|
|
|
Lerins és un dels primers centres monàstics establerts a
la Gàl·lia, seguidors de les experiències cenobítiques
que des de molt abans es practicaven a Orient, cal
situar-lo cronològicament després dels primers
establiments impulsats per
sant
Martí de Tours. La fundació de Lerins està associada
al nom de
sant Honorat, personatge conegut, entre
altres, per la narració feta per Hilari d'ArleSant Hilari d'Arle, monjo i bisbe (401-449)
Monjo de Lerins (Alps Marítims) al costat de sant Honorat, a qui va succeïr al bisbat d'Arle l'any 430, format a
Lerins i successor del mateix Honorat al cap de la
diòcesi d’Arle. Després d’una estada a Orient on va
conèixer de prop les comunitats cenobítiques, el
fundador va retirar-se a l’illa de Lerins (davant de
Canes) on va establir la primera comunitat monàstica.
Tot i que no es pot datar amb precisió, aquell esdeveniment
cal situar-lo en els primers anys del segle V. |
|
|
|
L'illa de Saint-Honorat |
L'abadia de Lerins |
|
|
|
L’illa de Lerins (antigament Lerina, i que porta
avui el nom de Saint-Honorat) estava en aquell moment
deshabitada el que garantia als nous ocupants
l’aïllament desitjat. A més d’Honorat, de la primera
comunitat hom coneix el nom del monjo Caprasi que ja
l’havia acompanyat a l’Orient. D’altra banda,
l’establiment va rebre el suport del bisbe Leonci de
Frejús. El 428, Honorat va esdevenir bisbe d’Arle i
Màxim es va posar al cap de la comunitat de Lerins;
Honorat va morir el 430 i fou enterrat als
Aliscamps
d’Arle, fou succeït en la diòcesi per Hilari d’Arle,
també monjo de Lerins. A més dels esmentats, en aquella
primera època per l’illa de Lerins van passar
personatges influents i cabdals en l’organització
eclesiàstica de la Gàl·lia de l’època (Euqueri de LióEuqueri de Lió, monjo, eremita i bisbe (c370-c449)
De família acomodada. Cap el 416 es va traslladar amb la seva família a Lerins com a monjo, després va practicar l'eremitisme fins que fou triat bisbe de Lió (c432) càrrec que va ocupar fins la seva mort,
SalviàSalvià de Marsella (c400-c470)
De família acomodada i educació refinada. Va viure a Lerins en època d'Honorat, després fou sacerdot a Marsella. D'ell es coneixen diverses obres escrites de caire religiós, Faust de RiésFaust de Riés (c405-c490), abat i bisbe
Monjo de Lerins, el 434 fou elegit tercer abat d'aquella casa. Cap el 460 fou noment bisbe de Riés (Alps de l'Alta Provença), va mantenir la seva vinculació amb Lerins,
Cesari
d’Arle...). Val a dir que les invasions germàniques
que van afectar la Gàl·lia degueren propiciar l’arribada
de molts d’aquest personatges, que s’acabarien de formar
a l’illa. En aquella primera època la comunitat tindria
una regla pròpia que s’aniria adaptant i modificant amb
el temps. |
L'abadia de Lerins
Fotografia publicada el 1890 a Souvenir des Alpes-maritimes
Bibliothèque nationale de France |
|
|
|
|
|
Sant Aigulf,
procedent de Fleury fou abat d'aquest
lloc (c671-c680) va morir martiritzat a l'illa de Capraia a mans de
monjos dissidents.
