Monestirs
Monestirs d'Hauts-de-France
Abadia de Saint-Josse de Dommartin
< anterior Inici França Hauts-de-France Pas de Calais següent >
castellano
cercador contacte facebook

Pas de Calais

L’abadia de Dommartin fou fundada a instàncies dels senyors de Selincourt l’any 1121, Miló, membre d’aquesta família fou el seu primer abat. La tradició diu que sant Judoc (Judoce o Josse, 593-669) havia ocupat aquestes terres en qualitat d’eremita. Judoc era membre de la reialesa bretona que va abandonar la vida secular, va esdevenir clergue i poc després es retirava al bosc (l’any 643) al lloc on més endavant es fundaria el monestir de Saint-Josse-au-Bois. Al cap de vuit anys va poder disposar d’un nou indret, on va fundar una capella dedicada a sant Martí. Encara més endavant el sant va canviar de lloc d’estada per anar més prop de la costa, on va morir l’any 669, segons la tradició deixant comunitats eremítiques actives.

Dommartin
Restes de l'abadia de Dommartin


Premonstratencs



 

Dommartin
Portal de l'abadia de Dommartin

Saint-Saulve
Sant Judoc
Gravat de Marten de Vos (s. XVII)
Rijksmuseum, Amsterdam


En aquests diferents llocs es van fundar més endavant diverses cases monàstiques: primer la de Sant-Josse-au-Bois, traslladada després a l’antiga capella de sant Martí, donant pas a aquesta abadia de Dommartin (Dommus-Martinus). D’altra banda, a Saint-Josse-sur-Mer es fundaria un monestir benedictí, del que actualment no hi ha restes aparents. Miló fou el primer abat del monestir de Dommartin, encara situat a Saint-Josse-au-Bois, amb la intervenció del mateix sant Norbert esdevindria un monestir premonstratenc. El seu successor, Adam, va donar un gran impuls a la casa, va fundar altres abadies com ara Saint-André-aux-Bois (1153, Pas de Calais), Sainte-Trinité de La Lucerne (1162, Manche) o Saint-Pierre de Selincourt (1131, Somme), a més va bastir el nou monestir de Dommartin on es va traslladar definitivament la comunitat el 1161, el 1163 es consagrava l’església.

Saint-Saulve
Planta de l'abadia de Saint-Josse de Dommartin
Publicada a Histoire des abbayes de Dommartin et de Saint-André-au-Bois (1875)


Va esdevenir un centre de devoció gràcies a la possessió de relíquies de sant Tomàs de Canterbury. Després d’una llarga època de prosperitat, el 1421 el monestir va patir els efectes de la guerra, el que va obligar a fer obres de reparació en els anys següents. Episodis de pesta i les greus afectacions a causa de les guerres del segles XVI i XVII la van portar a la decadència, situació que es va agreujar a causa d’un incendi el 1700. El 1791 va acabar la vida conventual a causa de la Revolució. Després el lloc resultaria saquejat i venut, actualment només es conserven escasses restes.

Saint-Saulve
Ruïnes de l'església de Saint-Josse de Dommartin
Fotografia publicada a France-Album (1903)
Bibliothèque nationale de France

Saint-Saulve
Ruïnes de l'església de Saint-Josse de Dommartin
Dibuix publicat a France-Album (1903)
Bibliothèque nationale de France


Saint-Saulve
Capitell de Dommartin (1150-65)
Musée de Picardie, Amiens

Saint-Saulve
Capitell de Dommartin (1150-65)
Musée de Picardie, Amiens

Saint-Saulve
Capitell de Dommartin (1150-65)
Musée de Picardie, Amiens


Bibliografia:
- BECQUET, Dom J. (1972). Abbayes et Prieurés. Tome XIV Diocèse d'Arras (Province de Cambrai). Revue Mabillon. Núm. 249. Ligugé
- CALONNE, Albéric de (1875). Histoire des abbayes de Dommartin et de Saint-André-au-Bois. Arràs: Sueur-Charruey
- CONGREGATIONIS S. MAURI (1751). Gallia Christiana. Vol. 10. París: Typographia Regia
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints de l’Ancien et du Nouveau Testament... Vol. 14. París: Bloud et Barral
- MONTROND, Maxime F. de (1856). Dictionnaire des abbayes et monastères. París: J.P. Migne

 


Situació:

Dommartin es troba a la població de Tortefontaine. Al nord d'Abbeville

Baldiri B. - Març de 2016