Monestirs
Monestirs d'Alvèrnia
Roine-Alps
Grande Chartreuse. Gran Cartoixa
< anterior Inici França

Alvèrnia-Roine-Alps

Isère següent >
castellano
cercador contacte facebook

Isère

Fou en aquest lloc on sant Bru de Colònia hi va establir un primer assentament monàstic que es caracteritzava per mantenir una important base eremítica i que ben aviat esdevindria el cap de l’orde de la Cartoixa. L’any 1080 la seu episcopal de Grenoble fou ocupada pel bisbe Hug a qui Bru es va adreçar i per demanar-li un lloc aïllat on poder retirar-se per practicar l’eremitisme. El 1084 el bisbe Hug va facilitar a Bru i els seus sis companys un indret apartat i deshabitat, situat una mica més amunt del lloc on actualment es troba la Grande Chartreuse, en una vall a 1190 m d’alçada. Després d’una curta estada al poblet de Saint-Pierre mentre es disposaven les cel·les i espais comunitaris per acollir la comunitat, van passar a ocupar-lo, es tractava d’un establiment amb construccions simples, de fusta, excepte l’església que es va fer d’obra i que fou consagrada pel bisbe Hug.

Grande-Chartreuse
Façana nord de la Grande Chartreuse, amb l'entrada


Cartoixans



 

Grande-Chartreuse
Sant Bru bastint la Chartreuse
Detall d'una il·lustració de
Statuta ordinis cartusiensis...

Grande-Chartreuse
Vista de la Grande Chartreuse
Imatge de Wikimedia Commons


Aviat van començar a rebre protecció dels senyors de la contrada i dels vilatans que es trobaven en els llocs més propers. L’any 1090 el papa Urbà II, que havia estat alumne de Bru a l’escola de Reims, el va cridar al seu costat i aquest va abandonar el lloc de la Chartreuse el que va fer perillar la seva continuïtat i fins i tot el lloc fou lliurat als benedictins de La Chaise-Dieu (Alvèrnia), però el mateix any l’operació es va desfer i la casa va continuar sota la direcció del seu prior, Landuí. Bru de Colònia no va romandre a Roma i va fundar una nova cartoixa a Santo Stefano del Bosco (Calàbria) segons els model de la casa dels Alps. Mai tornaria a la vall de la Chartreuse tot i que va mantenir contactes amb la primera casa.

Grande-Chartreuse
La Grande Chartreuse des del sud


Malgrat l’impuls que Bru va donar a la Cartoixa, aquest no va arribar a establir una regla per escrit, no fou fins que Guigo (o Guigues) va ocupar el càrrec de prior de la Chartreuse que es va organitzar el moviment meitat eremític i meitat cenobític de manera que esdevindria un orde monàstic reconegut i que havia de mantenir una observança comuna per les diferents cases que s’havien anat creant a partir d’aquesta, els Consuetudines (costums) foren redactats per Guigo al voltant del 1127. Guigo també es va veure obligat a reconstruir la Chartreuse, l’hivern de 1132 un allau va arrasar la primera casa i set cartoixans hi van perdre la vida, segurament la meitat de la comunitat, que segons la Regla s’havia limitat a tretze membres.

Grande Chartreuse
La Grande Chartreuse: Saint-Bruno (1), Casalibus (2), cartoixa (3) i la Conreria (5)
Description de la grande Chartreuse et les montaignes et bastiments en dependans
Herman Weyen (s. XVII)
Bibliothèque nationale de France


A causa del perill que representava refer la casa en el mateix lloc, hom va optar per aixecar-la en un indret més adient, una mica més baix i ampli, on encara es troba actualment. El 1133 es consagrava la nova església, el nou monestir es va bastir seguint el model anterior, amb ermites de fusta i l’església d’obra. A causa del seu sistema de vida i d’aïllament són relativament poques les notícies sobre la història d’aquesta casa on hi destaquen les de caire negatiu, especialment els incendis. Probablement en 1140 es va celebrar el primer Capítol general cartoixà on es va confirmar l’autoritat del prior de la Chartreuse sobre totes les cases que s’havien anat fundant, en aquest sentit cal fer esment de la fundació, cap el 1145 de la primera cartoixa femenina, a Prébayon (Valclusa), aprofitant un monestir que ja tenia una llarga història anterior.

