Monestirs
Monestirs de
Provença-Alps-Costa Blava
Abadia de Notre-Dame de Senanca
Abbaye Notre-Dame de Sénanque
< anterior Inici França Provença-Alps-Costa Blava Valclusa següent >
castellano
cercador contacte facebook

Valclusa

L’abadia de Senanca fou fundada el 1148, el primer document que en fa referència data del 1150, es tracta de la donació de la vall de Senanca als primers monjos per part del senyor de Gordes que pretenia convertir el nou monestir en lloc de sepultura i record per la seva família. Durant la segona meitat d’aquell segle l’abadia es va beneficiar d'altres donacions al seu favor que afegides a les adquisicions directes, van portar una època de prosperitat que va permetre la construcció d’un primer monestir. La filiació d’aquesta casa cistercenca cal cercar-la a l’abadia de Bonnevaux (Isèra), ara totalment desapareguda. Durant el segle XII es van aixecar l’església, la sala capitular i el claustre, completat ja en el segle següent.

Senanca
L'abadia de Senanca


Cistercencs

 

Senanca
Senanca al fons de la vall

Senanca
Senanca


Durant el segle XIII es van acabar les obres de les dependències principals i el monestir va anar creixent en riquesa i influència, mantenia diverses granges d’explotació agrícola que asseguraven la seva subsistència. Aquesta situació de bonança es va allargar durant el segle XIV, època en que la casa va gaudir de les bones relacions amb el papat d’Avinyó que en aquella època intervenia directament en la designació d’abats. La decadència va arribar amb el segle XV, la situació del país i la mala gestió la van deixar en perill de ruïna, situació que es volgué resoldre amb la seva unió a l’abadia de Mazan (Ardecha) el 1457. A finals d’aquell segle la situació havia millorat i fins i tot el 1496 hom va fundar un col·legi a Avinyó per a la formació dels monjos.

Senanca
L'església de l'abadia de Senanca


El 1509 fou nomenat el primer abat comendatari de Senanca i la vida monàstica va seguir en aquesta vall amb més o menys intensitat. El 1544 va ser víctima de les guerres de Religió, amb el resultat d’un saqueig i incendi que va afectar parcialment el monestir. Entre els segles XVII i XVIII es va aixecar un nou palau abacial, però la Revolució va interrompre la seva existència, el 1791 es va posar a la venda i va passar a mans particulars, que per fortuna van respectar el gruix de les construccions monàstiques. El 1854 hi va tornar una comunitat cistercenca que va arribar a fundar la congregació de Senanca, amb diverses abadies que hi depenien i que va portar a terme noves construccions que s’afegirien a l’ampliació del segle XVIII. Noves dificultats es van produir a finals del segle XIX i el 1904 els monjos foren expulsats i el lloc venut. El 1921 va arribar la protecció oficial com a monument històric. El 1926 fou ocupat per una nova comunitat cistercenca, convertint Senanca en un priorat de Lerins, des del 1998 hi ha una nova comunitat, també procedent de Lerins.

Senanca
Senanca

Senanca
Creuer de l'església


Senanca
Absidioles del creuer

Senanca
Senanca

Senanca
Claustre de Senanca


Senanca
Claustre de Senanca

Senanca
Claustre de Senanca

Senanca
Claustre de Senanca


Senanca
Sala capitular

Senanca
Sala capitular

Senanca
Sala capitular


Senanca
Sala capitular

Senanca
Dormitori

Senanca
Finestral del dormitori


Senanca
Senanca

Senanca
Senanca

Senanca
Claustre de Sénanque
Architecture romane du midi de la France
Bibliothèque nationale de France


Bibliografia:
- MORIN, Hélène; FLEISCHHAUER, Carsten (2002). Sénanque. París/Zodiaque
- THIBOUT, Marc (1963). L'abbaye de Sénanque. Congrès Archéologique de France. 121 Session. París/Société Française d'Archéologie

Enllaç:
- Abbaye Notre-Dame de Sénanque


Situació:

Al terme de Gordes, a llevant d'Avinyó


Senanca

Baldiri B. - Novembre de 2014