Abadia de Bonafont de Comenge

Abbaye de Bonnefont-en-Comminges / Bonus Fons

(Propiari / Proupiary, Alta Garona)

Abadia de Bonafont
Abadia de Bonafont
Porta lateral de l'església

L’abadia cistercenca de Bonnefont fou fundada el 1136 amb monjos vinguts de Morimond (Alt Marne) a iniciativa del bisbe Comenge, Roger de Nuro, i de Flandrine de Montpezat, impulsora de l’obra. Anys abans, els mateixos promotors havien intentat que s’hi establís una casa de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, que no va tenir continuïtat.

Abadia de Bonafont
Abadia de Bonafont
Celler

Tot i que sembla que van tenir una curta època de dificultats, fins i tot es parla d’un trasllat temporal a un altre indret, aviat va aconseguir convertir-se en un centre religiós amb força influència en el territori. El 1167, el bisbe d’Aush va beneir l’església. El lloc era especialment estimat pels comtes de Comenge, alguns dels seus membres s’hi van fer enterrar, en el Voyage littéraire de deux religieux bénédictins..., de començament del segle XVIII, s’esmenta el bon estat del conjunt, i que a l’església hi havia, entre d’altres, la tomba del comte Bernat (VI o VII) de Comenge. L’abat Arnauld Roger (1238-1241), va esdevenir bisbe de Comenge entre els anys 1241 i 1260. Des d’aquí es van fundar altres cases cistercenques: l'abadia de Santa Maria de Villalonga (1150), l’abadia de Bolbona (1150), l’abadia de Pérignac (1151) i l’abadia de La Bénisson-Dieu (1184), totes en territoris propers.

Al vessant sud dels Pirineus van fundar el monestir de Santa Maria de Fonclara, després Santa Fe de Saragossa (1223) i Santa Maria de Lavaix (Alta Ribagorça, 1224) que hi va passar a dependre quan el bisbe de Lleida, Berenguer d'Erill, va convertir aquell monestir en cistercenc. El 1498, Bonafont va adoptar el règim comendatari, més endavant, en la darrera època, es van refer el conjunt de dependències monàstiques, tot i això, es va conservar l'església, el claustre i la sala capitular. Amb la Revolució el centre monàstic es va clausurar i els seus darrers set monjos el van abandonar. Els arxius es van traslladar a Sant Gaudenç, on més endavant es cremarien. Els seus béns foren venuts el 1791, els edificis es van anar destruint o rampinyant a poc a poc i ara només queda el celler, amb el dormitori dels conversos al pis superior. Hi ha restes de la sala capitular (amb elements de la seva portada) dispersos i en espera de la seva reconstrucció.

Abadia de Bonafont
Abadia de Bonafont
Celler i dormitori dels conversos
Abadia de Bonafont
Abadia de Bonafont
Celler i dormitori dels conversos
Abadia de Bonafont
Abadia de Bonafont
Sala capitular
Abadia de Bonafont
Abadia de Bonafont
Sala capitular
Abadia de Bonafont
Abadia de Bonafont
Capitells de la portada
Abadia de Bonafont
Abadia de Bonafont
Font del claustre
Abadia de Bonafont
Abadia de Bonafont
Capitell conservat in situ
Abadia de Bonafont
Abadia de Bonafont
La porteria

Elements dispersos, originaris de Bonafont

A començament del segle XIX es van perdre bona part de les construccions del monestir que encara es conservaven: a les esglésies de Touille i Sent Martòri es conserven elements arquitectònics de l’església monàstica. Pel que fa al claustre, una part es conserva a Sant Gaudenç, també hi ha elements a The Cloisters de Nova York, a més d’altres capitells dispersos. Pel que fa a la sala capitular, la seva façana es va traslladar a la casa de Lorde, a Sent Martòri, després seu de l’Ajuntament. El 1807 es va trobar la tomba del comte Bernat de Comenge, que el 1827 va ingressar al Museu dels Agustins de Tolosa de Llenguadoc.

Abadia de Bonafont
Abadia de Bonafont / Museu dels Agustins de Tolosa
Tomba de Bernat de Comenge
Abadia de Bonafont
Abadia de Bonafont / Sant Gaudenç
Claustre, ara a Sant Gaudenç
Abadia de Bonafont
Abadia de Bonafont / Sant Gaudenç
Claustre, ara a Sant Gaudenç
Abadia de Bonafont
Abadia de Bonafont / The Cloisters
Claustre, ara a Nova York
Abadia de Bonafont
Abadia de Bonafont / The Cloisters
Claustre, ara a Nova York
Abadia de Bonafont
Abadia de Bonafont / The Cloisters
Claustre, ara a Nova York
Abadia de Bonafont
Abadia de Bonafont / The Cloisters
Claustre, ara a Nova York
Abadia de Bonafont
Abadia de Bonafont / Sent Martòri
Sala capitular a la casa de Lorde, a Sent Martòri

Bibliografia:
  • BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
  • CANIVEZ, J. M. (1937). Bonnefont. Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 9. París: Letouzey et Ané
  • CHAILLOU, Mélanie (2015). Proupiary – Abbaye de Bonnefont. Sondage (2015). Archéologie de la France
  • DEVIC, Claude; i altres (1841). Histoire générale de Languedoc. Vol. 4. Tolosa de Ll.: Paya
  • DUMÉRIL, Edmond: i altres (1926). Une abbaye cistercienne du Comminges: Bonnefont. Revue de Comminges. Sant Gaudenç: Abadie
  • JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
  • MARTÈNE, Edmond; i altres (1717). Voyage littéraire de deux religieux bénédictins de la congrégation de Saint-Maur. 1ª part. París: Delaulne
  • SAINT-MAUR, Congregació de (1715). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 1. París: Coignard
  • SAMARAN, Charles i altres (1970). Recueil des actes de l'Abbaye cistercienne de Bonnefont en Comminges. París: Bibliothèque nationale

Situació:
Vista aèria

Les restes del monestir són al sud de Propiari (Alta Garona), entre Sent Martòri i Sant Gaudenç