Hi ha poques notícies de Lerins al segle VIII, hom pensa
que ja hauria adoptat la Regla de Sant Benet. Sembla que el 732 el lloc
hauria patit un atac que va provocar la dispersió dels monjos i el seu
abandonament temporal. Cap el 798, una carta esmenta la comunitat de
Lerins i seguidament apareixen algunes notes que en fan referència, però
més endavant desapareix per un llarg període de temps, possiblement
víctima de la inestabilitat de l’època. El 963 el monestir de Lerins ja
s’hauria restaurat, en aquell any el papa Lleó VIII el va posar sota
l’autoritat del nou monestir de Montmajor (Boques
del Roine), tot i que no sembla que es fes realitat. La restauració
efectiva es va fer des de Cluny i el
1007 s’esmenta per primer cop la nova comunitat. |
L'abadia de Lerins
Planta del monestir restaurat
Publicada a Architecture romane du midi de la France |
L'abadia de Lerins |
|
|
|
Cluny va impulsar la restauració de Lerins en època dels
seus grans abats: Maiol
i Odiló, cosa que es va materialitzar durant el decenni de 1020 i amb
l’ajut d’una considerable afluència de donacions, especialment de la
família GrasseSenyoriu de Grasse, o Grassa
Llinatge localitzat a Grasse (Alps Marítims) fundat per Rodoard
cap el 960. Protectors de l'abadia de Lerins. La influència de Sant Honorat de Lerins s’estenia per la
Provença (priorat de Valbonne) però també per altres territoris a l’actual França i Itàlia. A
Catalunya van fer-se amb el
priorat de Sant Pol del Maresme i, per mitjà de
Sant Víctor de Marsella, Sant
Miquel del Fai. D’altra banda, durant el segle XIV la influència de
la Santa Seu sobre Lerins va anar creixent i el papa intervenia de
manera decisiva en el nomenament dels abats, sovint en contra de la
voluntat de la comunitat. A partir del 1464 la casa començava a tenir
abats comendataris alhora que patia una època de decadència. L’illa i el
monestir foren saquejats el 1525, 1536, 1635, 1746... a causa de la seva
situació estratègica que en feia un lloc militarment idoni. El monestir
fou secularitzat el 1787 i va passar al bisbat de Grasse. Amb la
Revolució va esdevenir propietat particular, fins el 1860, data en que
s’en va fer càrrec el bisbat de Frejús. Des del 1870 té una comunitat
cistercenca, cap de la Congrégation Cistercienne de l’Immaculée
Conception. |
L'abadia de Lerins |
L'abadia de Lerins |
|
|
|
De l’antiga abadia hi ha poques restes medievals, a
banda del monestir fortificat. Cal tenir en compte que el lloc ha estat
saquejat molts cops, alguns d’ells completament (732, 1046). El 1088 es
va consagrar una nova església romànica i el 1159 novament, després
d’una altra destrucció. A causa de la inseguretat del lloc, a
començament del segle XV la comunitat va abandonar pràcticament el
monestir per refugiar-se a la torre que havien adaptat com a nou
monestir. El monestir abandonat va caure en ruïna fins que el lloc fou
reconstruït amb l’arribada de la darrera comunitat el darrer quart del
segle XIX, les antigues esglésies (Saint-Honorat i Sainte-Marie) es van perdre
gairebé en la seva totalitat però es conserva el claustre i algunes
dependències medievals. D’altra banda també es conserven set capelles
medievals distribuïdes per l’illa que recorden el vessant eremític de la
primera comunitat monàstica. També es conserva la torre de defensa
romànica, que al segle XIII es va ampliar i adaptar com a monestir, el
nucli central és del segle XII. |
L'abadia de Lerins. Monestir
fortificat |
L'abadia de Lerins. Claustre
inferior |
|
|
|
L'abadia de Lerins |
L'abadia de Lerins |
L'abadia de Lerins |
|
|
|
L'abadia de Lerins |
L'abadia de Lerins
Claustre superior |
L'abadia de Lerins |
|
|
|
L'abadia de Lerins |
L'abadia de Lerins |
L'abadia de Lerins |
|
|
|
L'abadia de Lerins |
L'abadia de Lerins. Claustre
medieval
Fotografia publicada a The History of the Islands of the Lerins
(1913) |
Capella de Saint-Pierre |
|
|
Sant Honorat, el
fundador de Lerins
Les images des saints (1636)
Bibliothèque nationale de France |
La capella de la Trinité
Fotografia de Floriel, a Wikimedia |
Escut els Grasse, protectors de l'abadia
Armorial général de France (s. XVIII)
Bibliothèque nationale de France |
|
|
