|
L’origen
d’aquest monestir cistercenc està relacionat amb
Isembaud, impulsor de diversos cenobis amb base
eremítica per la regió. El fundador va fer-se monjo
probablement a Fontgombault (Indre) i va esdevenir abat
de Saint-Pierre de Preuilly (Indre i Loira). Cap el 1120
va abandonar el monestir de Fontgombault, on havia
tornat, i va començar la seva activitat fundadora de
comunitats aïllades. Un dels establiments que fundà es
trobava al lloc de Font-à-Chaux, que aviat deixaria
l’aïllament inicial per convertir-se en un monestir
benedictí. El 1124 hom va atorgar carta de fundació de
la nova casa, amb la corresponent donació de terres i
amb el nom de l’Étoile, en record de
Pierre de l’Étoile,
germà d’Isembaud. El fundador i primer abat morí el 1140
i fou enterrat a l’església abacial; el seu successor,
Bernat, va incorporar el monestir a l’orde del Cister el
1145, amb filiació de
Pontigny que hi va enviar frares per la instrucció
en els costums cistercencs. |
|
|
A quest
canvi li va seguir un llarg període de prosperitat que es veié
interromput a causa de les inestabilitats derivades de la guerra
dels Cent Anys que la van afectar de manera directa cap el 1356, amb
el resultat d’importants destruccions. Després de la seva
restauració, a partir del 1520 va entrar en el règim de comenda que
la portà de nou a la decadència, estat que es veié agreujat a causa
de les guerres de Religió i va tornar a viure nous episodis de
destrucció, el 1562, 1569 i 1589. Però el 1621 la casa, que es
trobava pràcticament sense activitat, fou reformada i va agafar nou
impuls, el que li va permetre arribar fins la Revolució, quan va
acabar definitivament la vida comunitària a l’Étoile i va passar a
mans particulars. Malgrat la manca de manteniment adequat, el
monestir encara conserva un ampli conjunt monumental, en curs de
restauració. |
Nau de l'església i espai
del claustre |
