Cal situar la fundació d’aquest monestir benedictí entre els anys 1080 i 1085, segurament sobre la base d’un assentament d’eremites, en els seus inicis la casa va estar protegida pels senyors locals, especialment els comtes de VermandoisComtat de Vermandois

En època feudal, territori que s'estenia al voltant de Saint-Quentin (Aisne). Molt puixant en època carolíngia


Moneda d'Hug I el Gran (1080-1102)
Il·lustració de Monnaies Féodales de France. La tradició diu que un dels eremites esmentats fou Letbald, tingut com el primer abat del monestir. Aviat la casa es va anar desenvolupant amb vitalitat i el 1136 el rei Lluís VI el Gras la va posar sota la seva protecció, també fou protegida pel bisbe de Laon, Barthélemy de Joux (1113-1151) qui li va confirmar diverses donacions El 1156 una butlla del papa Adrià IV també li atorgava protecció i confirmava altra vegada les possessions de Saint-Nicolas-aux-Bois, la relació dels béns és força extensa en aquesta època. Durant la segona meitat del segle XIV va patir especialment els efectes de la guerra dels Cent Anys, sobretot a causa del seu isolament que va afectar tant al propi monestir com les granges que tenia distribuïdes pel territori. Aquesta situació d’inestabilitat s’allargaria encara durant el segle XV, el 1418 el lloc fou assaltat amb el resultat de la mort d’alguns monjos i camperols que es refugiaven al monestir i la ruïna d’algunes de les construccions.

Saint-Nicolas-aux-Bois
Gravat núm. 87 del Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France

Abadia de Saint-Nicolas-aux-Bois
Portal del monestir

El 1534 va començar a estar governada per abats comendataris, el primer dels quals fou Gilles de Conflans (1534-1544). El 1567, en el marc de les guerres de Religió el lloc fou novament ocupat i saquejat. A la segona meitat del segle XVII, el relaxament dels costums s’havia estès per la casa, el 1666 hom va intentar la seva integració a la congregació de Saint-Maur el que va costar anys d’esforços i el 1674 van arribar els primers monjos externs per canviar el profunditat la comunitat. Ja en ple segle XVIII va començar la tasca de reconstrucció física del monestir, però l’arribada de la Revolució va posar fi a la vida conventual en aquest lloc (1790). Després de passar a mans particulars i l’enderroc de bona part de les estructures, ara es conserven pocs elements medievals i només una part de les construccions més tardanes.

Escut de Saint-Nicolas-aux-Bois
Segons l'Armorial général de France
Bibliothèque nationale de France