|
El lloc on s’aixeca el priorat de Notre-Dame de Salagon
havia estat ocupat al segle I per una vila gal·loromana
i no és fins la segona meitat del segle V que hi ha
constància de l’existència de construccions cristianes.
El 1015 s’esmenta l’existència de l’església de
Notre-Dame, potser en aquell moment ja tenia caràcter
monàstic. El 1096 el papa Urbà II confirmava les
possessions de l’abadia de
Saint-André de Villeneuve-lès-Avignon sense esmentar
aquest lloc, però en una altra confirmació del 1119,
Salagon ja era una priorat d’aquell monestir. Es devia
tractar d’un petit priorat rural, el més important,
però, que els monjos de Saint-André tenien en aquesta
zona. |
|
|
Entre els segles XV i XVI es van reedificar les
dependències priorals. El 1726 va passar a dependre dels Mínims de
Mane, a finals de segle es trobava en ruïna i el 1791 fou venut
arran de la Revolució. Després el lloc ha tingut diverses utilitats,
especialment agrícoles. El lloc ha estat excavat, estudiat i
restaurat des de la segona meitat del segle XX i començament de
l’actual. L’edifici més important és l’església amb una nau romànica
rematada per un absis semicircular i una segona nau adossada al
nord, del segle XVI. També es conserva la casa prioral, adossada a
l’església. |
Priorat de Salagon
Capitells del portal de ponent |
