Monestirs
Monestirs de Nova Aquitània
Abadia de Saint-Jouin-de-Marnes. Ension
< anterior Inici França Nova Aquitània Deux-Sèvres següent >
castellano
cercador contacte facebook

Deux-Sèvres

Aquesta casa benedictina té el seu origen en el monestir d’Ension, establert aquí segons la tradició pels seguidors de l’eremita Jovinus (sant Jouin) aplegats al voltant del lloc on s’havia retirat aquell sant en el segle IV. Aquest monestir (tot fa pensar que en realitat es tractava de dues cases que s’unificarien més endavant) es va mantenir en el temps tot i patir èpoques difícils, hom coneix narracions de personatges que van estar relacionats amb aquesta casa, molts d’ells considerats sants com ara sant Achard (Acard), o Martin, abat d’Ension, que va fundar cap el segle VI el monestir de Vertou (Saint-Martin de Vertou, prop de Nantes), aquest monestir d’Ension acabaria depenent de Vertou, esdevenint de fet un priorat seu. Durant la segona meitat del segle VIII aquest monestir va patir els efectes de l’activitat bèl·lica que va afectar la regió amb el resultat del relaxament de la disciplina monàstica i que finalment acabés ocupat per una comunitat canonical.

Saint-Jouin-de-Marnes
Façana de l'església de Saint-Jouin


Benedictins


Saint-Maur

 

El 843 va arribar aquí la comunitat del monestir de Vertou per refugiar-se de les invasions normandes, aquests van portar amb ells les relíquies de sant Martin, el seu fundador i alhora van instaurar o restaurar la Regla de Sant Benet no sense oposició de la comunitat canonical que fou obligada a acceptar-la. A partir del 876, hom troba aquesta casa amb el nom de Saint-Jouin d’Ension, més endavant només conservaria el de Saint-Jouin. L’any 1095 va començar la construcció d’una nova església abacial més àmplia que l’anterior, obra que fou acompanyada per la translació de les relíquies que conservava: sant Jovinus, enterrat aquí, sant Martí de Vertou i altres. Aquella església fou consagrada el 1130.

Saint-Jouin-de-Marnes
Saint-Jouin-de-Marnes


Una butlla del papa Alexandre III de l’any 1179 confirmava les nombroses possessions del monestir, cosa que reflecteix la seva pròspera situació, alhora posava aquest lloc sota la protecció directa de la Santa Seu. El llarg període de prosperitat es va veure truncat per la guerra dels Cent Anys, dins aquest context a partir de la segona meitat del segle XIV el monestir fou fortificat. Un cop passat aquell entrebanc, a la segona meitat del segle XV es van portar a terme obres importants a la casa, entre les quals la construcció del claustre gòtic. A finals d’aquell segle el monestir va passar a estar governat per abats comendataris. Però aquesta casa es va veure afectada sobretot per les guerres de Religió (1568/69), quan fou saquejada pel seu propi abat, entre altres esdeveniments i va quedar en ruïna. El 1655 la casa es va integrar a la congregació de Saint-Maur, el que li va donar un nou impuls i va permetre el seu renaixement. L’abadia fou clausurada amb la Revolució quan es tornava a trobar en situació de decadència, un cop sense comunitat va patir els efectes de l’abandonament. Entre els segles XIX i XX es va restaurar l’església, amb funcions parroquials. A més de la gran església romànica queda en peu una galeria del claustre gòtic i alguna dependència secundària.

Saint-Jouin-de-Marnes
Saint-Jouin-de-Marnes


Saint-Jouin-de-Marnes
Saint-Jouin-de-Marnes

Saint-Jouin-de-Marnes
Saint-Jouin-de-Marnes


Saint-Jouin-de-Marnes
El monestir de Saint-Jouin a l'època dels mauristes
Detall de Plan de l'abbaye de Sainct Iouin de Marne (1699)
Louis Boudan (segle XVII)
Bibliothèque nationale de France

Saint-Jouin-de-Marnes
Saint-Jouin-de-Marnes

Saint-Jouin-de-Marnes
Saint-Jouin-de-Marnes


Saint-Jouin-de-Marnes
Saint-Jouin-de-Marnes

Saint-Jouin-de-Marnes
Saint-Jouin-de-Marnes

Saint-Jouin-de-Marnes
Saint-Jouin-de-Marnes


Saint-Jouin-de-Marnes
Saint-Jouin-de-Marnes

Saint-Jouin-de-Marnes
Saint-Jouin-de-Marnes

Saint-Jouin-de-Marnes
Saint-Jouin-de-Marnes


Saint-Jouin-de-Marnes
Cor del segle XVII

Saint-Jouin-de-Marnes
Faristol del cor

Monasticon Gallicanum
Saint-Jouin-de-Marnes
Monasticon Gallicanum


Bibliografia:
- BERTHELÉ, M. J. (1885). L'église de Saint-Jouin-les-Marnes (Deux-Sèvres). Bulletin Monumental. Paris/Caen: Champion/Blanc-Hardel
- LABANDE-Mailfer, Yvonne (1957). Poitou roman. La nuit des temps. Zodiaque
- LEDAIN, Bélisaire (1884). Notice historique et archéologique sur l’abbaye de Saint-Jouin de Marnes. Poitiers: Tolmer
- LEROSEY, A. (1906). Ension ou Saint-Jouin-les-Marnes. Paris: Société Française d’Imprimerie et de Librairie
- Saint-Jouin-de-Marnes. L’eglise abbatiale. Beaulieu
 

Situació:

Al nord-oest de Poitiers


Saint-Jouin-de-Marnes

Baldiri B. - Maig de 2014