Monestirs
Monestirs d'Occitània
Abadia de Valmagna
Abbaye de Valmagne
< anterior Inici França Occitània Erau

següent >

castellano
cercador contacte facebook

Erau

Fundació

El topònim Vallis (o Villa) Magna és conegut des de l’antiguitat, aquí es localitzava un conegut doll d’aigua. Aquest indret fou escollit per un grup de monjos benedictins procedents del monestir de Santa Maria d’Ardorel (Tarn) per establir-s’hi, el 1138. La fundació fou patrocinada per Ramon I Trencavell i confirmada l’any següent pel bisbe d’Agde. Depenia de l’abadia de Cadonh (Cadouin, Dordonya). En aquella època la comunitat seguia la Regla de Sant Benet.

Valmagna
Abadia de Valmagna


Cistercencs

Valmagna
Nàrtex i façana de l'església

Valmagna
Interior del nàrtex


Valmagna
Portada de l'església

Valmagna
L'església monàstica


Abadia cistercenca

Poc després de la fundació, el 1144, Valmagna va passar a governar-se segons la regla cistercenca, que en aquella època estava en ple desenvolupament. La comunitat va demanar al papa deslligar-se de Cadonh i Ardorel, cosa que va obtenir el 1145, posant l’abadia sota la direcció de Bonnevaux (Isèra) i provocant la confrontació amb els Trencavell que s’hi van oposar sense èxit; el 1159 el papa Adrià IV confirmà l’afiliació al Cister.
 

Valmagna
Nau central

Valmagna
El presbiteri

Valmagna
Volta absidal


Esplendor

Amb el Cister, l’abadia va conèixer una època d’esplendor, amb abundants donacions que van fer que la riquesa de la comunitat fos considerable, mantenint una sèrie de granges al seu servei escampades per la regió, sense oblidar les bones relacions amb la noblesa. El 1245 hi va passar a dependre la propera abadia de Vignogoul.

Resultat d’aquesta puixança fou la decisió d’edificar una nova església, que
hauria de substituir (tot i que només tenia cent anys) l’antic edifici romànic per una nova construcció gòtica, una església de dimensions considerables (53 m de llargada i 23 m d’alçada). En el segle XIV va començar la construcció del claustre gòtic, conservant elements de l’anterior, romànic.

Valmagna
Deambulatori

Valmagna
Voltes del deambulatori


Decadència

L’inici de la decadència ve marcat per l’epidèmia de Pesta Negra que va devastar aquesta regió (1348); alguns monjos van morir i altres van fugir de l’abadia. També l’afectà la guerra dels Cent Anys i l’anar i venir dels mercenaris. Poc a poc es van anar venent les propietats per fer front a les despeses.

A partir del 1477 la comunitat va passar a estar dirigida per abats comendataris. Amb la voluntat de millorar la direcció, els abats eren nomenats des de fora, en lloc de triar-los la mateixa comunitat entre els seus membres. Això acostumava a conduir a una relaxació de la vida religiosa per un costat i al desinterès de l’abat per la mateixa abadia per l’altre. A mitjan del segle XVI el propi abat es fa protestant i ataca Valmagna. El resultat de tot això és que a partir de 1575 hom troba una abadia abandonada i en procés de ruïna.

Valmagna
Campanar des del lavabo

Valmagna
Galeria del claustre amb la sala capitular


Renovació i tancament

A partir del segle XVII es feren treballs de manteniment, moltes parts de l’església han de ser murades per evitar la seva caiguda i es restaura el claustre. A finals d’aquest segle s’hi fan obres importants, però l’abadia quedà endeutada i sense mitjans econòmics per a fer-hi front. A finals del segle XVIII la comunitat era molt reduïda i el 1790 els tres últims monjos l’abandonaren emportant-se els pocs objectes de valor que encara hi quedaven. L’abandó va permetre que les restes del mobiliari i arxiu fossin incendiats. Va passar a propietat pública i es procedí a la venda dels béns.

El 1791 fou adquirit per un particular que es va dedicar a l’elaboració de vi. La mateixa església servia de bodega i hi va construir unes gran bótes encastades a les capelles laterals, tant a la nau com l’absis. El 1838 va canviar de propietari i actualment encara segueix a mans de la mateixa família que es dedica a la viticultura. S’hi estan portant a terme treballs de conservació i restauració.

Valmagna
Sala capitular

Valmagna
Sala capitular


L’església

L’església és un exemplar gòtic de grans dimensions. De tres naus, amb creuer i presbiteri envoltat per una girola, amb set capelles radials. Val a dir que l’edifici es va aixecar amb pedra local de poca qualitat i ara es troba en molt mal estat. És per això que moltes de les seves obertures, finestrals i fins i tot espais entre les columnes de la nau es troben murades, per tal d’assegurar l’estabilitat. Fins i tot, ha caigut algun dels contraforts. La façana principal és precedida per un nàrtex entre dues poderoses torres de defensa. A l’interior sorprèn el seguit de bótes de vi de grans dimensions que ocupen les capelles laterals. Tractant-se d’una construcció cistercenca, la decoració està reduïda al mínim: les claus de volta i elements vegetals als pilars (de secció el·líptica), a manera de capitell.

Valmagna
Capitells de la portada de la sala capitular

Valmagna
Templet del lavabo


El claustre

L’ala de llevant del claustre és la més antiga. Es tracta d’un pati de grans dimensions tancat per cinc grans arcs apuntats a cada costat, separats per contraforts. Cada un d’aquests arcs presenta una sèrie d’arcs (uns de mig punt i altres apuntats) sobre columnes i, a sobre, un gran òcul.

L’ala sud del claustre està centrada pel lavabo, de planta octogonal, amb una sèrie de tres arcs a cada costat. Al bell mig hi ha la font i tot el conjunt és cobert per uns nervis de pedra que suporten una parra que li dóna ombra a l’estiu.

Valmagna
Templet del lavabo

Valmagna
Font del lavabo


Sala capitular

Conforma la part més antiga de l’abadia. S’hi accedeix per un portal flanquejat per uns finestrals de doble amplada, tot suportat per columnes i capitells de diferents tipus. És una nau única, sense pilars que suportin la volta. Al mur del fons s’obre un finestral triple.

Altres dependències

Hi ha altres elements de menor entitat, entre els quals la sala dels monjos, refetors, cellers, dormitori al pis superior. I l’edifici que es va aixecar al segle XVII.

Valmagna
Abadia de Valmagna

Valmagna
Dependències renovades


Bibliografia:
- GAUDART, Diane de (2000). Abbaye de Valmagne. Éd. Gaud. Moisenay
Enllaç:
- Abbaye de Valmagne

Situació:

A ponent de la població de Villeveyrac (Erau), on pertany.
Aquest lloc és a llevant de Pesenàs, camí de Montpeller


Valmagna

Baldiri B. - Gener de 2014