Monestirs
Monestirs de Nova Aquitània
Abadia de Saint-Maixent
< anterior Inici França Nova Aquitània Deux-Sèvres següent >
castellano
cercador contacte facebook

Deux-Sèvres

L’origen d’aquest monestir és molt antic i tradicionalment s’ha vinculat a la figura de dos personatges sants: Agapit, i Maxenci (o Maixent) d’Agde, als que caldria afegir també Leodegari (o Léger) d’Autun. Segons la tradició fou Agapit qui durant el segle V va fundar un primer oratori en aquesta contrada i que va dedicar sant Sadurní, al voltant del qual es va anar formant una comunitat a la que es va afegir Maxenci, el qual ocuparia el càrrec d’abat, després de la mort del seu predecessor, Agapit. Hom considera que en aquesta època Saint-Maixent va rebre la visita i protecció del rei franc Clodoveu I (481-511). A la mort de Maxenci hom va canviar el nom de la casa, passant a ésser coneguda amb el seu nom en detriment de sant Sadurní.
 

Saint-Maixent
Església de Saint-Maixent


Benedictins


Saint-Maur

 

Monasticon Gallicanum
Saint-Maixent
Monasticon Gallicanum


Saint-Maixent
Portada

Saint-Maixent
Interior de l'església


La possessió de les relíquies de sant Maxenci fou motiu d’atracció pels devots i l’arribada de pelegrins va ajudar a l’enriquiment de la casa, que va créixer amb el trasllat a aquest lloc de les relíquies de sant Leodegari, bisbe d’Autun que abans havia professat en aquesta abadia i també en fou abat. A començament del segle IX i gràcies a la protecció reial el monestir havia esdevingut un dels centres religiosos amb més influència del territori. A mitjan del segle IX el monestir va patir els efectes de les invasions normandes que van obligar a la comunitat a fugir, emportant-se les preuades relíquies fins el lloc de Plélan (Saint-Sauveur de Plélan), on es van reunir amb la també fugitiva comunitat de Saint-Sauveur de Redon (Ille i Vilaine). Un cop recuperada la pau, els monjos van tornar i pogueren refer la gran casa gràcies a les donacions que no van parar d’arribar en els segles següents.

Saint-Maixent
Saint-Maixent


L’època de màxima prosperitat es va registrar durant el segle XII, després aquesta es va estancar a causa de la situació política que li va fer perdre influència i després va caure víctima de les guerres, primer la dels Cent Anys i després les de Religió, a més de passar a estar dirigida per abats comendataris des del 1499. El 1568 l’església va quedar destruïda i la vida conventual pràcticament va desaparèixer i no es va recuperar fins que el 1633 la casa fou inclosa a la congregació de Saint-Maur que va començar la seva restauració. El 1670 començava la reconstrucció de l’església, la que encara es conserva, que fou consagrada el 1682. Els mauristes també hi van fundar un col·legi de teologia i filosofia. Els monjos van abandonar el lloc definitivament el 1791 arran de la Revolució. Actualment l’església encara conserva les seves funcions mentre que els espais conventuals han estat ocupats per instal·lacions militars.

Saint-Maixent
Saint-Maixent

Saint-Maixent
Saint-Maixent


Saint-Maixent
Cripta

Saint-Maixent
Sepulcre de sant Maxenci

Saint-Maixent
Cadirat del cor de Saint-Maixent


Saint-Maixent
Saint-Maixent

Saint-Maixent
Saint-Maixent

Saint-Maixent
Saint-Maixent
Postal antiga. Col·lecció particular


Bibliografia:
- LABANDE-MAILFER, Yvonne (1957). Poitou roman. La nuit des temps. Zodiaque
- RICHARD, Alfred (1886). Chartes et documents pour servir a l’histoire de l’abbaye de Saint-Maixent. Archives Historiques du Poitou. Vol. XVI. Poitiers: Typ. Oudin
 

Situació:

A Saint-Maixent-l'École, entre Niort i Poitiers


Saint-Maixent

Baldiri B. - Maig de 2014 / Actualitzat gener de 2017