Monestirs
Monestirs de
Provença-Alps-Costa Blava
Monestir de Sant Honorat de Lerins
Abbaye de Lérins
< anterior Inici França Provença-Alps-Costa Blava Alps Marítims següent >
castellano
cercador contacte facebook

Alps Marítims

Lerins és un dels primers centres monàstics establerts a la Gàl·lia, seguidors de les experiències cenobítiques que des de molt abans es practicaven a Orient, cal situar-lo cronològicament després dels primers establiments impulsats per sant Martí de Tours. La fundació de Lerins està associada al nom de sant Honorat, personatge conegut, entre altres, per la narració feta per Hilari d'ArleSant Hilari d'Arle, monjo i bisbe (401-449)

Monjo de Lerins (Alps Marítims) al costat de sant Honorat, a qui va succeïr al bisbat d'Arle l'any 430
, format a Lerins i successor del mateix Honorat al cap de la diòcesi d’Arle. Després d’una estada a Orient on va conèixer de prop les comunitats cenobítiques, el fundador va retirar-se a l’illa de Lerins (davant de Canes) on va establir la primera comunitat monàstica. Tot i que no es pot datar amb precisió, aquell esdeveniment cal situar-lo en els primers anys del segle V.

Lerins
L'abadia de Lerins


Prebenedictins


Benedictins


Cluniacencs

Lerins
L'illa de Saint-Honorat

Lerins
L'abadia de Lerins


L’illa de Lerins (antigament Lerina, i que porta avui el nom de Saint-Honorat) estava en aquell moment deshabitada el que garantia als nous ocupants l’aïllament desitjat. A més d’Honorat, de la primera comunitat hom coneix el nom del monjo Caprasi que ja l’havia acompanyat a l’Orient. D’altra banda, l’establiment va rebre el suport del bisbe Leonci de Frejús. El 428, Honorat va esdevenir bisbe d’Arle i Màxim es va posar al cap de la comunitat de Lerins; Honorat va morir el 430 i fou enterrat als Aliscamps d’Arle, fou succeït en la diòcesi per Hilari d’Arle, també monjo de Lerins. A més dels esmentats, en aquella primera època per l’illa de Lerins van passar personatges influents i cabdals en l’organització eclesiàstica de la Gàl·lia de l’època (Euqueri de LióEuqueri de Lió, monjo, eremita i bisbe (c370-c449)

De família acomodada. Cap el 416 es va traslladar amb la seva família a Lerins com a monjo, després va practicar l'eremitisme fins que fou triat bisbe de Lió (c432) càrrec que va ocupar fins la seva mort
, SalviàSalvià de Marsella (c400-c470)

De família acomodada i educació refinada. Va viure a Lerins en època d'Honorat, després fou sacerdot a Marsella. D'ell es coneixen diverses obres escrites de caire religiós
, Faust de RiésFaust de Riés (c405-c490), abat i bisbe

Monjo de Lerins, el 434 fou elegit tercer abat d'aquella casa. Cap el 460 fou noment bisbe de Riés (Alps de l'Alta Provença), va mantenir la seva vinculació amb Lerins
, Cesari d’Arle...). Val a dir que les invasions germàniques que van afectar la Gàl·lia degueren propiciar l’arribada de molts d’aquest personatges, que s’acabarien de formar a l’illa. En aquella primera època la comunitat tindria una regla pròpia que s’aniria adaptant i modificant amb el temps.

Lerins
L'abadia de Lerins
Fotografia publicada el 1890 a Souvenir des Alpes-maritimes
Bibliothèque nationale de France


Hi ha poques notícies de Lerins al segle VIII, hom pensa que ja hauria adoptat la Regla de Sant Benet. Sembla que el 732 el lloc hauria patit un atac que va provocar la dispersió dels monjos i el seu abandonament temporal. Cap el 798, una carta esmenta la comunitat de Lerins i seguidament apareixen algunes notes que en fan referència, però més endavant desapareix per un llarg període de temps, possiblement víctima de la inestabilitat de l’època. El 963 el monestir de Lerins ja s’hauria restaurat, en aquell any el papa Lleó VIII el va posar sota l’autoritat del nou monestir de Montmajor (Boques del Roine), tot i que no sembla que es fes realitat. La restauració efectiva es va fer des de Cluny i el 1007 s’esmenta per primer cop la nova comunitat.

