Monestirs
Monestirs de
Provença-Alps-Costa Blava
Canònica de Sant Ruf d’Avinyó
Abbaye de Saint-Ruf d’Avignon
< anterior Inici França Provença-Alps-Costa Blava Valclusa següent >
castellano
cercador contacte facebook

Valclusa
Monestirs d'Avinyó

Sant Ruf
Sant Ruf d'Avinyó


Canonges de
Sant Ruf


 

Aquesta canònica agustiniana fou el lloc de creació de l’orde de Sant Ruf, sortit del moviment canonical regular seguidor de la Regla de Sant Agustí que es va desenvolupar sobretot en els segles XI i XII. El 1039 quatre canonges de la catedral d’Avinyó van demanar de constituir una comunitat independent seguidora de la regla agustiniana. Hom els va cedir una església abandonada dedicada a Saint-Ruf situada a les rodalies de la ciutat. Aquella església era de fundació antiga, potser de l’època de les primeres comunitats cristianes a Avinyó (s. III-IV) i estava dedicada a sant Ruf, tradicionalment considerat el primer bisbe d’Avinyó. Inicialment la nova comunitat va mantenir vincles amb la catedral però aviat va prendre prestigi propi i la seva influència aviat es va manifestar en la llarga llista de cases que hi estaven vinculades i en els religiosos vinguts d’arreu que hi ingressaven per instruir-se. A finals del segle XI el papa Urbà II reconeixeria oficialment l’orde.


Sant Ruf
Sant Ruf d'Avinyó

Sant Ruf
Sant Ruf d'Avinyó


La casa, però, va resultar pràcticament destruïda pels albigesos el 1156 i el 1158 es va traslladar a Valença (Droma) per assentar-se prop del Roine, al sud del nucli de la ciutat on va continuar la seva activitat. La casa d’Avinyó es va restaurar en la segona meitat del segle XII i va mantenir-se com a priorat de Valença. El lloc va patir greus desperfectes durant les guerres de Religió, en el segle XVII es van fer treballs de restauració i el 1763 es va enderrocar parcialment. Fou venut després de la Revolució i ara pràcticament només es conserva la capçalera de l’església romànica.

Sant Ruf
Sant Ruf d'Avinyó


Sant Ruf
Sant Ruf d'Avinyó

Sant Ruf
Sant Ruf d'Avinyó

Sant Ruf
Sant Ruf d'Avinyó


Sant Ruf d'Avinyó
Sant Ruf d'Avinyó
Architecture romane du midi de la France (1873)
Bibliothèque nationale de France

Sant Ruf d'Avinyó
Sant Ruf d'Avinyó
Architecture romane du midi de la France (1873)
Bibliothèque nationale de France

Sant Ruf d'Avinyó
Sant Ruf d'Avinyó
Architecture romane du midi de la France (1873)
Bibliothèque nationale de France


Sant Ruf d'Avinyó
Sant Ruf d'Avinyó
Architecture romane du midi de la France (1873)
Bibliothèque nationale de France

Sant Ruf d'Avinyó
Sant Ruf d'Avinyó
Architecture romane du midi de la France (1873)
Bibliothèque nationale de France

 

Bibliografia:
- BENOIT, Fernand (1963). L’abbaye de Saint-Ruf. Congrès Archéologique de France. CXXI session. París/Société Française d’Archéologie
- HASQUENOPH, Sophie (2009). Histoire des ordres et congrégations religieuses en France du Moyen Âge à nos jours. Champ Vallon
- LEBRIGAND, Yvette (1989). Origines et première diffusion de l’Ordre de Saint-Ruf. Le monde des chaonines. Cahiers de Fanjeaux 24. Toulouse/Privat
- ROUQUETTE, Jean-Marie (1980). Provence romane 1. La Pierre-qui-Vire/Zodiaque

 


Situació:

Al sud del centre històric de la ciutat d'Avinyó


Sant Ruf d'Avinyó

Baldiri B. - Novembre de 2014 de 2014