Grande Chartreuse
Entrada a la Grande Chartreuse
Fotografia de l'Agence Rol (1913)
Bibliothèque nationale de France

Grande Chartreuse
Entrada a la Grande Chartreuse, pati interior
Fotografia publicada a La Grande Chartreuse (7ª ed. 1930)
Bibliothèque nationale de France


El 1300 la casa va patir el primer incendi conegut, esdeveniment que es va repetir el 1320 i el 1371, que es va combinar amb algun episodi bèl·lic i els efectes de la pesta. Ja al segle XVI, la casa va patir els efectes de les guerres de Religió, que també van arribar, en graus diferents, a moltes altres cases de l’orde. En aquesta època, el 1592, va patir un nou incendi que va devastar les dependències de la cartoixa i amb la comunitat refugiada a Notre-Dame de Casalibus i la Conreria. Malgrat les penúries econòmiques que patia la casa es va engegar la seva reconstrucció. El 1676 encara havia de patir un gran incendi que va destruir pràcticament el monestir i que va obligar refer-lo completament, ocasió que hom va aprofitar per canviar la seva planta i utilitzar pissarra a les teulades en lloc de la fusta tradicional per fer més difícil un nou episodi de foc de grans proporcions.

Grande-Chartreuse
La Grande-Chartreuse des de ponent


Cal dir que a banda de les construccions tradicionals d’una cartoixa (cel·les, església, claustres i altres espais comuns) la Chartreuse té la necessitat de donar cabuda als monjos que hi arriben amb motiu de la celebració dels Capítols anuals, en aquella època en un nombre elevat a causa de les cent setanta cases que formaven l’orde. La vida a la cartoixa va quedar interrompuda a causa de la Revolució i la supressió de l’orde decretada el 1792. La casa fou ocupada i la comunitat obligada a dispersar-se, més endavant tot el conjunt resultaria saquejat. Fora del seu recinte els cartoixans van poder mantenir un mínim d’organització el que va permetre a partir del 1814 treballar pel seu restabliment fins que el 1816 van tornar alguns monjos que van començar de nou la vida monàstica a la vall.

A començament del segle XX la casa va tornar a patir les inestabilitats polítiques, el 1901 en noviciat es va traslladar fora de França, a la cartoixa de Montalegre (Maresme) i la fabricació del conegut licor a Tarragona, el 1903 la comunitat fou expulsada novament. El 1940 els cartoixans dispersats arreu van començar a patir els efectes de la Segona Guerra Mundial i no fou fins que aquesta es va acabar que va anar reprenent la seva activitat. Actualment el lloc està protegit per poder garantir el marc d’isolament que demana l’orde cartoixà.

Grande Chartreuse
Claustre de la Grande Chartreuse
Il·lustració de Notice historique sur la Grande-Chartreuse (1839)
Bibliothèque nationale de France

Grande Chartreuse
Grande Chartreuse, església
Fotografia publicada a La Grande Chartreuse (7ª ed. 1930)
Bibliothèque nationale de France


Grande Chartreuse
Passeig de la comunitat cartoixana
Targeta postal, col·lecció particular

Grande Chartreuse
Grande Chartreuse, claustre
Fotografia publicada a La Grande Chartreuse (7ª ed. 1930)
Bibliothèque nationale de France

Grande Chartreuse
Grande Chartreuse, refetor
Fotografia publicada a La Grande Chartreuse (7ª ed. 1930)
Bibliothèque nationale de France


Uns dos km més amunt dels murs de la cartoixa es troba l’emplaçament on sant Bru va disposar el primer assentament cartoixà, ara ocupat per la capella de Notre-Dame de Casalibus aixecada al segle XV i restaurada el 1656. Més amunt es troba la capella de Saint-Bruno, en el lloc on s’haurien aixecat les primeres cel·les que van desaparèixer amb l’allau de 1132, aquesta construcció molt possiblement es va aixecar durant el segle XIV en record de l’església primitiva i ha anat patint modificacions en el decurs del temps.
 

