Abadia de la Grand Selva
Abbaye de Grandselve / Grandis Silva / Grand Selve
(Bolhac / Bouillac, Tarn i Garona)
L'abadia de la Grand Selva té el seu origen en una de les nombroses fundacions de Giraud de Salas establerta en aquest indret cap al 1114, de caràcter eremític en el seu començament, aviat va adoptar la regla de Sant Benet i es va posar sota el patronatge de l'abadia de Cadouin (Dordonya, Aquitània), també una fundació de Giraud. Poc després, el 1117, el bisbe de Tolosa els va cedir unes propietats i autoritzar la construcció d'una església, instant la seva incorporació a l'orde del Cister.
El monestir, però, no va adoptar els costums cistercencs fins més tard, després que l'abat de la Grand Selva va visitar l'abadia de Claravall, on va conèixer sant Bernat. El monestir va prendre la filiació de Claravall, el que va conduir a una època de prosperitat gràcies als suports externs i al bon govern que va mantenir: entre els anys 1146 i 1152 va poder fundar o afiliar els monestirs de Fontfreda (Aude), Calers (Alta Garona), Candeil (Tarn) i Santes Creus (Alt Camp). El 1188, el comte Ramon V de Tolosa encara va fer una important donació a la casa, que amb el pas del temps va permetre la modernització de les dependències monàstiques, entre els anys 1249 i 1253 es va reconstruir l'església, obra que es va acabar a finals d'aquell mateix segle.
D’altra banda, també va impulsar la creació de “viles noves” dintre dels seus dominis i també va fundar el col·legi de Saint-Bernard a Tolosa de Llenguadoc, que a més de la seva activitat relacionada amb l’ensenyament, podia acollir els monjos que estaven de pas i també atendre les activitats econòmiques de l’abadia, en un lloc de molta activitat comercial. Durant el segle XIV va patir els efectes adversos de la guerra dels Cent Anys que van portar pèrdues econòmiques, disminució de vocacions i el relaxament dels costums dins de la comunitat. Al segle XVI es van repetir les condicions desfavorables, aquest cop a causa de les guerres de Religió. El govern dels abats comendataris no va ajudar la seva recuperació i, a la segona meitat del segle XVIII, el monestir va estar a punt de ser secularitzat.
Restes arquitectòniques a Bolhac
Capitell doble, a Bolhac
Tot plegat va acabar amb la Revolució, el 1791 els setze monjos que l’ocupaven es van dispersar i poc després el lloc va passar a mans de particulars. El 1799 s’havien perdut les dependències monàstiques mentre que l’església es va transformar en temple de la Raó, el 1815 va s’havia enderrocat totalment. Del conjunt només s’ha conservat la porteria del segle XVIII, només els treballs arqueològics han permès conèixer les característiques de l’església i altres dependències. A la propera església de Bolhac (Bouillac) es conserva el Tresor de la Grand Selva, a més de diversos elements arquitectònics, columnes, capitells...
Filiació de la Grand Selva
Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)Abadia de la Grand Selva (Tarn i Garona) / 1145
Abadia de Fontfreda (Aude) / 1146
Abadia de Calers (Alta Garona) / 1148
Capitell doble, a Bolhac
Capitell doble, a Bolhac
Capitell doble, a Bolhac
Paviment ceràmic, a Bolhac
Es tracta d'un conjunt de peces d'orfebreria format per quatre arquetes i tres reliquiaris que, cronològicament, s'han de situar en el segle XIII. Durant les guerres de Religió, aquestes peces foren traslladades a Tolosa de Llenguadoc (entre els anys 1562-1662), arran de la Revolució algunes es van portar a Bolhac, on encara es conserven, altres foren custodiades pels mateixos monjos que deixaven l'abadia.
El Tresor de la Grand Selva, a l'església de Bolhac
Arqueta de Santa Lliberada
Arqueta de la Crucifixió
Arqueta del Sant Crist
Arqueta de la Mare de Déu
Reliquiari de la Santa Espina
Reliquiari de la Santa Creu
Reliquiari Discoïdal
- AUBERT, R. (1986). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 21. París: Letouzey et Ané
- BEAUNIER, Dom (1911). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 4: Alby, Narbonne et Toulouse. Abbaye de Ligugé
- CAZES, Daniel; i altres (2014). Bouillac, abbaye cistercienne de Granselve. Congrès Archéologique de France. Monuments de Tarn-et-Garonne. París: S. F. Archéologie
- FIRMIN GALABERT, J.-A. (1887). L'église abbatiale de Grandselve et ses reliques. Bulletin archéologique et historique de la Société archéologique de Tarn-et-Garonne. Vol. 15
- GAYNE, Abbé (1950). L'Abbaye de Grand-Selve. Bulletin archéologique, historique et artistique de la Société archéologique de Tarn-et-Garonne, vol. 76
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- JOUGLAR, M. (1860). Monographie de l'abbaye de Granselve. Mémoires de la Société archéologique du Midi de la France, vol. VII
- Le Trésor de Grandselve. Montauban
- MOUSNIER, Mireille (1986). Grandselve et la société de son temps. Les cisterciens de Languedoc. Toulouse: Privat
- MOUSNIER, Mireille (2006). L’abbaye cistercienne de Grandselve. Toulouse: Presses universitaires du Midi
- SAINT-MAUR, Congregació de (1785). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 13. París: Typographia Regia
L'abadia era al nord de Bolhac (Bouillac)