Abadia de Saint-Sever-de-Rustan

Abbaye Saint-Sever-de-Rustan / S. Severi de Russitano / Rustano

(Saint-Sever-de-Rustan / Sent Sever, Alts Pirineus)

Saint-Sever-de-Rustan
Saint-Sever-de-Rustan

Aquest establiment monàstic benedictí es va fundar en el mateix lloc on es conservaven les restes de sant Sever (Severus), un personatge que va viure i evangelitzar aquestes terres al segle IV. Aquesta fundació va tenir lloc en un moment indeterminat, que s’ha arribat a situar en el segle VII, un monestir que s’hauria perdut a causa d’una invasió sarraïna.

Saint-Sever-de-Rustan
Saint-Sever-de-Rustan

La primera notícia certa que hom disposa d'aquest lloc data de l'any 1022, quan l'abat Arsius de Saint-Sever va fundar una nova abadia a Saint-Pé de Génerès (ara Saint-Pé de Bigorra, a ponent de Lorda, Alts Pirineus). Si l'abadia de Saint-Sever tenia prou empenta i entitat per fundar un nou centre, fa pensar que en aquell moment ja estava consolidada i feia anys que tenia activitat. El 1087, el comte Cèntul I de Bigorra va sotmetre aquesta abadia a la de Sant Víctor de Marsella (Boques del Roine), fet confirmat pel papa Urbà II més endavant. En els anys següents s'edificaren les dependències del que seria un gran monestir. La guerra dels Cent Anys va afectar-lo negativament, i encara, el 1575, va patir l'ocupació dels hugonots durant les guerres de Religió, l'abadia fou saquejada i incendiada i els seus monjos morts, a més de patir la pèrdua de les relíquies de sant Sever.

Poc després, i gràcies a l'empenta del nou abat, es va procedir a la seva reconstrucció. El claustre, que havia estat destruït, fou substituït per un altre, comprat al convent del Carme de Tria. El 1646 va entrar a formar part de la congregació de Saint-Maur, que es va encarregar de la seva recuperació, especialment durant el segle XVIII, quan es feren importants treballs de reconstrucció. Amb la Revolució, va acabar la vida monàstica a Saint-Sever i els edificis foren venuts, més tard una bona part passaria a mans públiques i encara és la seu de l'Ajuntament. A causa de la manca de recursos econòmics, el claustre fou venut el 1890 i traslladat a Tarba (Tarbes), que el va salvar de la sortida a l'estranger, com altres casos a la regió.

Saint-Sever-de-Rustan
Saint-Sever-de-Rustan
Capitell de la portada
Saint-Sever-de-Rustan
Saint-Sever-de-Rustan
Finestral de la façana

L’església era originalment una construcció romànica del segle XII, de nau única, amb creuer i tres absis. L’encreuament de la nau i el transsepte era cobert per una cúpula. Més endavant, en la reconstrucció feta després de les destruccions sofertes, l’edifici es va allargar, es va fer un nou creuer i l’antiga cúpula va quedar integrada a la nau. La capçalera es va refer totalment i es va canviar de lloc el portal romànic. Aquest portal té dues columnes amb capitells a cada costat, unides amb arquivoltes. A la mateixa façana hi ha un bell finestral de la mateixa època, ara curiosament situat en un contrafort. Els murs de la sagristia són recoberts amb mobiliari i decoració de fusta de segle XVII. El claustre és ara un espai buit, les seves galeries es troben encara a Tarba. Resten les dependències aixecades al segle XVIII, com el pavelló d’entrada, amb una escala monumental.

Saint-Sever-de-Rustan
Saint-Sever-de-Rustan
Cúpula de l'antic creuer,
al fons l'absis reconstruït
Saint-Sever-de-Rustan
Saint-Sever-de-Rustan
Capitells sota l'antiga cúpula
Saint-Sever-de-Rustan
Saint-Sever-de-Rustan
El cor
Saint-Sever-de-Rustan
Saint-Sever-de-Rustan
El cor
Saint-Sever-de-Rustan
Saint-Sever-de-Rustan
Sagristia
Saint-Sever-de-Rustan
Saint-Sever-de-Rustan
L'abadia del segle XVIII
Saint-Sever-de-Rustan
Saint-Sever-de-Rustan
L'abadia del segle XVIII
Saint-Sever-de-Rustan
Saint-Sever-de-Rustan
Pavelló d'entrada a l'abadia
Saint-Sever-de-Rustan
Saint-Sever-de-Rustan
Frontó amb l'escut dels maurins
Saint-Sever-de-Rustan
Saint-Sever-de-Rustan
Espai abans ocupat pel claustre

El claustre, en bona part procedent de Saint-Sever, ara als jardins Massey de Tarba
Saint-Sever-de-Rustan
Saint-Sever-de-Rustan
Claustre (s. XIV-XV) als jardins Massey
Saint-Sever-de-Rustan
Saint-Sever-de-Rustan
Claustre
Expulsió del Paradís
Saint-Sever-de-Rustan
Saint-Sever-de-Rustan
Claustre
Adoració dels pastors
Saint-Sever-de-Rustan
Saint-Sever-de-Rustan
Claustre
Sant Pere i sant Pau
Saint-Sever-de-Rustan
Saint-Sever-de-Rustan
Claustre
Anunciació
Saint-Sever-de-Rustan
Saint-Sever-de-Rustan
Claustre

Bibliografia:
  • BASCLE DE LAGRÈZE, Gustave (1863). Histoire religieuse de la Bigorre. París: Hachette
  • BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
  • CARDAILLAC, Xavier de (1891). Le cloître de Saint-Sever de Rustan. Tolosa de Ll.: Privat
  • COTTINEAU, Laurent-Henri (1939). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 2. Mâcon: Protat
  • PÉMAN, Louis (1982). L'abbaye de Saint-Sever-de-Rustan. Bagnères-de-Bigorre: Éd. Pyrénénnes
  • PUJO, Victor (1891). Le cloître de Saint-Sever-de-Rustan. Société académique des Hautes-Pyrénées
  • SAINT-MAUR, Congregació de (1715). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 1. París: Coignard

Situació:
Vista aèria

Saint-Sever-de-Rustan és al nord-est de Tarba