Grande Chartreuse
Grande Chartreuse, cel·la
Fotografia publicada a La Grande Chartreuse (7ª ed. 1930)
Bibliothèque nationale de France

Grande Chartreuse
Grande Chartreuse
Fotografia publicada a La Grande Chartreuse (7ª ed. 1930)
Bibliothèque nationale de France

Grande Chartreuse
Grande Chartreuse
Postal antiga, col·lecció particular

Grande-Chartreuse
El Desert de Chartreuse
Vista del massís, abans de l'incendi de 1676
Museu de la Grande Chartreuse

Grande-Chartreuse
Detall del Desert de Chartreuse
Museu de la Grande Chartreuse

La Grande Chartreuse
La Grande Chartreuse abans de l'incendi de 1676
Il·lustració de: La Grande Chartreuse, 1891
Les amis de Montmélian et de ses environs, 2013-151499


Grande-Chartreuse
Grande Chartreuse

Grande-Chartreuse
Capella de Notre-Dame de la Salette

Grande-Chartreuse
Grande Chartreuse


Grande-Chartreuse
Grande Chartreuse

Grande-Chartreuse
Grande Chartreuse

Grande-Chartreuse
Grande Chartreuse


Grande-Chartreuse
El Desert de Chartreuse, 1717
Museu de la Grande Chartreuse

Grande-Chartreuse
Detall del Desert de Chartreuse
Museu de la Grande Chartreuse

Grande-Chartreuse
Grande-Chartreuse (s. XVIII)
Museu de la Grande Chartreuse


Exclaustració de la Grande-Chartreuse, el 1903

Grande-Chartreuse
Expulsió dels cartoixans
Fotografia de Grenoble Photo-Hall publicada a
Annales Dauphinoises, 1903 (1904)

Grande Chartreuse
Expulsió dels cartoixans
Targeta postal
Col. particular

Grande Chartreuse
Expulsió dels cartoixans
Targeta postal
Col. particular


La Conreria i Museu de la Grande-Chartreuse

Grande-Chartreuse
La Conreria

Grande-Chartreuse
La Conreria

Grande-Chartreuse
Museu de la Grande Chartreuse, cel·la

Grande-Chartreuse
Museu de la Grande Chartreuse, cel·la

Grande-Chartreuse
Museu de la Grande Chartreuse, identificació d'una cel·la

Grande Chartreuse
La Conreria
Il·lustració de Notice historique sur la Grande-Chartreuse (1839)
Bibliothèque nationale de France


La capella de Saint-Bruno, al lloc del primer assentament cartoixà

Saint-Bruno
Saint-Bruno

Saint-Bruno
Saint-Bruno

Saint-Bruno
Saint-Bruno

Saint-Bruno
Saint-Bruno

Saint-Bruno
Saint-Bruno

Grande Chartreuse
Capella de Saint-Bruno
Il·lustració de Notice historique sur la Grande-Chartreuse (1839)
Bibliothèque nationale de France

  Grande Chartreuse
Saint-Bruno
Postal antiga, col·lecció particular
 

La capella de Notre-Dame de Casalibus

Casalibus
Notre-Dame de Casalibus

Casalibus
Notre-Dame de Casalibus

Casalibus
Notre-Dame de Casalibus

Casalibus
Notre-Dame de Casalibus

Casalibus
Notre-Dame de Casalibus

Casalibus
Notre-Dame de Casalibus

Grande Chartreuse
Notre-Dame de Casalibus
Postal antiga, col·lecció particular

Grande Chartreuse
Notre-Dame de Casalibus
Il·lustració de La Grande Chartreuse ou tableau historique... (1845)

 

 

Grande-Chartreuse
Celebració del 500 aniversari de la canonització de sant Bru
Conreria de la Grande Chartreuse, 6 de juliol de 2014

 

Bibliografia:
- CARTOIXÀ [BOUTRAIS, Cyprien-Marie] (1927). La Grande Chartreuse. 7ena reedició de la primera, efectuada el 1881. Grenoble: Arthaud
- CARTOIXÀ [BOUTRAIS, Cyprien-Marie] (2007). La Grande Chartreuse. 18ena reedició de la primera, efectuada el 1881. Ed. Lettre de France
- CROZET, Félix (1839). Notice historique sur la Grande-Chartreuse. París: Rittner et Goupil
- DU BOYS, Albert (1845). La Grande Chartreuse ou tableau historique et descriptif. Grenoble: Baratier / Vellot
- GUIGO (edició 1510). Statuta ordinis cartusiensis a domno Guigone priore cartusie edita. Universitätsbibliothek Basel. 10.3931/e-rara-2879
- PARAVY, Pierrette, i altres (2010). Les cartes de Chartreuse. Désert et architecture. Grenoble: Glénat

Enllaç:
- Museu de la Grande-Chartreuse


Situació:

Al massís de la Chartreuse, al nord de Grenoble

Baldiri B. - Juliol de 2014 / Actualitzat agost de 2018