Abadia de Saint-Félix de Montceau

Abadia de Gigean / Gijan / Abbaye Saint-Félix-de-Montceau / Montseau / Montceaux

(Gijan / Gigean, Erau)

Abadia de Montceau
Abadia de Montceau

Hom desconeix els detalls i circumstàncies de la fundació de l'abadia de Saint-Félix de Montceau, la casa s'hauria establert en el lloc d'una antiga església d'època visigòtica. Segurament que el 1092 ja tenia activitat monàstica, però aquesta no es pot confirmar fins al 1104. En un primer moment es tractava d'una casa benedictina femenina, però el 1169 va entrar a formar part de l'orde del Cister.

Abadia de Montceau
Abadia de Montceau

En aquella època gaudia d'un període de prosperitat i la comunitat va anar creixent tant pel que fa al nombre de monges com per la seva situació econòmica. Entre altres coses, aquella situació va permetre refer l'abadia romànica anterior i aixecar una nova construcció, gòtica. La situació bèl·lica del país en el segle XIV la va portar a la decadència i també va posar en perill la seva existència. El 1429 aquesta casa fou unida amb l'abadia de Montlaur, llavors en plena decadència, hom pensa que en aquell moment Saint-Félix va tornar a adoptar la regla de Sant Benet i deixar els vincles que la lligaven amb l'abadia de Valmagna (Erau) des del 1253. El 1514 la comunitat es va traslladar des del lloc elevat i isolat on s'havia anat desenvolupant fins aquell moment, a l'interior de la població de Gijan (Gijean).

Cap al 1600, li fou atorgat el títol d'abadia, fins aquell moment sempre havia estat governat per priores. Durant la primera meitat del segle XVIII, l'abadia de Gijan es trobava en plena decadència, situació que també patia l'abadia de Saint-Geniès-des-Mourgues (Sant Ginièis de las Morgas, Erau), per això, el 1734 hom va determinar la unió de les dues cases, que quedarien integrades a aquesta de Gijan. La situació no va millorar, el 1742 es va prohibir l'admissió de novícies, el 1746 moria la darrera abadessa, Anne de la Fare, i quedava només amb una monja a la comunitat. L'abadia de Gijan fou suprimida el 1749 i els seus béns integrats amb el convent de la Visitació de Montpeller.

Abadia de Montceau
Abadia de Montceau
L'església romànica
Abadia de Montceau
Abadia de Montceau
Abadia de Montceau
Abadia de Montceau
Jean J. B. Laurens (1838)
Collections de Montpellier Méditerranée Métropole
Abadia de Montceau
Abadia de Montceau
Jean-Marie Amelin (1830)
Collections de Montpellier Méditerranée Métropole
Abadia de Montceau
Abadia de Montceau
Jean J. B. Laurens (1838)
Collections de Montpellier Méditerranée Métropole

Bibliografia:
  • BEAUNIER, Dom (1911). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 4: Alby, Narbonne et Toulouse. Abbaye de Ligugé
  • DEVIC, Claude; i altres (1872). Histoire générale de Languedoc. Vol. 4: Tolosa de Ll.: Privat
  • HOLLIER, Émile (1925). Histoire de l'Abbaye de Gigean (Saint-Félix de Montceau). Pesenàs: Saine-Ursule
  • RENOUVIER, Jules (1838). Histoire, antiquités et architectonique de deux monastères de femmes: le Vignogoul, Saint-Félix-de-Montseau. Montpellier: Boehm et C.
  • RENOUVIER, Jules (1840). Monumens de quelques anciens diocèses de Bas-Languedoc. Montpellier: Picot
  • ROUTIER, Luc (2016). De Saint-Félix-de-Montceau à Gigean, ou la fin de la présence des moniales. Revue d'Histoire et d'Archéologie de Sète et de sa Région
  • SAINT-MAUR, Congregació de (1739). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 6. París: Typographia Regia

Situació:
Vista aèria

Al nord de Seta (Sète)