Abadia de Santa Maria de Villalonga de Carcassès

Abbaye Sainte-Marie de Villelongue / Villa-Longa / Compania / Compagnes

(Saint-Martin-le-Vieil / Sant Martin le Vièlh, Aude)

Santa Maria de Villalonga
Santa Maria de Villalonga

L’abadia cistercenca de Villalonga té el seu origen en un assentament monàstic situat a Compagnes, al nord de l’actual establiment. Aquella primera comunitat es va assentar el 1149 i era formada per monjos procedents de l’abadia de Bonafont (Alta Garona), a la regió de Comenge.

Santa Maria de Villalonga
Santa Maria de Villalonga
Portal entre l'església i el claustre

Després del primer assentament a Compagnes hom troba un seguit de donacions a favor de la comunitat, esmentant el seu cap com abat de Bonafont i Compagnes, no s'esmenta com abat de Villalonga fins al 1151, quan la construcció d'un nou monestir en l'indret actual ja devia estar avançada. El 1162 els monjos de Villalonga intervingueren en la fundació de l'abadia cistercenca femenina de Rieunette, en endavant aquest establiment fou dirigit amb més o menys intensitat des de l'abadia mare. Ja el 1164 van rebre la donació de l'església de Santa Maria de la Garriga (a Ribesaltes, Rosselló), on es va establir una granja o priorat, actiu durant els segles següents, fins que el 1593 va passar a dependre de Sant Martí del Canigó.

Durant els enfrontaments motivats per les lluites contra els albigesos, que van tenir aquestes terres com escenari, Villalonga es va mantenir dins el marc de l’Església Romana. Això va propiciar que l’abadia es veiés compensada econòmicament amb una part dels béns presos als heretges. A partir del segle XVI el monestir va entrar en decadència, es va veure afectat per les guerres de Religió i des del 1528 va començar a tenir abats comendataris. Amb la Revolució va acabar la vida del centre monàstic, el 1791 es van posar a la venda les propietats de Villalonga i Compagnes. L’estat de les construccions no era el desitjable, abans del tancament ja s’havia perdut la nau de l’església i amb ella la galeria nord del claustre, tot fa pensar que les altres tres encara existien.

Santa Maria de Villalonga
Santa Maria de Villalonga
Transsepte dret
Santa Maria de Villalonga
Santa Maria de Villalonga
Escala al dormitori

El 1916 el lloc fou declarat monument històric, i protegit, després de passar per diverses mans, el 1963 fou adquirit per un nou propietari i s'hi van fer treballs de restauració. Es conserva la capçalera de l'església del segle XIII, el primer tram de la nau, el transsepte i la zona absidal, formada per un gran absis central i dues absidioles obertes a cada braç del creuer. Són de planta rectangular. Una escala porta des del braç sud del transsepte al dormitori, a sota del qual i hi ha la sagristia, la sala capitular i altres dependències. Al sud es troba el claustre del qual només es conserva una galeria, amb capitells decorats. Al sud del claustre es troba el refetor, una bella sala gòtica de tres trams.

Filiació de Villalonga

Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)
Santa Maria de Villalonga
Santa Maria de Villalonga
Claustre
Santa Maria de Villalonga
Santa Maria de Villalonga
Claustre
Santa Maria de Villalonga
Santa Maria de Villalonga
Claustre
Santa Maria de Villalonga
Santa Maria de Villalonga
Claustre
Santa Maria de Villalonga
Santa Maria de Villalonga
Sala capitular
Santa Maria de Villalonga
Santa Maria de Villalonga
Capitell de l'església
Santa Maria de Villalonga
Santa Maria de Villalonga
Refetor

Bibliografia:
  • BOYER, Ch. (1928). L'Abbaye de Villelongue. Bulletin de la Société d'études scientifiques de l'Aude. Vol. XXXII
  • CHAUVIN, Benoît (1992). Pierres... pour l’abbaye de Villelongue, histoire et architecture. Vols. 1 i 2. Pupillin: Chauvin
  • DEVIC, Claude; VAISSETTE, Joseph (1872). Histoire générale de Languedoc, vol. IV. Tolosa de Llenguadoc: Privat
  • JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
  • LIGNON, BRUNO (1973). Congrès archéologique de France, 131e session. Pays de l’Aude. París: Société française d'archéologie
  • MAHUL, Alphonse (1857). Cartulaire et archives des communes de l'ancien diocèse et de l’arrondissement administratif de Carcassonne. Vol. I. París: Didron
  • SAINT-MAUR, Congregació de (1739). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 6. París: Typographia Regia

Situació:
Vista aèria

L’abadia pertany al terme de Saint-Martin-le-Vieil, al nord-oest de Carcassona