Monestirs
Monestirs de
Provença-Alps-Costa Blava
Abadia de Saint-Paul-de-Mausole
< anterior Inici França Provença-Alps-Costa Blava Boques del Roine següent >
castellano
cercador contacte facebook

Boques del Roine

Una llegenda ens parla del lloc abans de la fundació del monestir. Aquest territori fou ocupat per una família de camperols que fugien de les invasions bàrbares. Paulus, o Pau, un pietós membre d'aquesta família, estava treballant la terra quan van arribar uns enviats de la diòcesi de Saint-Paul-Trois-Châteaux (Droma, Roine-Alps) per oferir-li el lloc del bisbe Torquatus, que havia mort feia poc. Pau va refusar l'oferta i, mentre clavava a terra la vara seca que utilitzava per guiar els bous, va dir als missatgers que acceptaria el càrrec quan aquella vara florís. Miraculosament, la branca va brotar i florir en aquell moment. Pau fou bisbe de Saint-Paul-Trois-Châteaux entre el 372 i 412. Al lloc del miracle es va aixecar un oratori, on es venerava la santa relíquia del bastó. De fet la primera notícia d’una església dedicada als sants Pau i Andreu es troba el 982 en el moment en que fou donada a l’abadia de Saint-André (Gard).

Saint-Paul-de-Mausole
Saint-Paul-de-Mausole


Canonges
agustinians



Franciscans
observants


 


Saint-Paul-de-Mausole
Saint-Paul-de-Mausole

Saint-Paul-de-Mausole
Saint-Paul-de-Mausole
Façana de l'església


En aquella església s’hi va fundar un monestir cap el 1080, portava el nom de Saint-Paul al que hom li va afegir el topònim de Mausole, sens dubte motivat per la proximitat del mausoleu romà de Glanum. Es tractava d’una canònica que va tenir activitat entre el 1080 i 1316. En aquesta darrera data fou unida a la de Saint-Michel de Frigolet i donada a la catedral d’Avinyó, que s’en va fer càrrec fins el 1480, quan fou secularitzada. Hom coneix la sèrie de catorze prepòsits que van dirigir la comunitat, des de Reinard fins Guiscard d'Aramon, que fou el darrer. Els darrers anys el lloc es trobava pràcticament abandonat, amenaçava ruïna i les terres havien estat venudes als habitants de Sant Romieg, el 1605 el lloc fou ocupat per una comunitat de franciscans que per ajudar-se econòmicament, acceptaren tenir cura de malalts mentals, el que els va permetre mantenir-se. El 1768 el centre va evitar el seu tancament degut a tenir cura d'alienats. Durant la revolució el centre fou clausurat i els religiosos fugiren amb els malalts, de fet passaren a tenir cura dels malalts mentals a casa seva, amb les seves famílies. Es va tancar definitivament, com a centre religiós, el 1792.

Saint-Paul-de-Mausole
Saint-Paul-de-Mausole
Façana de l'església


Poc després Saint-Paul-de-Mausole va tornar a obrir les seves portes ja com a centre de tractament de malalties mentals, activitat que encara desenvolupa. El lloc és conegut per haver acollit entre els seus murs el pintor Vincent van Gogh, des de maig de 1889 a maig de 1890. L'església actual possiblement es va aixecar entre els segles XI i XII. La façana, però, és del segle XVIII. És un edifici de tres naus, amb creuer i tres absis, el central molt més ampli que les absidioles laterals. Les naus secundàries han estat molt modificades. Es conserva el claustre d’època romànica aixecat en diverses etapes durant el segle XII, amb una esplèndida col·lecció de capitells.

Saint-Paul-de-Mausole
Saint-Paul-de-Mausole
Església

Saint-Paul-de-Mausole
Saint-Paul-de-Mausole
Claustre

Saint-Paul-de-Mausole
Vista de Saint-Paul-de-Mausole, 1889
Vincent Van Gogh
Imatge de Wikimedia


Saint-Paul-de-Mausole
Saint-Paul-de-Mausole
Claustre

Saint-Paul-de-Mausole
Saint-Paul-de-Mausole
Claustre

Saint-Paul-de-Mausole
Saint-Paul-de-Mausole
Claustre


Saint-Paul-de-Mausole
Saint-Paul-de-Mausole
Claustre

Saint-Paul-de-Mausole
Saint-Paul-de-Mausole
Claustre

Saint-Paul-de-Mausole
Saint-Paul-de-Mausole
Claustre


Saint-Paul-de-Mausole
Saint-Paul-de-Mausole
Claustre

Saint-Paul-de-Mausole
Saint-Paul-de-Mausole
Claustre

Saint-Paul-de-Mausole
Saint-Paul-de-Mausole
Claustre


Silvacana
Bertrand, prepòsit de Saint-Paul-de-Mausole (1224)
Il·lustració d'Iconographie des sceaux el bulles, 1860

Saint-Paul-de-Mausole
Saint-Paul-de-Mausole
Campanar

Silvacana
Segell del capítol de Saint-Paul-de-Mausole (1224)
Il·lustració d'Iconographie des sceaux el bulles, 1860


 

Silvacana
Saint-Paul-de-Mausole, prop de Sant Romieg (Saint-Rémy)
 Carte générale de la France (1785-87)
César-F. Cassini de Thury
Bibliothèque nationale de France

 

Bibliografia:
- GIORDANENGO, Gérard (1979). Un monastère de chanoines réguliers. Saint-Paul-de-Mausole. Congrès Archéologique de France. 184 session. París: Société Française d’Archéologie
- LEROY, Edgar (1948). Saint-Paul-de-Mausole a Saint-Rémy-de-Provence. Saint-Rémy-de-Provence: Syndicat d’Initiative
- ROUQUETTE, Jean-Maurice (1980). Provence Romane 1. La Pierre-qui-Vire: Zodiaque

 


Situació:

Saint-Paul-de-Mausole es troba al sud de
Sant Romieg (Saint-Rémy)

Baldiri B. - Desembre de 2014