Lerins
L'abadia de Lerins
Planta del monestir restaurat
Publicada a Architecture romane du midi de la France

Lerins
L'abadia de Lerins


Cluny va impulsar la restauració de Lerins en època dels seus grans abats: Maiol i Odiló, cosa que es va materialitzar durant el decenni de 1020 i amb l’ajut d’una considerable afluència de donacions, especialment de la família GrasseSenyoriu de Grasse, o Grassa

Llinatge localitzat a Grasse (Alps Marítims) fundat per Rodoard cap el 960. Protectors de l'abadia de Lerins
. La influència de Sant Honorat de Lerins s’estenia per la Provença (priorat de Valbonne) però també per altres territoris a l’actual França i Itàlia. A Catalunya van fer-se amb el priorat de Sant Pol del Maresme i, per mitjà de Sant Víctor de Marsella, Sant Miquel del Fai. D’altra banda, durant el segle XIV la influència de la Santa Seu sobre Lerins va anar creixent i el papa intervenia de manera decisiva en el nomenament dels abats, sovint en contra de la voluntat de la comunitat. A partir del 1464 la casa començava a tenir abats comendataris alhora que patia una època de decadència. L’illa i el monestir foren saquejats el 1525, 1536, 1635, 1746... a causa de la seva situació estratègica que en feia un lloc militarment idoni. El monestir fou secularitzat el 1787 i va passar al bisbat de Grasse. Amb la Revolució va esdevenir propietat particular, fins el 1860, data en que s’en va fer càrrec el bisbat de Frejús. Des del 1870 té una comunitat cistercenca, cap de la Congrégation Cistercienne de l’Immaculée Conception.

Lerins
L'abadia de Lerins

Lerins
L'abadia de Lerins


De l’antiga abadia hi ha poques restes medievals, a banda del monestir fortificat. Cal tenir en compte que el lloc ha estat saquejat molts cops, alguns d’ells completament (732, 1046). El 1088 es va consagrar una nova església romànica i el 1159 novament, després d’una altra destrucció. A causa de la inseguretat del lloc, a començament del segle XV la comunitat va abandonar pràcticament el monestir per refugiar-se a la torre que havien adaptat com a nou monestir. El monestir abandonat va caure en ruïna fins que el lloc fou reconstruït amb l’arribada de la darrera comunitat el darrer quart del segle XIX, les antigues esglésies (Saint-Honorat i Sainte-Marie) es van perdre gairebé en la seva totalitat però es conserva el claustre i algunes dependències medievals. D’altra banda també es conserven set capelles medievals distribuïdes per l’illa que recorden el vessant eremític de la primera comunitat monàstica. També es conserva la torre de defensa romànica, que al segle XIII es va ampliar i adaptar com a monestir, el nucli central és del segle XII.

Lerins
L'abadia de Lerins. Monestir fortificat

Lerins
L'abadia de Lerins. Claustre inferior


Lerins
L'abadia de Lerins

Lerins
L'abadia de Lerins

Lerins
L'abadia de Lerins


Lerins
L'abadia de Lerins

Lerins
L'abadia de Lerins
Claustre superior

Lerins
L'abadia de Lerins


Lerins
L'abadia de Lerins

Lerins
L'abadia de Lerins

Lerins
L'abadia de Lerins


Lerins
L'abadia de Lerins

Lerins
L'abadia de Lerins. Claustre medieval
Fotografia publicada a The History of the Islands of the Lerins (1913)

Lerins
Capella de Saint-Pierre


Sant Honorat
Sant Honorat, el fundador de Lerins
Les images des saints (1636)
Bibliothèque nationale de France

Lerins
La capella de la Trinité
Fotografia de Floriel, a Wikimedia

Grasse
Escut els Grasse, protectors de l'abadia
Armorial général de France (s. XVIII)
Bibliothèque nationale de France

Bibliografia:
- COOPER-MARSDIN, Arthur Cooper (1913). The History of the Islands of the Lerins. The Monastery, Saints and theologians of S. Honorat. Cambridge: University Press
- LABROUSSE, Mireille i altres (2005). Histoire de l’abbaye de Lérins. Cahiers Cisterciens
- MASOLIVER, Alexandre (1978). Història del monaquisme cristià. 1, Des dels orígens fins a sant Benet. Barcelona: P. Abadia de Montserrat
- RÉVOIL, Henry (1873). Architecture romane du midi de la France. Vol. 2. París: Morel
- THIRION, Jacques (1980). Alpes romanes. La Pierre-qui-Vire: Zodiaque

Enllaç:
- Abbaye de Lérins


Situació:

L'abadia de Lerins (1) es troba a l'illa de Saint-Honorat, davant la ciutat de Canes

Baldiri B. - Maig de 2015