Monestirs
Monestirs de
Provença-Alps-Costa Blava
Convent de la Madeleine de Saint-Maximin. La Santa Bauma
Sainte-Marie-Madeleine de Saint-Maximin. La Sainte-Baume
< anterior Inici França Provença-Alps-Costa Blava Var següent >
castellano
cercador contacte facebook

Var

Aquest es un convent dominic fundat a partir de l’any 1279 amb la voluntat de fer-ne un lloc de devoció a Maria Magdalena, que antigues tradicions la situen en aquestes terres durant els darrers anys de la seva vida. Anteriorment a aquesta fundació, Saint-Maximin era un petit priorat depenent de l’abadia de Sant Víctor de Marsella i per tant estava en mans de monjos benedictins. Va passar als dominics gràcies sobretot als comtes de Provença i la complicitat del papat que va fer costat a aquella empresa.

La Madeleine
La Madeleine de Saint-Maximin


Benedictins


Dominics

 


La Madeleine
La Madeleine de Saint-Maximin

La Santa Bauma
La Santa Bauma


Per situar aquest establiment cal fer esment a les tradicions que vinculen aquest territori amb Maria Magdalena, algunes molt antigues i altres creades a partir del descobriment de la seva tomba i la pròpia fundació del convent. La Magdalena és un personatge present en alguns episodis evangèlics, esdeveniments que es van anar enriquint amb detalls afegits com ara la recollida d’unes gotes de la sang de Crist en el mateix Calvari, relíquia que seria després venerada a Saint-Maximin. Després de la resurrecció de Crist hom la situa a Palestina difonent el cristianisme, motiu pel qual es va desencadenar una persecució contra els deixebles de Crist i ella mateixa. Un grup de deixebles format per Maria Magalena, Maria de Cleofàs, Maria Salomé (conegudes com les Tres Maries), els germans de la Magdalena (Llàtzer i Marta), Maximí, (company de Llàtzer i després considerat el primer bisbe d’Ais de Provença) Sidoni i les serventes Marcel·la i Sara, entre altres foren abandonats en una vella barca sense veles ni timó ni rems que fou portada miraculosament a la Provença. Aquells exiliats van desembarcar a la costa de la Camarga (a Saintes-Maries-de-la-Mer) i es van dispersar per diferents indrets.

La Magdalena
La Magdalena penitent (c1533)
Ticià
Palau Pitti, Florència
Imatge de Wikimedia


La Magdalena es va traslladar a Marsella, lloc que va evangelitzar durant set anys, abans de retirar-se a una cova que estava ocupada per un drac de qui fou salvada gràcies a la intervenció de l’arcàngel sant Miquel. En aquest lloc hi va viure trenta anys durant els quals era transportada diàriament pels àngels al cel, on s’alimentava. Al final de la seva vida, la cova on s’havia retirat fou descoberta per un altre eremita que vivia a les rodalies, el qual va anar a buscar el bisbe Maximí d’Ais que la va poder assistir en el moment de la mort. Maximí es va encarregar del seu enterrament i va ordenar que, a la seva mort, ell també hi fos sebollit. Sobre aquella tomba i les restes de la Magdalena hi ha dues versions, una és la defensada des de l’abadia de Vézelay (Yonne, Borgonya) que diu que en temps de Carlemany foren portades a aquell monestir. L’altra és la patrocinada des de Saint-Maximin que situa la seva tomba i les relíquies a la cripta de l’església.

La Santa Bauma
La Santa Bauma
Il·lustració de Monuments inédits sur
l'apostolat de Sainte Marie-Madeleine...
(1865)

La Magdalena
La Magdalena transportada pels àngels
Antonio Vivarini (s. XV)
Gemäldegalerie (Berlín)


La Santa Bauma és el lloc on es situa l’època de penitència de la Magdalena i que va esdevenir des de molt antic un centre de peregrinació. Una altra tradició diu que sant Joan Cassià, el fundador de Sant Víctor de Marsella, va sentir-se atret per aquests llocs i va establir una comunitat monàstica al lloc d’enterrament (el priorat de Saint-Maximin) i també a la Santa Bauma. Ell mateix va disposar una cel·la prop d’aquí on es retirava algunes temporades per la pràctica de l’eremitisme.

Saint-Maximin
Entrada a la cripta de l'actual basílica de la Madeleine


Pel que fa a l’església de Saint-Maximin, la tradició diu que la comunitat fundada per Joan Cassià va mantenir-se fins l’arribada dels sarraïns. De fet no és fins el 1038 que es troba documentada per primer cop, vinculant-la a Sant Víctor, és des d’aquella abadia que es va impulsar la creació (o recuperació) del priorat. El gran canvi en la vida d’aquesta casa va arribar en el segle XIII amb la invenció de les relíquies de la Magdalena i l’arribada dels dominics en substitució dels benedictins.

