Comanda de Lacapelle-Livron
Commanderie de La Capelle-Livron / La Capèla / Lhivron / La Cabana de Monso
(La Capèla de Libron / Lacapelle-Livron, Tarn i Garona)
La comanda de La Capèla (Lacapelle-Livron) està documentada des del 1224, l'any següent, Grimals de Livron lliurava la vila de La Capèla a Doat Garsia, comanador de La Cabana de Monso, nom antic d'aquesta comanda, que s'ha confós amb la casa templera de Montsó, a Osca. Ràpidament, va esdevenir una casa important, gràcies a les donacions rebudes i de les que hom disposa d'una important documentació. Una de les primeres fou la confirmació de la donació de 1225, efectuada pel comte Ramon VII de Tolosa, el 1227.
Des de mitjan segle XIII la casa figura ja amb el nom de La Capèla, o Lacapelle. Athon de Salvagnac fou el darrer comanador templer, el 1307, en el moment de la supressió del Temple, fou arrestat juntament amb els altres cavallers i conduït a la presó de Caors. A partir de l'any 1312, data de la dissolució formal de l'orde templer, la casa va passar a mans dels hospitalers i depenia del gran priorat de Sant Gèli de Provença, va tenir un gran desenvolupament i fou una de les seves comandes més influents. El primer comanador hospitaler de La Capèla fou Raymond de Caylos (1313-1314), antic cavaller templer en aquesta mateixa comanda, que el 1312 va vestir l'hàbit hospitaler.
Alguns comanadors d'aquesta casa van exercir el càrrec de Gran Mestre de l'orde, com ara Pierre d'Aubusson, entre 1485 i 1493. El castell i monestir va patir diversos setges en el segle XVI, a causa de les guerres de Religió, en aquest context, el 1562 una revolta va incendiar una dependència de la comanda. Els hospitalers van mantenir el govern i domini fins a la Revolució, quan el lloc va ser venut com molts altres béns eclesiàstics, també va perdre l'extens patrimoni, format per granges i camps que s'estenien per diversos indrets. Es conserva l'església, dedicada Saint-Sauveur, que ja mantenia funcions parroquials des del segle XV i que encara exerceix. És un edifici, fortificat i modificat, que estava adossat a les dependències de la comanda, ara perdudes en gran part.
Comanador de Lacapelle-Livron
Detall de Portraits de cinquante-trois chevaliers de Malte (s. XVII)
Bibliothèque nationale de France
Fotografia d'Antoine Garnier, a Wikimedia
Fotografia d'Antoine Garnier, a Wikimedia
- D'ALAUZIER, Louis (1964). Les commandeurs de La Capelle-Livron jusqu'en 1550. Bulletin de la Société archéologique de Tarn-et-Garonne. Vol. XC
- DU BOURG, Antoine (1883). Histoire du grand prieuré de Toulouse. Tolosa de Ll.: Sistac
- DUBOURG, Jacques (2001). Les Templiers dans le Sud-Ouest. Bordeus: Ed. Sud-Ouest
- FRÉDEFON, Bernard (1958). La commanderie de Lacapelle-Livron. Bulletin de la Société archéologique de Tarn-et-Garonne, vol. 84
- FRÉDEFON, M. (1954). La commanderie de Lacapelle-Livron. Bulletin archéologique, historique... de Tarn-et-Garonne, vol. 80
- GALABERT, Abbé (1898). Les coutumes de Lacapelle-Livron. Bulletin historique et philologique. Núm. 1 - 2
- MOULENQ, François (1880). Documents historiques sur le Tarn-et-Garonne, Vol. 2. Montalban: Forestier
- SOUTOU, André (1976). Les Templiers et l'aire provençale. À propos de “La Cabane de Monzon” (Tarn-et-Garonne). Annales du Midi, num. 126
A Lacapelle-Livron (Tarn i Garona), al nord-oest d'Albi