|
Es tracta
d’una abadia benedictina fundada entre els anys 587 i
605 pel bisbe de Le Mans, Bertrand, el qual també va
donar el terreny fora muralla on s’havia d’aixecar el
monestir. La casa es va veure beneficiada pel rei Clotari II (584-629), tot plegat va propiciar la seva
ràpida expansió, esdevenint un centre influent i
important, amb moltes possessions. Aquest període es va
veure estroncat a causa de les invasions normandes
durant la segona meitat del segle IX, quan l’establiment
monàstic va resultar en gran part destruït. La casa
comtal del Maine es va encarregar de la seva
restauració: cap el 990 el comte va cridar l’abat
Gauzbert qui va impulsar la reconstrucció material de
l’església i monestir, mentre que el comte Hug II li
retornava les propietats perdudes, recuperant així la
prosperitat. Cap el 1010 va participar en la fundació
del priorat de Saint-Pierre de
Solesmes. |
|
|
Va patir
els efectes de la guerra dels Cent Anys que la va afectar
econòmicament, però la decadència va arribar amb l’entrada del règim
de comenda, el 1518. El 1657 va entrar a formar part de la
congregació de Saint-Maur que es va encarregar de la seva reforma i
també reconstrucció de les dependències monàstiques, ja al segle
XVIII. Els mauristes van ocupar el monestir fins la Revolució, el
1791 foren expulsats acabant amb la vida monàstica en aquest indret.
L’església té actualment funcions parroquials i conserva la cripta
de l’època de la reconstrucció del segle XI, la resta és el producte
de diverses construccions efectuades posteriorment, especialment
durant el segle XIII. |
Interior de l'església |