Saint-Maximin
Cripta de Saint-Maximin
Sarcòfag de santa Maria Magdalena
Il·lustració de Monuments inédits sur
l'apostolat de Sainte Marie-Madeleine...
(1865)


Tot aquest canvi fou impulsat pels comtes de Provença, Carles I d’Anjou i el seu fill Carles II, amb relat miraculós inclòs relatiu a l’alliberament d’aquest darrer, llegenda que seria promoguda en endavant pels dominics. Segons aquesta, Carles romania captiu a Barcelona des del 1284 quan Roger de Llúria el va fer presoner en el decurs de la guerra de Sicília. A la presó va encomanar-se a la Magdalena i aquesta li va dir en somnis que seria alliberat i també que havia de buscar el seu enterrament a Saint-Maximin, donant-li detalls del mateix i aclarint, per sortir de dubtes, que les relíquies que es veneraven a Vézelay no eren les seves. Efectivament després d’ésser transportat miraculosament de Barcelona a Narbona, va buscar a la cripta de l’església on es van descobrir dins uns sarcòfag les restes de la santa amb el flascó de terra i sang de Crist que ella havia recollit al Calvari.

Saint-Maximin
Cripta de Saint-Maximin
Armari amb les relíquies de la Magdalena

Saint-Maximin
Carles II d'Anjou, comte de Provença
Il·lustració d'Iconographie des sceaux el bulles, 1860


El 1295 es va procedir a fundar el nou convent dominic, orde que en aquell moment estava en ple apogeu, i va començar la construcció d’una gran església gòtica i del convent annex. Gràcies a la devoció de les relíquies de la Magdalena hom va planificar la construcció d’una església de grans dimensions. L’obra va anar a bon ritme fins mitjan del segle XIV, quan la construcció es va veure afectada per un episodi de pesta i la guerra dels Cent Anys. No es va poder acabar fins ben entrat el segle XVI. En aquella època la crítica històrica va començar a posar en dubte la llegenda de Maria Magdalena i de la seva presència a la Provença, fet que va anar afectant poc a poc l’arribada de pelegrins. Amb la Revolució el convent dominic fou suprimit (1791) i el lloc va quedar desprotegit, a començament del segle XIX li fou retornat el culte però l’estructura de l’església havia patit el pas dels anys i es van fer necessàries les restauracions que van costar d’arribar a causa de les grans dimensions del temple i la poca atracció tenia per les autoritats. Després de la Revolució hi ha hagut intents de recuperació de la comunitat dominica.

Saint-Maximin
Cripta de Saint-Maximin
Sarcòfag de sant Sidoni

Saint-Maximin
Cripta de Saint-Maximin
Sarcòfag dels Innocents


Saint-Maximin
Cripta de Saint-Maximin
Sarcòfag de sant Maximin o Sarcòfag de santa Marcel·la
Il·lustració de Monuments inédits sur
l'apostolat de Sainte Marie-Madeleine...
(1865)

Saint-Maximin
Cripta de Saint-Maximin
Sarcòfag dels Innocents
Il·lustració de Monuments inédits sur
l'apostolat de Sainte Marie-Madeleine...
(1865)


Saint-Maximin
Cripta de Saint-Maximin
Sarcòfag de sant Sidoni
Il·lustració de Monuments inédits sur
l'apostolat de Sainte Marie-Madeleine...
(1865)

Saint-Maximin
Basílica de Saint-Maximin

Saint-Maximin
La basílica de Saint-Maximin des del claustre


Saint-Maximin
Sant Maximí i la Magdalena
Detall d'una il·lustració de Le Mirouer historial (sXV)
Bibliothèque nationale de France

Saint-Maximin
Galeria del claustre

 

Bibliografia:
- AUDIFFRET, M. Comte d’(1866). Visite à la Sainte-Baume et à Saint-Maximin. París: Bachelin-Deflorenne
- FAILLON, Michel (1865). Monuments inédits sur l'apostolat de Sainte Marie-Madeleine en Provence. París: Petit Montrouge
- SANTIAGO DE LA VORÁGINE (1987). La leyenda dorada. Madrid: Alianza Editorial
- SAXER, Victor (1955). La crypte et les sarcophages de Saint-Maximin dans la littérature latine du Moyen-Age. Provence Historique. Fascicule 21
- SAXER, Victor (1954). L'acquisition du domaine de Saint-Maximin par l'abbaye de Saint-Victor au XIe siècle. Provence Historique. Fascicule 16

 


Situació:

L'actual basílica de La Madeleine (1) es troba al centre de Saint-Maximin
La Santa Bauma és més al sud (1a)

Baldiri B. - Gener de 2015