Una llegenda ens parla del lloc abans de la fundació del
monestir. Aquest territori fou ocupat per una família de
camperols que fugien de les invasions bàrbares.
Paulus, o Pau, un pietós membre d'aquesta família,
estava treballant la terra quan van arribar uns enviats
de la diòcesi de Saint-Paul-Trois-Châteaux (Droma,
Roine-Alps) per oferir-li el lloc del bisbe Torquatus,
que havia mort feia poc. Pau va refusar l'oferta i,
mentre clavava a terra la vara seca que utilitzava per
guiar els bous, va dir als missatgers que acceptaria el
càrrec quan aquella vara florís. Miraculosament, la
branca va brotar i florir en aquell moment. Pau fou
bisbe de Saint-Paul-Trois-Châteaux entre el 372 i 412.
Al lloc del miracle es va aixecar un oratori, on es
venerava la santa relíquia del bastó. De fet la primera
notícia d’una església dedicada als sants Pau i Andreu
es troba el 982 en el moment en que fou donada a l’abadia
de Saint-André (Gard). |
|
En aquella església s’hi va fundar un monestir cap el
1080, portava el nom de Saint-Paul al que hom li va afegir el
topònim de Mausole, sens dubte motivat per la proximitat del
mausoleu romà de Glanum. Es tractava d’una canònica que va tenir
activitat entre el 1080 i 1316. En aquesta darrera data fou unida a
la de Saint-Michel de Frigolet i donada a la
catedral d’Avinyó, que s’en va fer càrrec fins el 1480, quan fou
secularitzada. Hom coneix la sèrie de catorze prepòsits que van
dirigir la comunitat, des de Reinard fins Guiscard d'Aramon, que fou
el darrer. Els darrers anys el lloc es trobava pràcticament
abandonat, amenaçava ruïna i les terres havien estat venudes als
habitants de Sant Romieg, el 1605 el lloc fou ocupat per una
comunitat de franciscans que per ajudar-se econòmicament, acceptaren
tenir cura de malalts mentals, el que els va permetre mantenir-se.
El 1768 el centre va evitar el seu tancament degut a tenir cura
d'alienats. Durant la revolució el centre fou clausurat i els
religiosos fugiren amb els malalts, de fet passaren a tenir cura
dels malalts mentals a casa seva, amb les seves famílies. Es va
tancar definitivament, com a centre religiós, el 1792. |
Saint-Paul-de-Mausole
Façana de l'església |