. Sota el mandat de Gilduin es va bastir una nova abadia alhora que va elaborar una Regla específica que havia de seguir la comunitat.

Saint-Victor de París
Saint-Victor de París
Gravat d'Allain Manesson-Mallet
Institut national d'histoire de l'Art


Canonges de
Saint-Victor



Congregació
de França

Saint-Victor de París
Saint-Victor de París
Detall del Plan de Paris (Michel E. Turgot, 1734-39)
Bibliothèque nationale de France
 

Saint-Victor de París
Canonge victorí
Segons Histoire des ordres monastiques religieux et militaires...
Bibliothèque nationale de France


Saint-Victor va esdevenir un centre intel·lectual i religiós amb molta influència que va ajudar a la formació de personalitats de l’època com ara Bernat de Claravall o Thomas Becket. Seguia una regla molt estricta, a la que es van adherir altres abadies i priorats, arribant a formar la congregació de Saint-Victor. Els victorins van dur una àmplia tasca reformadora en el si d’altres canòniques com ara la propera de Sainte-Geneviève (1147). Més endavant va començar a tenir dificultats d’ordre intern, les guerres de Cent Anys i de Religió va deixar molt tocada la congregació. Cal esmentar la importància de la seva biblioteca, reconeguda com una de les més importants i prestigioses des de l’edat mitjana. L’abadia de Saint-Victor fou també reformada, el 1633 els victorins foren absorbits per la Congregació de França, amb seu a Sainte-Geneviève, mantenint-se en aquest estat fins la seva supressió el 1790. Els seus béns foren venuts i a partir del 1811 es va enderrocar, no hi ha restes d’aquesta casa.

Saint-Victor de París
Saint-Victor de París
Dibuix (s.XIX)
Bibliothèque nationale de France


Saint-Victor de París
Sepulcre de Guillaume de Chanac (+ 1398)
Procedent de Saint-Victor
Museu del Louvre

Saint-Victor de París
Planta de Saint-Victor
Detall del plànol de "Pl. Maubert"
A Recherches critiques, historiques et topographiques. Vol. 4 (1775)
Bibliothèque de l'Institut National d'Histoire de l'Art, collections Jacques Doucet


Saint-Victor de París
Ex-libris de l'abadia de Saint-Victor

Saint-Victor de París
Detall d'una il·lustració de la Història del món musulmà (1601-15)
Procedent de la biblioteca de Saint-Victor
Bibliothèque nationale de France

Saint-Victor de París
Il·lustració d'un manuscrit procedent de la biblioteca de Saint-Victor (s.XV)
Bibliothèque nationale de France


 

Saint-Victor de París
La canònica de Saint-Victor, fora muralla
Detall del plànol: La ville, cité, université de Paris (O. Truschet, G. Hoyau, 1550)
Universiteitsbibliotheek Vrije Universiteit, Amsterdam

 

Bibliografia:
- BIVER, Paul i Marie-Louise (1970). Abbayes, monastères et couvents de Paris. París: Ed. d’Histoire et d’Art
- GERHARDS, Agnès (1998). Dictionnaire historique des ordres religieux. Fayard
- HÉLYOT, Pierre (1714-19). Histoire des ordres monastiques religieux et militaires et des congrégations séculières... París: Coignard
- LORENTZ, Philippe; SANDRON, Danny (2006). Altas de Paris au Moyen Âge. París: Ed. Parigramme

 


Situació:

L'abadia de Saint-Victor (25) es trobava a la riba esquerra del Sena

Baldiri B. - Juny de 2015